Creix la contractació d'habitatges
Augmenta per primer cop, i en un 61%, la contractació d'habitatges nous des que va començar la crisi
Per primera vegada des de l'any 2007, també puja el nombre d'habitatges acabats a la demarcació
“L'augment de la contractació d'habitatges aquest any ha estat espectacular.” Així ho afirmava ahir el president del Col·legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació de Girona, Joaquim Romans, en una roda de premsa de valoració de les dades estadístiques sobre construcció d'habitatges del 2015. Segons aquestes dades, el nombre de contractes signats en l'últim any ha pujat de manera notable, ja siguin d'obra nova (741 contractes el 2015, molt per sobre dels 460 del 2014) o contractes de rehabilitació (866 el 2015 i 420 del 2014). En el primer cas, el que fa referència a l'obra nova, l'increment interanual ha estat del 61%, un percentatge “molt important”, segons Romans, sobretot si es té en compte que del 2014
al 2013 havia baixat
un 3,4%. “La contractació
ens interessa molt, perquè dóna expectatives”, afegia el president dels aparelladors, ja que es tracta, segons va dir, d'“un requisit previ per tenir llicència municipal”. Així, quan hi ha una contractació, solen passar entre un i dos anys perquè s'iniciïn els treballs. Aquest augment de la contractació, especialment en obra nova, però també en la rehabilitació d'habitatges, fa preveure que el 2016 i el 2017 es podrien realitzar un volum important d'obres. “Vull pensar que la majoria dels contractes signats en aquests moments seran obra que es realitzarà, perquè ja no hi ha aquella bogeria d'abans”, assenyalava Romans, amb referència als anys de la bombolla immobiliària. Així mateix, va destacar que uns estudis del Cecam detallen que al llarg del 2015 s'han fet 256 estudis geotècnics, que també acostumen a ser un pas previ a la contractació.
Un altre aspecte positiu destacat del 2015 fa referència a la rehabilitació d'habitatges, que ha permès que, per primer cop des del 2007, es trenqui
la dinàmica de caiguda en
les dades d'habitatges acabats. Però, a més, es destaquen les xifres de superfície construïda. Així, durant l'any passat es van acabar un total de 1.324 habitatges (666 d'obra nova i 658 de rehabilitació). Un registre que supera el de l'any 2014, quan el total d'habitatges acabats va ser de 1.015 (674 d'obra nova i 410 de rehabilitació). Per primer cop en vuit anys, les dades han anat en augment en aquest àmbit gràcies a la rehabilitació. Quan es parla de rehabilitació, va afegir Romans, cal tenir en compte que pot ser des de la reforma d'una cuina o un bany fins a una reforma integral. Per aquest motiu, el més important és conèixer la superfície total rehabilitada. Per contra, si la rehabilitació no es tingués en compte, les mateixes dades indicarien que hi ha una certa estabilitat en els darrers dos anys (2014 i 2015) pel que fa als habitatges acabats en totes les tipologies, ja siguin plurifamiliars o unifamiliars.
Més superfície
Amb referència a la superfície dels habitatges contractats durant el 2015, ja siguin d'obra nova o de rehabilitació, les dades indiquen que també ha crescut respecte als anys anteriors. Així, per exemple, i si es comparen dades des del 2012, l'estadística assenyala com s'ha passat dels 92.149 metres quadrats contractats d'obra nova del 2012 als 129.362 metres quadrats del 2015. Pel que fa a la superfície dels habitatges contractats per a rehabilitació, la superfície també passa dels 50.096 metres quadrats del 2012 als 92.922 metres quadrats del 2015.
L'increment de la superfície també s'ha registrat en el cas dels habitatges rehabilitats acabats, paral·lelament a l'augment del nombre d'aquests habitatges. Així, si l'any 2014 hi va haver 341 habitatges acabats rehabilitats, amb una superfície de 39.706 metres quadrats, el 2015 n'hi va haver 658, amb una superfície total de 58.474 metres quadrats. “Són importants aquests 50.000 metres quadrats de rehabilitació”, afegia Romans. La superfície construïda és un indicador també que els diversos gremis s'han pogut beneficiar de l'obra i que han tingut feina, ja siguin aparelladors, pintors o electricistes.
LA FRASE
LES XIFRES
L'excés que va portar a l'estoc
u.c
En una situació d'estabilitat, es calcula que el mercat gironí tindria capacitat per absorbir uns 4.000 habitatges nous cada any, però el president del Col·legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació de Girona, Joaquim Romans, admetia que encara haurà de passar temps abans no s'hi pugui arribar, perquè durant els anys dels “disbarats” i del boom immobiliari es van arribar a aixecar més de 20.000 habitatges nous a la demarcació. “Tot aquest excés porta a l'estoc”, afegia Romans.
Un estoc d'habitatges buits que és difícil de quantificar. Segons diversos organismes, a finals del 2013 oscil·lava entre els 10.000 i els 14.000 habitatges a les comarques gironines i enguany vorejaria els 6.000 habitatges buits. El president del Col·legi d'Aparelladors, però, es va voler mostrar caut de cara al futur. “Si res no s'espatlla, tot indica que la construcció es va incentivant lleugerament a les comarques gironines”, va assenyalar. Ara bé, Romans també va voler deixar clar que, perquè la situació millori, hi ha tres factors en joc que s'han d'alinear. “En primer lloc, cal una millora de l'economia; després, que la demografia no s'estanqui, i, finalment, veure si la societat concep l'habitatge com una inversió, com una il·lusió o com un caprici”, va concloure. De tota manera, i fent referència a un altre estudi recent, Romans concloïa que el preu de l'habitatge també s'ha estabilitzat i es detecta “una lleugera tendència al creixement” arreu de l'Estat espanyol.
La costa i el Gironès
La majoria dels habitatges nous acabats l'any passat a la demarcació se situen a les comarques de la costa i al Gironès. És a dir, el 23% dels habitatges acabats havien estat construïts a l'Alt Empordà; el 18%, al Baix Empordà; el 17%, al Gironès, i el 16%, a la Selva. Aquestes comarques acaparen el 74% de les obres acabades, mentre que les altres quatre, el Ripollès, el Pla de l'Estany, la Garrotxa i la Cerdanya, només el 16%. A més, hi ha un 10% d'obres que els professionals gironins executen fora de les comarques gironines, i també hi ha entre un 7% i un 8% de professionals d'altres demarcacions que tenen obres acabades a la demarcació de Girona. Pel que fa al tipus d'habitatge, si fins al 2013 era majoritàriament de tipus plurifamiliar (blocs de pisos), en un 70%, ara aquesta modalitat ha passat a representar entre el 40% i el 45%,
i la resta, un 55%, són de caràcter unifamiliar. “És molt important la quantitat d'obra d'autopromoció. Sabem que hi ha bastants clients estrangers que ho fan en zones costaneres i són edificis de nivell.”
