“No hem decidit mai quin turisme volem”

Sí, el projecte continua en marxa. A partir del febrer, començarem a fer monogràfics, entre un i dos cada mes, amb els experts amb qui la gent vulgui parlar. Després de la primera jornada de Repensa Lloret, la gent es va quedar amb ganes de poder parlar amb els ponents.

Tot acaba tenint impacte. Pot repercutir en una cosa tan senzilla com el canvi d'actitud de la ciutadania. Vivim en un moment en què la gent dóna per bones moltes coses, perquè sempre han estat igual. Això és el que passa a Lloret: es donen massa coses per fetes.

Totes, les que vulguis.

Vivim del turisme, i a Lloret trobem gent a qui el turisme li és igual i gent que diu que tenim turisme de borratxera o d'espardenya. Tots aquests estereotips formen part de l'ideari col·lectiu i això de vegades pot ser veritat i de vegades, no.

És això, a base de molta pedagogia: parlar amb la gent, fer adonar que hi ha maneres diferents de veure les coses.

Però si tots plegats ens conscienciem... Ara, si veiem un individu pixant al carrer, en comptes d'anar allà i recriminar-li-ho, mirem cap a una altra banda, però, immediatament, fem una piulada per queixar-nos del turisme. Aquest desendollament de la ciutadania amb la responsabilitat social cal recuperar-lo. Jo, quan era petit i feia una malifeta al carrer, un senyor em deia: “Això no ho facis més o ho diré al teu pare.” Potser ens hem individualitzat massa i de tot allò que és problema col·lectiu, ens n'inhibim. Ara, el primer que diu la gent és: “Jo pago impostos.”

No hem decidit mai quin tipus de turisme volem. La gent es queixa del que ens ve, però, d'altra banda, tenim capacitat per canviar-lo? Tenim els estris o els recursos? Això la gent no s'ho planteja.

D'això s'ha parlat sempre, però no s'ha fet mai. El discurs sempre ha estat aquest, però Lloret Turisme no té ni la capacitat ni la potestat per canviar res. Un destí turístic és com un macrocentre comercial i jo podria ser-ne el gerent. A dins hi ha botigues, i cadascuna té una estratègia en què no puc incidir; l'únic que puc fer és que paguin el lloguer, que tinguin el lloc endreçat i siguin acurats en l'atenció al públic, perquè com millor ho facin millor vendran, i que estigui en condicions, que tot funcioni. Quan vulgui entrar en el model de negoci de cada botiga que forma part del centre, tindré conflictes, és clar.

Tenim la gran sort que les discoteques les tenim concentrades en 300 metres de carrer. En part, és positiu perquè esta tot allà i la resta està pacificat. L'oci nocturn forma part de l'oferta existent. Amagar la realitat que tenim és impossible. No dic que no hi pugui haver reforma, tot el que millori l'entorn és benvingut.

Tinc un pla d'accions pràcticament definit, però abans l'he de parlar amb el govern i amb l'oposició.