Mercats amb la persiana avall
Els de Lloret i Portbou són municipals i estan pendents d'un nou concurs de concessió
A Blanes, el mercat és privat i s'hi vol fer activitats per atreure compradors
Els mercats coberts de Lloret de Mar, Blanes i Portbou tenen més de la meitat de les parades amb les persianes abaixades. D'aquests tres, només un és de propietat i gestió privada, el de Blanes, que aspira a reconvertir-se, tot i que no hi ha una idea ben definida del que es vol fer. El de Lloret està pendent d'un nou concurs de concessió, ja que l'anterior va expirar fa gairebé dos anys, el 14 d'abril del 2014, i el de Portbou està en una situació semblant, pendent de concurs i amb quatre parades obertes.
A les comarques gironines, hi ha actualment nou mercats coberts públics (a Girona, Salt, Roses, Lloret, Sant Feliu de Guíxols, Palamós, Palafrugell, Olot i Portbou) i quatre de privats (a Girona, Figueres, Blanes i Ripoll). A banda de plantejar nous concursos i remodelacions físiques de l'espai del mercat, aquests equipaments afronten el repte de reinventar-se per fer front a la creixent competència de les grans superfícies i els canvis d'hàbits del consumidor. Per això molts dels mercats, sobretot els costaners, han acabat apostant per buscar l'atractiu turístic o pel valor afegit que representen el producte fresc i, sobretot, de proximitat.
Desànim a Lloret
Entre els mercats municipals, els de Lloret i Portbou són els que estan més tocats, amb un índex d'ocupació molt i molt baix. A Lloret, des del 2012, cada any van tancant parades, amb l'inconvenient afegit que, des de l'abril del 2014, com que estan sense possibilitat de fer nous contractes, no es poden llogar les que es tanquen. I l'efecte de la persiana abaixada no atreu, precisament, nous compradors. Tot plegat afecta també la moral dels paradistes, com reconeix el secretari de la junta de l'associació de paradistes del mercat, Josep Maria Conesa. Fins el 31 de desembre, ell tenia una parada de vins i licors que va decidir tancar. “Si en sis mesos han de treure un concurs nou, segons diuen a l'Ajuntament, potser m'estimo més optar a una altra parada. Per estar sis mesos més així, me'n vaig”, explica. Com ell, dos paradistes més van tancar abans d'acabar l'any, i ara queden només 12 parades obertes de les 47 que, segons diu Conesa, hi havia fa anys. Tècnicament, hi ha 65 punts de venda, però moltes parades ocupen més d'un número. “Anava dient a la gent que aguanti, però cada vegada anem pitjor”, reconeix.
El regidor de Promoció Econòmica, Jordi Orobitg, diu que l'Ajuntament no pot fer front ara al cost d'una remodelació del mercat. La seva aposta, ja en el mandat anterior, era que s'incorporés el component d'atractiu turístic al mercat, amb oferta lúdica i de restauració i aula de gastronomia i formació, però no s'ha avançat i, de fet, tot just ara es comença a treballar en la redacció del nou plec de condicions per a la nova concessió, que hauria d'estar en sis mesos. Els paradistes creuen que no s'ha actuat amb prou celeritat, i lamenten que l'únic que s'ha fet són pedaços estètics, com ara permetre que totes les parades estiguin obertes encara que no estiguin llogades. N'hi ha que es fan servir per fer petites exposicions, i n'hi ha que s'han reconvertit en punts d'informació de l'Ajuntament de Lloret, amb tota mena de fulletons.
El cas de Blanes
El mercat de Blanes va començar sent municipal, fins que, ja fa uns anys, i després d'un litigi amb l'Ajuntament, els paradistes van aconseguir que passés a ser privat. Amb el canvi, però, no van millorar i, de fet, els mercats públics són els que funcionen millor, mentre que els de gestió privada tenen greus dificultats per tirar endavant. També és el cas del mercat privat de la Devesa (Girona), que fa anys que té una sola parada de peix i està immers en un procés judicial. A Blanes, una de les idees que es vol implementar, però que és només un pedaç mentre no hi hagi altres solucions, és, com a Lloret, aconseguir obrir parades tancades encara que només sigui per fer-hi exposicions i evitar la mala imatge de les persianes abaixades. També s'ha integrat, recentment, a l'associació de veïns del barri i confia que, amb els veïns, es puguin dur a terme iniciatives conjuntes que puguin revitalitzar el mercat.
Portbou
El regidor de Promoció de Portbou, Sergi Aranda, aposta per “donar la volta al mercat”. El gener del 2017, es farà la subhasta de tots els llocs i, mentrestant, es prorrogaran les llicències que vagin vencent. Després, se subhastarà tot el mercat. Aranda manté que es farà una inversió important: “El que no s'ha fet els últims trenta anys.”
LA XIFRA
Amb supermercat a dins i horari més ampli
N. Forns
Tot i que sovint els paradistes assenyalen les grans superfícies comercials com l'enemic dels mercats tradicionals, s'ha acabat comprovant en molts casos que no és així i, de fet, els mercats que s'han remodelat i han integrat un gran supermercat, com és el cas dels mercats de Salt i d'Olot, han vist incrementades les vendes. Això s'explica perquè molta gent va a les grans superfícies i acaba comprant també al mercat, mentre que molts no anirien expressament al mercat. El d'Olot es va remodelar de dalt a baix fa poc més d'un any, incorporant un Mercadona a l'interior, i des de llavors l'afluència de compradors i la facturació han pujat espectacularment, en algun cas amb increments del 200% en les vendes. Malgrat tot, l'èxit no és només per la reforma física i per la incorporació d'al·licients com ara els tastets, sinó perquè s'ha flexibilitzat l'horari i obren cada dia matí i tarda. A Salt, la configuració del mercat fa que per anar al Mercadona els compradors hagin de passar per força per les parades i, a més, hi ha aparcament gratuït. En contrast, en mercats tradicionals, les parades no obren a la tarda, fet que desanima molts consumidors. A Roses, l'Ajuntament creu que es pot millorar l'ocupació actual del mercat, al voltant del 70%, que també es vol remodelar.
