L'Euríbor a 12 mesos cotitza per primer cop en negatiu
La taxa diària de l'indicador hipotecari queda en un 0,002% per sota de zero i bat un nou rècord a la baixa
L'evolució abaratirà les hipoteques, però es descarta que la banca hagi de tornar diners
L'Euríbor a dotze mesos, el tipus de referència utilitzat per a la majoria d'hipoteques contractades a l'Estat espanyol, es va situar ahir en negatiu per primer cop en la història. Concretament, la taxa diària de l'índex va ser del 0,002% negatiu, que deixa la mitjana setmanal (des de principis de febrer) en un altre mínim històric, el 0,005%.
L'evolució de l'Euríbor
ja fa temps que corre en paral·lel –i d'alguna manera s'hi avança– a la política expansiva de tipus baixos que preconitza el Banc Central Europeu, que no tan sols no ha volgut emular el seu homòleg nord-americà, la Reserva Federal, encarint el preu del diner, sinó que més aviat
ha deixat entendre que el mantindrà a nivells glacials durant una bona temporada fins a assegurar que la recuperació econòmica no és un miratge efímer. El mateix president del BCE, Mario Draghi, va donar a entendre el 21 de gener que la seva institució mantindrà i eixamplarà els estímuls monetaris en la pròxima reunió del 10 de març, unes mesures que es podrien concretar en una rebaixa de tipus dels anomenats “de facilitat de dipòsit” per sota del 0,3% negatiu actual, i la intensificació del programa de compres de deute sobirà, conegut per la sigla anglosaxona QE.
L'indicador hipotecari ja havia donat mostres de feblesa extrema al gener, mes en què ja va marcar mínims històrics en el 0,042%, un fet que va alegrar els subscriptors d'hipoteques als quals tocava revisar les seves quotes i que, segons els càlculs, es van estalviar fins a 200 euros anuals, en funció de la quantia del préstec i de les seves condicions.
La novetat històrica comportarà una nova rebaixa de les quotes dels préstecs hipotecaris referenciats a l'Euríbor, però en cap cas hi haurà “retorn” dels diners prestats. Això serà així per la simple raó que els crèdits hipotecaris acostumen a sumar un diferencial a l'Euríbor que estigui en vigor en cada moment, de manera que els interessos, com a molt, quedarien limitats
a aquest diferencial, que quedaria, això sí, una mica reduït, ja que caldria restar-hi les dècimes negatives de l'Euríbor.
Així, per exemple, si una hipoteca està constituïda a un interès de l'Euríbor més mig punt, si l'índex de referència tanqués el mes amb una mitjana negativa d'una dècima, l'interès aplicat seria de tan sols un 0,4%, és a dir, el 0,5% de diferencial abaratit per l'evolució d'una dècima sota zero de l'Euríbor.
Al marge de l'espectacularitat d'un tipus de referència per a préstecs a nivell negatiu, el cert és que la caiguda important d'aquest indicador ja fa temps que s'està produint, i que, encara que hi hagi més retrocessos, els analistes no esperen que siguin importants. La mitjana històrica de l'Euríbor és d'un 2,4% i el seu màxim es va assolir el juliol del 2008, situat en un 5,393%. D'aleshores ençà, ha anat baixant esglaons, amb una petita treva entre el 2010 i el 2011.
L'única opció que hi hauria perquè un banc hagués de retornar diners a l'hipotecat seria que l'Euríbor presentés taxes negatives superiors als diferencials que s'hi sumen en els contractes hipotecaris, una eventualitat ara com ara descartada per tots els observadors del sector.
Massa bonic per ser cert
I això serà perquè la banca té prou maniobra per capgirar aquesta tendència. L'Euríbor es calcula a partir del preu amb què es presten capitals entre els bancs de la zona euro i prefigura les decisions del BCE llegint entre línies les intencions del regulador financer europeu, que de moment, i sembla que per molt temps, manté el preu oficial del diner en un 0,05%. Un altre factor que influeix en el càlcul de l'índex també és la informació “per fonamentals”, és a dir, de les xifres reals del negoci, de cada banc, que en revelen la solvència.
Així, si l'Euríbor queda soterrat gaire temps, no hauria d'estranyar que les entitats comencin a promocionar noves condicions per als seus crèdits, com ara els tipus fixos o uns diferencials més alts, per curar-se en salut.
LES XIFRES
Semàfor per alertar del risc dels productes financers
Una escala de l'1 al 6 o un semàfor amb una gradació que va del verd pàl·lid al vermell roent. Aquests són els gradients de l'alerta gràfica que hauran d'incloure a partir d'ara els productes financers per fer més transparents els riscos que assumeixin els usuaris que els subscriguin. La mesura, en vigor des d'ahir, compleix una ordre ministerial de fa tres mesos sobre informació i classificació de productes financers i pretén protegir el petit inversor i assegurar que coneix bé on i com destina els seus estalvis.
La responsabilitat de notificar el grau de risc recaurà sobre les entitats que comercialitzin aquests productes, que hauran d'anar convenientment etiquetats en
la informació que es lliuri a l'usuari. Els bancs podran triar entre una opció o l'altra (la gradació numèrica o la cromàtica), i la classificació afectarà dipòsits, bons, accions, assegurances i plans de pensions. De moment, no s'hi inclouran els fons d'inversió ni el deute públic espanyol, ni tampoc el de les comunitats autònomes i la resta d'estats de la Unió Europea.
D'aquesta manera, “amb un cop d'ull –asseguren fonts del Ministeri d'Economia–, hi haurà informació clara i comprensible sobre les possibilitats i els riscos dels productes”. L'obligació d'informar, a més de la banca pròpiament dita, també afecta les empreses de serveis d'inversió, els establiments financers de crèdit, les asseguradores i les gestores de fons de pensions, que quedaran subjectes al règim sancionador que ja existeix en la normativa de transparència del sector i que fins ara afectava les entitats de crèdit, les empreses de serveis d'inversió i les asseguradores.
