La consellera Bassa veu “insuficient” el salari mínim i es compromet a assolir-ne un de “digne”

La consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, considera “del tot insuficient” el salari mínim que fixa l'Estat espanyol en 655 euros i aposta per treballar “amb tots els agents implicats” per assolir-ne un de “digne”. La consellera ha defensat l'ocupació com “la millor política social” i ha subratllat que per bé que les dades macroeconòmiques indiquen que “estem guanyant la batalla” a l'atur no passa el mateix amb “la batalla del treball digne”. Bassa ha radiografiat l'escenari laboral actual amb els atributs precarietat, temporalitat i salaris baixos i ha manifestat que els 655 euros “de cap de les maneres” són “símbol de coherència” amb el cost de la vida a Catalunya.

Bassa ha fet aquestes declaracions durant la presentació de l'informe Estudi sobre l'impacte de l'adopció d'un salari mínim a nivell local. Evidència internacional redactat pel Laboratori AQR-Lab de la Universitat de Barcelona i encarregat per l'Àrea Metropolitana de Barcelona.

La consellera també ha manifestat que perquè el creixement econòmic sigui sostingut “requereix d'una demanda agregada i, per tant, el salari mínim hi té un pes important”. Bassa ha lamentat que la Generalitat no tingui competències per dictaminar ni implementar el salari mínim, però ha assegurat que sí pot fer accions per “poder situar el salari mínim dels 1.000 euros en el diàleg social”. Això, ha afegit, és “una de les prioritats” del Departament, “posar-lo com a input en el model econòmic de país o exigir-lo en la contractació pública en les empreses que treballen per a la Generalitat”.

A més, Bassa ha explicat que a Alemanya la mitjana dels salaris ha crescut un 2,5% l'últim any, i ha assegurat que una de les causes ha estat “la implementació del salari mínim”. Per això ha manifestat el convenciment que la Generalitat s'ha de “comprometre” a treballar amb els agents socials i econòmics en la “lluita” contra la precarietat.

Amb tot, Bassa ha considerat que el més important és “negociar el marc laboral català”, una de les propostes del qual pot ser el salari mínim de 1.000 euros. “En tot cas”, ha insistit, “sí el podem exigir a les contractacions públiques, tant els ajuntaments com la Generalitat”.

Pel que fa al treball que s'ha presentat, una de les conclusions que se n'extreu és que la implantació d'un salari mínim no destrueix ocupació, tot i les diverses veus acreditades que fins fa pocs anys així ho asseguraven. Entre els diversos efectes positius del salari mínim, els autors destaquen un augment de la capacitat adquisitiva per part dels treballadors en les franges salarials més baixes, fet que genera més activitat econòmica; i una disminució de les taxes de pobresa i de la desigualtat, que també es tradueix en una menor dependència d'ajuts i prestacions socials.