Les granges hauran de tractar la totalitat de les dejeccions
Agricultura considera que “el creixement del sector ha de ser sostenible i interioritzar els costos dels tractaments o reduir la cabana” a les zones vulnerables
No podran ser aèries per evitar pudors
Les granges tindran l'obligació de tractar la totalitat de les dejeccions ramaderes. És una de les principals novetats del programa d'actuació a les zones vulnerables, que ha de substituir la normativa del 2009. La Unió Europea obliga a revisar la normativa sobre la gestió de les dejeccions ramaderes cada quatre anys. La conselleria d'Agricultura ja n'havia presentat un esborrany a inicis del 2015. Ara, amb el nou govern ja en marxa, s'hi ha tornat a posar fil a l'agulla. La intenció és tenir el programa operatiu a finals d'enguany.
El subdirector general d'Agricultura, Joan Gòdia, ha explicat a aquest diari: “El programa va en la línia de limitar el creixement de les granges a les zones d'alta densitat ramadera (Zader). Al país tenim zones on s'ha superat, de llarg, la possibilitat de la terra d'absorbir més nitrogen. La producció ramadera ha de ser sostenible i no contaminar els aqüífers”. Actualment, les granges segueixen un pla de dejeccions ramaderes, però “no tenen cap obligació de tractar tot l'excedent de dejeccions”. El nou programa inclourà l'obligació als productors de tenir una programació i un balanç del nitrogen produït. “Si el balanç final no concorda amb el seu cens ramader, hauran de tractar-lo, exportar-lo o bé reduir la cabana”, diu Gòdia.
La cabana porcina catalana va créixer un 7,6% el primer semestre del 2015 i, malgrat que el mercat europeu està en crisi precisament per la sobreoferta, les peticions per obrir més granges no s'aturen: en un any i mig s'ha triplicat el nombre de peticions de llicència. El govern està preocupat pel creixement de les macrogranges i des d'Urbanisme s'està preparant una normativa per ordenar-ne la implantació. El porcí és el primer sector ramader català, i des d' Agricultura es considera que “es pot créixer, però de manera sostenible. Això vol dir assumir-ne els costos de tractament”, assenyala Gòdia. L'any passat, i a causa del tancament de les plantes de cogeneració per la retallada de primes del govern espanyol, es van concedir ajuts a la gestió de purins per valor de 3,3 milions. No es repetiran.
Control per GPS
Especialment després del tancament de les plantes, ramaders i pagesos han arribat a acords particulars per fertilitzar els camps amb purins. El programa establirà que, si es porten a més quilòmetres de distància de l'explotació, hi haurà un control de la localització de la fertilització a través d'un GPS. A banda, i conscients del malestar entre els veïns que, sovint, ocasionen les pudors derivades de la fertilització, no es permetran els abocaments en vano (com el de la imatge que acompanya la informació). “Volem evitar pudors, però també l'evaporació del nitrogen cap a l'atmosfera”. Així, s'haurà de fertilitzar a través de tubs que incorporin les dejeccions directament al sòl.
Recentment, Unió de Pagesos ha reclamat que la nova normativa estableixi condicions diferents per a les zones d'alta densitat de granges i les que no ho són. Agricultura ja té enllestit el mapa de municipis, que “s'ha d'acabar de consensuar” amb el sector. Les zones d'alta densitat serien les tradicionals grans productores: Osona, Segrià i Garrigues. Respecte a la proposta del sindicat, Gòdia considera que hi ha possibilitats d'acord.
