La UE estudia retirar el bitllet de 500 euros de la circulació
Amb la mesura es vol combatre el finançament del terrorisme i la corrupció
“Es fan servir més per dissimular negocis no honestos que per comprar menjar”, diu França
Els bitllets de 500 euros, els favorits de corruptes i terroristes, poden tenir els dies comptats. La Unió Europea considera prohibir-los, o almenys limitar els grans pagaments en efectiu, per combatre el blanqueig de diners, el tràfic de drogues, el proxenetisme i el finançament del gihadisme. Els ministres d'Economia dels Vint-i-vuit van donar ahir “suport polític” a aquesta “molt bona proposta”, en paraules del president de l'Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, i van demanar al BCE que “l'estudiï i presenti propostes”. Una tercera part dels euros actualment en circulació al món són, precisament, en aquests bitllets morats.
“Els bitllets de 500 es fan servir més per dissimular i facilitar operacions que no són honestes que perquè vostè i jo, posem per cas, comprem menjar”, admet el ministre francès d'Economia, Michel Sapin.
També l'espanyol Luis de Guindos, encara en funcions, pressiona per què es retirin de la circulació: “Els inconvenients d'aquest bitllet superen els teòrics avantatges de fer-los servir.” Fins i tot Pierre Gramegna, el seu homòleg de Luxemburg (que emet anualment el doble de diners en efectiu del seu PIB), reconeix que “és obvi” que les màfies fan servir aquests bitllets per no deixar rastre de les seves operacions. Un milió d'euros en bitllets de 500 pesa només dos quilos, cinc vegades menys que la mateixa quantitat en bitllets de 100.
Però Alemanya no vol prescindir d'aquest bitllet, que, de fet, va imposar a la resta de socis perquè és l'equivalent al desaparegut de 1.000 marcs, en defensa de la llibertat individual dels ciutadans que prefereixen fer grans pagaments en efectiu de manera anònima.
El paper “Bin Laden”
Els serveis secrets britànics van rebatejar aquest bitllet (de 16 centímetres de llarg per 8,2 d'ample i amb un disseny inspirat en l'arquitectura moderna del segle XX) el “Bin Laden”, perquè tothom en parla però ningú no el veu. Brussel·les, d'altra banda, també té en el punt de mira les targetes de prepagament i els bitcoins.
Algunes veus alerten que deixar fora de circulació els bitllets de 500 podria debilitar l'euro davant del dòlar i el franc suís. De fet, el bitllet de 1.000 francs suïssos també és molt utilitzat (representa un 60% dels bitllets d'aquesta divisa en circulació). Els EUA van treure de circulació els bitllets de 1.000 dòlars el 1969. De Guindos assegura que “des del punt de vista de l'activitat econòmica no tindria cap efecte” i, en canvi, “seria fonamental en la lluita contra el finançament del terrorisme i el blanqueig de capitals”.
LES XIFRES
Andorra, 2017: cap secret bancari
A partir del 2017, les autoritats andorranes hauran de facilitar automàticament tota la informació sobre els comptes bancaris que residents de la UE obrin als bancs del Principat: el nom, l'adreça, el número d'identificació fiscal, la data de naixement i el saldo. El ministre andorrà de Finances, Jordi Cinca, va signar ahir a Brussel·les aquest acord per lluitar contra l'evasió fiscal amb Dijsselbloem, l'eurocomissari d'Afers Econòmics, Pierre Moscovici, i la presidència holandesa de torn de la UE.
“La transparència és clau per garantir que cada govern pugui recaptar els seus interessos legítims i que cada ciutadà i negoci pagui el que li correspon”, va defensar el socialista francès, que va celebrar la “història d'èxit” que representa aquest acord. També Dijsselbloem va aplaudir aquesta “forta expressió de la voluntat andorrana de garantir la continuïtat i la consistència en la lluita contra l'evasió fiscal”, i “l'important pas endavant en la cooperació entre la UE i el Principat”. Després d'aquest acostament a Brussel·les, Andorra espera poder signar també, d'aquí a dos anys, un acord d'associació amb la UE.