La Borsa
Més valors
Economia

Una gihad al mar?

Experts en terrorisme temen que Estat Islàmic posi el punt de mira en els vaixells de creuer que naveguen per la Mediterrània per colpejar el turisme

Barcelona arribarà als 2,6 milions de passatgers i repetirà el rècord del 2011
Advertència: hi pot haver atacs contra vaixells de creuer el proper estiu
Els terroristes tendeixen a fer el més fàcil, però cal estar preparats
Una unitat canina inspecciona les mercaderies que entren als vaixells
Tarragona, Roses, Palamós i Sant Carles de la Ràpita també en tenen més

012431007327029Uns 24 milions de persones a tot el món triaran el creuer per passar-hi les vacances aquest any. Es tracta d'una modalitat d'estiueig que augmenta any rere any -es calcula que en la darrera dècada la demanda ha crescut un 68%-. A més, les drassanes ja tenen comandes per fer 27 vaixells més que entraran en servei durant les pròximes campanyes.

Prop del 19% de l'oferta total es concentra en la Mediterrània. El “pont de cultures” de Joan Manuel Serrat és un entorn molt atractiu per aquest tipus de proposta turística, històricament molt centrades en el Carib, i que en poc temps ha experimentat una notable acceptació a casa nostra. Malauradament, aquest mar no ha estat mai una bassa d'oli i els conflictes han sovintejat.

En aquests moments el terrorisme gihadista constitueix una seriosa amenaça per la seguretat en mar, i hi ha una creixent preocupació que hi pugui haver un atac a un vaixell de creuer. L'1 de febrer passat el diari britànic The Telegraph es feia ressò dels advertiments d'un oficial de l'armada britànica sobre el suposat interès d'Estat Islàmic de crear una força per sembrar el terror en el mar. El diari també explicava les mesures de seguretat que les navilieres han adoptat per protegir-se de tal eventualitat.

David Odalric de Caixal, expert en terrorisme gihadista i lluita antiterrorista de Secindef, una consultoria especialitzada en seguretat, intel·ligència i defensa, és més contundent: “Podria haver-hi atacs contra vaixells de creuer el pròxim estiu.” Aquesta advertència pot semblar alarmista per l'evidència que fins ara els atemptats en mar són escassos. El cert és que els terroristes es troben més còmodes actuant en terra ferma i en un entorn urbà, com malauradament han tornat a posar de manifest els atemptats de Brussel·les del 22 de març passat. Enrique Núñez, capità de fragata de l'Armada, recorda que “en els darrers 30 anys només el 2% dels atacs terroristes han tingut com a escenari el mar”. Es poden comptar amb els dits d'una mà: el segrest de l'Aquile Lauro (1985), l'atac amb bomba al buc de guerra dels EUA Cole (2000) o l'explosió al petrolier francès Limburg (2002).

Amb aquests antecedents, el 2006 l'organització internacional RAND va elaborar un informe sobre el risc d'un atac en mar en què assenyalava que els terroristes ho descartaven perquè no esperaven aconseguir ni el cost de vides humanes ni l'impacte mediàtic i psicològic en la població desitjats. A més, el medi marí requereix unes habilitats suplementàries i comporta una complexitat que el terrorista tendeix a defugir. Tanmateix, l'estudi de RAND ja insinuava la vulnerabilitat dels vaixells de creuer i ferris.

Deu anys després, la “gihad al mar” ha agafat força. Per quina raó? En bona mesura, perquè el desgovern de Líbia i a la presència de terroristes de l'Estat Islàmic a la costa d'aquest país ha generat un context propici: “Una aliança entre gihadistes i les màfies que porten immigrants a Europa pot ser un tàndem molt perillós capaç de plantejar atacs ràpids llançats des de la costa”, explica De Caixal. Es donen, per tant, les condicions perquè Estat Islàmic pugui tenir unes forces marines. Núñez puntualitza que encara no hi ha evidències que cap grup terrorista estigui preparat.

Ressò mediàtic.

David Odalric de Caixal i Enrique Núñez van participar el 15 de març passat en una jornada sobre seguretat marítima al port de Barcelona. En principi, l'acte estava centrat en el comerç internacional, però ràpidament els participants van situar les principals preocupacions en les embarcacions recreatives. Atacar portacontenidors o petroliers no seria tan interessant estratègicament com atacar vaixells de creuer, en què poden provocar molts morts de múltiples nacionalitats, ressò propagandístic i fer mal a la indústria turística i al conjunt de l'economia. Atacar el turisme és una manera d'empobrir i afeblir els països. El cas més clar és el de Tunísia: els turistes morts al museu del Bardo i els de la platja de Susa han enfonsat l'economia local. Marc Fornós, expert en explosius també de Secindef, insisteix: “La preocupació a hores d'ara no és que posin una bomba en un contenidor i el faci esclatar, sinó que un terrorista carregat d'explosius s'immoli en un creuer.” “Hi ha molta preocupació pel terrorisme marítim”, reconeix el capità de fragata.

En aquest sentit, Bernat Baró, director de seguretat corporativa del port de Barcelona, explica que les terminals de vaixells de creuer són objecte d'especial vigilància: hi ha unitats canines que inspeccionen les mercaderies que pugen a les embarcacions i hi ha guardes de seguretat que controlen els accessos a l'àrea restringida. Per la seva banda, Enrique Núñez recorda que l'OTAN manté l'operació Active Endeavour de vigilància de la Mediterrània. Rússia també hi manté la seva flota, fet que està convertint la Mediterrània en un escenari de nova Guerra Freda.

Els ports esperen més creueristes

El port de Barcelona espera augmentar el nombre de creueristes aquest any i arribar als 2,6 milions (el 2015 van ser 2,5 milions), de manera que es podria repetir la xifra rècord del 2011. Però l'increment que més il·lusió fa als responsables de l'Autoritat Portuària és el que experimentaran els passatgers de turnaround, que és com en l'argot sectorial es coneixen aquells que comencen i acaben el viatge a la capital catalana. Després de l'augment del 2015 (+11,5%) ja representen més de la meitat del total, i enguany es preveu que continuïn fent-ho en una proporció semblant a l'any passat. Els passatgers turnaround són més interessants per a l'economia de la ciutat perquè abans o després de fer el viatge aprofiten per passar-hi algun dia, pernocten i tenen un nivell de despesa superior a la mitjana: d'uns 202 euros.

En aquest sentit, la tendència de les 40 companyies navilieres que operen al port és portar a Barcelona vaixells de gamma més alta o de luxe.

Un estudi del 2015 sobre l'impacte econòmic de l'activitat creuerística del port de Barcelona fet per la UB amb Turisme de Barcelona i actualitzat recentment revela que la facturació total és de 842 milions d'euros, l'aportació al PIB català, de 436 milions, i permet mantenir uns 7.000 llocs de treball.

Aquestes dades fan de Barcelona el primer port de vaixells de creuer d'Europa i la Mediterrània i, lògicament, és el gran focus de l'activitat a Catalunya, tot i que no l'únic. Un altre port de l'Estat, Tarragona, i tres de la Generalitat, Palamós, Roses i Sant Carles de la Ràpita, també desenvolupen una campanya respectable. Precisament el govern ha fet balanç de la temporada passada, que es va saldar amb un rècord de passatgers (43.100) i d'escales (50) i un impacte econòmic estimat en 3 milions d'euros.

Al port de Tarragona també observen una evolució positiva en el turisme de creuers. El 2015 van rebre 11.600 passatgers i 11 vaixells i per aquest any preveuen millorar i arribar a 13.000 creueristes i 18 embarcacions. L'activitat deixa a Tarragona uns 719.200 euros.

Com a mercat, Catalunya i Espanya encara tenen potencial de creixement. Segons l'associació internacional del sector (Cruise Lines International Assotiation, CLIA) el 2014 uns 450.000 espanyols van ser passatgers de creuers, una quantitat que està lluny dels principals contribuïdors europeus que van ser, per aquest ordre, Alemanya (1,77 milions), el Regne Unit (1,61 milions), Itàlia (840.000) i l'Estat francès (590.000). Al món, el lideratge l'ostenten els Estats Units, que amb 11,21 milions de creueristes tenen la meitat de la quota mundial. També destaquen Austràlia (1 milió), el Canadà (80.000) i la Xina (700.000).

El Carib té un terç de les places de creuers al món. És la principal destinació seguida del Mediterrani (18,7%) i de la resta d'Europa (11,7%). Àsia (9,2%), Austràlia, Nova Zelanda i Pacífic (6,1%), Alaska (4,1%) i Amèrica del Sud (2,7%). CLIA calcula que la indústria creuerística dóna feina a un milió de persones al món i té un impacte de 119.900 milions de dòlars (107.313 milions d'euros).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El comerç reclama que no se l’oblidi

GIRONA

Les Cambres exigeixen la moratòria d’impostos

Girona

Mesures anticrisi de Vaquer per als ripollesos

Ripoll

Les empreses que s’acullen a un ERTO a Catalunya pugen en 7.000 en un dia i ja hi ha 509.000 treballadors afectats

Barcelona

L’activitat comercial a la Jonquera, colpejada de ple

La jonquera
La FOEG reclama més agilitat i ajuts directes

La FOEG reclama més agilitat i ajuts directes

El govern espanyol es podria plantejar endurir les mesures de confinament

madrid

L’Ibex cau un 3,63% fins als 6.700 punts però acaba la setmana amb un creixement del 5,19%

barcelona

Oliu augura que la crisi del coronavirus comportarà nous “sacrificis”

ALACANT