L'oferta de feina a Catalunya puja 10 punts més que a l'Estat
Les vacants computades per InfoJobs van augmentar un 37% el 2015
El teixit industrial diversificat contribueix a la recuperació
Empreses i treballadors insten a una revisió de l'SMI
El teixit empresarial diversificat està fent més senzilla la remuntada de l'ocupació a Catalunya. Segons un informe presentat ahir i elaborat conjuntament per InfoJobs i Esade, les ofertes de feina al Principat van avançar un 37% el 2015, un ritme deu punts superior a la mitjana de l'Estat. Ho confirma Jaume Gurt, portaveu d'InfoJobs i director d'organització i desenvolupament de persones del grup Schibsted Spain, que recorda que a Catalunya “no hi ha un sector únic que empenyi l'economia, sinó que n'hi ha molts i variats”. Aquesta “riquesa”, en paraules del portaveu d'InfoJobs, no hi és en zones més dependents d'una activitat determinada que està condicionant la represa. En xifres absolutes, l'informe revela que l'oferta de feina del portal laboral va publicar gairebé mig milió d'ofertes l'any passat: 497.914 vacants.
El salari mitjà, en canvi, està força en consonància amb el del conjunt de l'Estat, tan sols una mica per sobre, 23.701 euros anuals, mentre que l'espanyol queda en 23.678. Es dóna la circumstància que, malgrat la recuperació econòmica de l'últim any a Catalunya, el salari mitjà hi ha retrocedit un 1,2% respecte al del 2014, mentre que al conjunt de l'Estat puja un 0,2%.
No obstant això, des d'InfoJobs, Gurt valora la represa del volum de l'oferta, que “ja no queda tan
lluny dels dos milions de vacants que el portal va publicar el 2008, just abans que comencés la crisi”. Però encara queda feina per fer, per exemple, pel que fa a condicions horàries i molt especialment en els salaris de l'ocupació que es crea i de l'existent”.
Gurt argumenta que aquesta situació “en algun moment haurà de canviar”, perquè, insisteix, “el mercat no està pagant prou perquè els treballadors puguin viure”. I la prova, explica, és el radical canvi de perfil que s'ha detectat en les associacions d'ajuda a les famílies, on “ara acudeix molta gent amb feina, però que depèn d'un tercer per anar tirant i arribar a fi de mes”. Tot plegat, per Gurt, denota una greu mutació de l'entorn humà i de consum.
Una de les circumstàncies que podrien millorar aquesta situació seria un acord social per elevar de manera decidida el salari mínim interprofessional (SMI), un tema que també tracta el treball presentat ahir. Segons les dades recopilades, empreses i treballadors consideren que l'SMI no hauria de ser inferior als 1.000 euros mensuals.
Paradoxalment, tant des del món empresarial com des de la població activa, es proposen xifres molt semblants. Si les empreses enquestades suggereixen, de mitjana, un SMI de 1.015,1 euros bruts, els treballadors creuen que aquest hauria de ser 1.029,8 de mitjana. En tots dos casos, més del 55% més dels actuals 655,2 euros bruts mensuals, distribuïts en catorze pagues.
Però no n'hi ha prou amb la voluntat expressada. Per Gurt, la diferència la marcarà la legalitat. “Si no s'estableix de forma oficial, dependrem de la bona voluntat dels empresaris”. És per això que, alerta, “si no hi ha un canvi de rumb legal ben aviat, tindrem greus problemes a mitjà i llarg termini”.
Futur incert
“El futur que s'està plantejant cada cop es polaritza més entre els salaris que es mantenen amb prou feines o baixen i els d'alguns sectors tecnològics molt concrets”, indica Gurt. I és que els tecnòlegs són un talent molt buscat que “només es pot captar a cop de talonari”, subratlla. Tot plegat, conclou el portaveu d'InfoJobs, enllaça amb informes com els de Davos, que anuncien la destrucció massiva de llocs de treball a causa de la tecnificació de les feines. “L'última esperança és que encara hi ha joves que trien carreres humanistes. I és aquesta confluència d'idees i tecnologia la que canviarà la gestió de la societat. Hi haurà d'haver un equilibri o altrament ens escorarem.”
LES XIFRES
L'administració pública, a contracorrent
L'increment de les vacants processades per InfoJobs es va deixar notar el 2015 en pràcticament totes les categories laborals computades, excepte, assegura l'informe, en l'administració pública, en la qual l'oferta decau un 9%.
Així, comercial i vendes va quedar l'any passat com a primera ocupació amb més ofertes de feina (118.883), amb un augment de gairebé un punt percentual respecte a l'any precedent. Segons els experts d'Esade i InfoJobs, aquest fet es pot interpretar en clau de confiança empresarial en la força de les vendes, una tendència ja observada el 2014. El segment de l'atenció als clients va créixer de manera espectacular, un 46,8%, fins als 91.104 llocs de feina en l'oferta.
De l'informe també se'n dedueix que un 40% dels candidats catalans ha cursat estudis universitaris; un 29% ha assolit la formació professional; un 11%, la titulació de batxillerat, i un 16%, estudis bàsics.
Pel que fa a les perspectives empresarials de cara als pròxims sis mesos, les dades indiquen que un 47% de les empreses albiren possibilitats de contractació.
