economia
treball
Els sou català mitjà està un 13,5% per sota de l'europeu
El salari mensual brut, de 1.725 euros, és un 23,5% inferior al que es paga a França i un 37,1% més baix que el sou britànic
La tendència és que s'eixamplin les distàncies
Malgrat que Catalunya és una de les regions europees més dinàmiques, els sous encara deixen molt a desitjar. El salari mitjà català està encara un 13,5% per sota del salari mitjà europeu, segons el IV Monitor Anual Adecco sobre salaris, elaborat per aquesta empresa de recursos humans, que xifra en 1.725 euros el sou ordinari brut mensual a Catalunya i en els 1.995 euros mensuals el que es paga de mitjana a Europa. Això representa una diferència de 270 euros mensuals que és més gran en el cas espanyol, en què el salari mitjà està fixat en 1.640 euros bruts al mes. A més, la bretxa tendeix a eixamplar-se perquè l'any 2010 el salari espanyol estava un 14% per sota de l'europeu i ara arriba al 17,8%.
“Malgrat el desavantatge en comparació amb el salari europeu, Catalunya, de la mateixa manera que Espanya, se situa en una zona intermèdia en què hi ha 15 països amb sous inferiors al català i 12 per sobre”, explicava ahir Diego Barceló, investigador d'Adecco i Barceló y Asociados. “El problema va més enllà de la crisi econòmica, hi ha un problema de fons”, va dir.
En aquest sentit, la tantes vegades citada falta de productivitat explica les diferències de quantia. “No és que els treballadors no estiguin tan formats o treballin menys o pitjor, que potser també, però hi ha factors com ara les dimensions de les empreses, en què les més grans paguen sous més alts i les pimes, més baixos, o qüestions de normatives i condicions laborals que fan que la productivitat dels treballadors catalans i espanyols sigui més baixa”, argumentava. “Per posar un exemple, el fet que una gran superfície no pugui obrir en diumenge vol dir que la inversió l'ha de recuperar en sis dies i no pas en set, i que la productivitat del treballador serà més baixa”, explicava.
Així doncs, Catalunya i l'Estat espanyol formen part d'un grup, amb salaris de 1.000 a 2.000 euros, en què també hi ha Xipre, Malta o Grècia i el precedent del qual en la llista, Itàlia, està a una distància d'uns 300 euros. “Es difícil que Catalunya i l'Estat formin part d'aquest primer grup, en què hi ha Dinamarca, amb més de 3.500 euros perquè no s'hi paguen cotitzacions, o salaris com el britànic de 2.742 euros, perquè si Catalunya vol guanyar un 40% més de salaris ha d'augmentar un 50% la productivitat, i això no es pot fer d'un dia per l'altre”, va dir Barceló.
LA XIFRA
La recuperació fa crònica la diferència entre sexes
La recuperació econòmica ha consolidat la desigualtat entre homes i dones en el mercat laboral, en què la presència femenina en els llocs directius s'ha estancat en el 12% mentre que la bretxa salarial oscil·la entre el 17% i l'11,5%, en funció de si es tracta de salaris de directius o empleats.
Segons el treball Diferències salarials i quota de presència femenina, elaborat per l'escola de negocis EADA Business School i el grup consultor ICSA, la categoria on hi ha més presència femenina és la d'empleats (41,5% són dones), gairebé el doble que en càrrecs intermedis (25,2%) i molt per sobre de l'11,8% de càrrecs directius. L'informe s'ha fet basant-se en una mostra de dades salarials de més de 80.000 persones empleades per compte d'altri a tot l'Estat espanyol.
Com a exemple, l'estudi destaca que el sou mitjà d'un directiu el 2016 és de 79.775 euros bruts anuals, mentre que el d'una dona directiva és de 68.126 euros. Segons l'estudi, la presència femenina en els llocs directius va caure de manera dràstica el 2009 com a conseqüència de la crisi, en passar del 19,5% al 12,8%, i s'ha mantingut en aquest nivell amb petites oscil·lacions.