La Borsa
Més valors
Economia

DE MEMÒRIA

La tesi de Washington (1935)

La tesi de Gibernau tenia com a objecte l'estructura econòmica de l'Estat espanyol. El concepte d'“estructura econòmica” era recent. Encara ningú –llevat de Romà Perpinyà-Grau- l'havia aplicat a la realitat econòmica espanyola

“El 1935 vaig completar el meu grau de màster a la Universitat George Washington. La meva tesi, An introductory analysis of the economic structure of Spain, anava precisament dirigida a les possibilitats de creixement econòmic d'Espanya” deia Josep A. Gibernau en un llibre de 1987.

La tesi de Gibernau tenia com a objecte l'estructura econòmica de l'Estat espanyol. El concepte d'estructura econòmica era recent. Encara ningú –llevat de Romà Perpinyà-Grau- l'havia aplicat a la realitat econòmica espanyola. L'article seminal de Perpinyà (publicat a Kiel i en alemany, és clar) era, també, de 1935.

Tot i la importància objectiva del seu tema, la tesi de Gibernau no es publicaria. Apareix, però, al catàleg digital de Worldcat Identities, com el que és: un text mecanoscrit.

Per bé que sigui conegut el bon funcionament de les biblioteques de la UB, semblava difícil aconseguir una còpia digital, o una fotocòpia, de la tesi catalana de 1935 localitzada a la George Washington University. Doncs no. El maig del 2016, Maria Pereira, la cap de la biblioteca de la Facultat d'Economia i Empresa, ens ha comunicat que un dels (pocs) exemplars originals, o potser l'únic exemplar, de The economic structure of Spain, havia arribat a la facultat, gràcies al préstec interbibliotecari. Entre el 1935 i el 2016, malauradament, la tesi de Josep A. Gibernau haurà estat ben poc, o gens, llegida. A partir d'ara, això pot canviar. I paga la pena.

Per diverses raons. Primera, la seva base estadística: resulta que el US Department of Commerce, als anys 1930, va encarregar, i va editar!, diversos Economic Survey of Spain. Segona raó: presenta l'economia amb un esquema conceptual sòlid: I Factors geogràfics i demogràfics; II Agricultura (inclou: agroalimentació i matèries primeres per a la indústria); III Minerals (inclou: combustibles); IV Fabricació (inclou: Heavy Industries i Utilities: gas, electricitat i telèfon), V Transports (Railways, Highways, Aviation, Shipping); VI Comerç exterior; i VII Finances.

Tercera raó: aquest esquema permet anar directament a les qüestions centrals. Dos exemples: 1. “Orange is the most important export product of Spain... one quarter of the value of the total exports”, 2. “Production of textiles and specially of cotton yarn and cloth is the most important industry in Spain”. Exportem “especially to Latin America”, però, també “to Africa, Australia and India”.

Un text valent.

Quarta raó: tot i el llenguatge diplomàtic i/o el gust per les matisacions i/o els suggeriments, el text de Gibernau és un text valent, que s'acara, de forma directa, a tots els grans problemes de l'economia espanyola. I, fins i tot, s'atreveix a fer-ne una síntesi: “For Spain, the problem of developing from a primary producer to a more complex type of economy.

L'objectiu, al 1935!, no era únicament la industrialització: era una “economia complexa”.

Cinquena raó: al text hi ha la descoberta (per cert, quantificada) de dues realitats econòmiques contraposades: la perifèria marítima i l'interior semiestepari.

Bipolaritat entre perifèria i interior


A la perifèria, la densitat és de 71 habitants per quilòmetre quadrat. A l'interior (tot i l'aglomeració existent a la ciutat de Madrid) la densitat és només de 30 habitants per quilòmetre quadrat. Pel que fa a les grans empreses, al 1928, un 79% tenien la seva seu a 6 ciutats de la perifèria i el 21%, en una ciutat de l'interior, Madrid. El pes de Barcelona era gran, de fet s'hi localitzaven el 42% de les grans empreses hispàniques.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
I les pomes gironines, més...
L’APUNT

I les pomes gironines, més...

Menys pomes però més dolces

CANET DE LA TALLADA

Feina del futur: qüestió d’edat

barcelona

L’adaptació al canvi climàtic en la IGP

CANET DE LA TALLADA

La inflació fa que les famílies mantinguin la despesa en vacances i posposin altres compres

barcelona

La collita de poma de Girona baixarà un 13% respecte al 2021

la tallada d’empordà

Dos vols cancel·lats i quatre retards al Prat per la vaga a Ryannair

barcelona

Catalunya lidera la contractació de menors de 25 anys

barcelona

Els tripulants de cabina de Ryanair inicien cinc mesos de vaga

barcelona