Salari mínim poc europeu
Els responsables de CCOO, la UGT i Pimec debaten la necessitat de revisar a l'alça l'SMI
Els sindicats apel·len a l'augment de la resta de sous i la patronal demana que es faci sense que repercuteixi en factors com la competitivitat empresarial
Apujar els sous també suposaria més i millor qualificació
Europeus en tot, menys a l'hora de cobrar la nòmina. Els sindicats i la patronal Pimec ho tenen clar: ja ha arribat el moment de revisar el salari mínim interprofessional que es paga al nostre país. Així ho expliquen avui en el programa Claus, d'El Punt Avui Televisió –que s'emet a les 22.30 hores–, els secretaris generals de CCOO i la UGT, Joan Carles Gallego
i Camil Ros, i el president de Pimec, Josep Gonzàlez. L'economista Miquel Puig és l'expert convidat en aquesta ocasió.
I és que, segons l'OCDE, que inclou 34 estats membres, l'Estat espanyol està dins del grup de països al món que tenen un salari mínim interprofessional (SMI) més baix en relació amb el seu nivell de vida i, a escala europea, s'inclou en el mateix grup on hi ha Portugal i Grècia.
Els 655,2 euros bruts mensuals (en 14 pagues, i 764 euros si són només 12 pagues) del salari mínim interprofessional són ben lluny dels 1.467 euros que es paguen a França i dels 1.546 euros que es paguen a Irlanda, per posar un parell d'exemples de països de l'entorn. A més, l'argument de la diferència del cost de la vida entre països és més aviat una excusa de mal pagador. Comparant els salaris mínims a Alemanya i a Catalunya, en el primer cas equival al llindar de pobresa (salari mínim alemany de 17.676 euros anuals amb un llindar de pobresa de 17.320). En canvi, en el cas català, les distàncies són clares entre els 9.080 euros anuals de salari mínim i els 14.623 euros en què està fixat el llindar de pobresa al nostre país.
“Som conscients que el salari mínim que es paga a l'Estat és baix i que té recorregut”, assumeix Josep Gonzàlez, president de la patronal Pimec. “Però, per fer un càlcul de la quantitat a què ha d'arribar aquest salari mínim, hi ha alguns factors que s'han de tenir en compte, com ara aspectes de competitivitat i costos de Seguretat Social”, que haurien de ser estudiats per agents socials i per la patronal, segons explica Gonzàlez en el transcurs del programa.
La recomanació de la Carta Social Europea és que el salari mínim arribi al 60% del salari mitjà que es paga en cada país, que en el cas estatal estaria vorejant els mil euros.
“Si som europeus, ho hem de ser per a tot, i si la Carta Social Europea diu que ha de ser el 60% del salari mitjà, aquest ha de ser el camí”, considera Camil Ros, secretari general de la UGT. Recorda, però, que “apujar el salari mínim no és una despesa ni un cost empresarial, també és una inversió per a l'economia, perquè, com més elevats són els salaris, més consumeix la gent, i on hi ha salaris més alts
hi ha més qualificació en els llocs de treball”. Ros es mostrava partidari d'apujar el salari mínim a mil euros, “i com més aviat millor”. Actualment, l'SMI espanyol representa un 36% del salari mitjà.
Per la seva banda, Joan Carles Gallego, líder de CCOO, recordava que en aquest afer haurien de “ser capaços de fixar-lo de manera consensuada entre els organitzacions empresarials i les organitzacions sindicals i el govern. Caldria una negociació tripartida per establir quin hauria de ser aquest salari mínim”, i marca com a punts de partida “la Carta Social Europea i el 60% recomanat”, però també “el llindar de la pobresa”. “Garantint aquestes dues variables, ens hauríem de posar d'acord sobre quin ha de ser el salari mínim”, segons diu Gallego. Amb tot, CCOO proposa anar pas a pas i arribar en la propera legislatura als 800 euros per veure si es pot arribar en dos anys, màxim tres anys, fins als mil euros” proposats.
I és que cal tenir en compte que en altres països de l'entorn de Catalunya, tot i tenir salaris mínims més elevats, tampoc es compleix la premissa de la Carta Social Europea i no s'arriba al 60% recomanat en relació amb el sou mitjà del país. Si l'Estat arriba al 36%, a Irlanda es cobreix el 44%, i a França, el 47%, per exemple.
Gonzàlez indica també, no obstant això, malgrat que l'SMI tingui recorregut, que “s'ha de fer sense afectar la competitivitat de les empreses”. En canvi, per Camil Ros, és una qüestió de dignitat. “Abans de la crisi, amb la feina i el sou que tinguessis, amb més o menys feina, arribaves a final de mes, i ara no”, explicava. La petició d'un salari mínim adequat a la realitat del país obeeix a la voluntat de garantir que qui treballa pugui viure en condicions i “no sigui un treballador pobre, com passa ara”.
Cap impacte en l'atur
Amb relació a la possibilitat que apujar el salari mínim afecti la taxa d'atur en el sentit d'apujar-la també, el president de Pimec, Josep Gonzàlez, no hi troba relació. “No hi hauria impacte sobre l'atur; al contrari, marcaria un camí a seguir”, segons la seva opinió. “No és cert que més salari mínim impliqui més atur, perquè, si fos cert, Alemanya tindria molt més atur que el nostre país, i passa al revés”, segons explica Joan Carles Gallego, que indica que el problema és de “competitivitat de la nostra economia i de ser competitius en un entorn global”. En canvi, el líder de CCOO considera que apujar l'SMI podria servir per desincentivar els empresaris per contractar mà d'obra barata per fer feines de poc valor afegit: “Si la mà d'obra és més cara, l'empresari s'haurà d'encomanar a fer feines de més valor afegit”, la qual cosa és un benefici per a l'economia, segons el seu parer. Gallego coincideix en la tesi defensada també per Ros que augmentar els salaris fa créixer la demanda interna del país i genera més riquesa i consum. “Apujar els salaris és un element d'estímul de l'activitat econòmica i genera demanda interna, que és el que suporta majoritàriament el creixement econòmic del país”, diu Gallego. Una teoria rebatuda, no obstant això, per l'economista Miquel Puig, que considera que revisar a l'alça el salari mínim, és a dir, el que guanyen els col·lectius més desafavorits, tindria un impacte en el consum més aviat reduït.
Malgrat això, Ros recorda que la millora del salari mínim i dels sous en general afavoriria, sens dubte, un canvi en el model productiu del país “i d'aquelles empreses que estan més preocupades per competir en costos amb
el Marroc que no pas amb França”. Un punt en què Josep Gonzàlez no està gaire d'acord. “Parlem d'apujar el salari mínim i no d'empènyer tota l'escala de salaris cap amunt”, avisa Gonzàlez, malgrat que Gallego assenyala que “llavors s'hauran de tirar cap avall els més alts”. “La crisi en aquest país no s'ha produït perquè les empreses no hagin pogut vendre, sinó perquè no ha existit demanda, no era un problema de costos salarials”, recorda Gallego. “Però si els augmentem, potser ho serà”, rebat Gonzàlez.
Contagi a tots els sous
Camil Ros aposta per una escalada aritmètica de la resta de sous: “De la mateixa manera que s'ha d'apujar el salari mínim, també s'ha d'apujar el salari mitjà de la resta de treballadors, perquè no sé si és que només ens voleu com a treballadors per generar els vostres beneficis empresarials o també ens voleu com a treballadors perquè puguem comprar els vostres productes.”
El punt en què coincideixen tots els convidats és que apujar el salari mínim promou la igualtat i combat les desigualtats socials, cada vegada més extremes. També coincideixen a assegurar que repercutiria en un augment de la qualificació dels treballadors –l'Estat espanyol és un dels països amb més treball poc qualificat–. Per Camil Ros, “els països que tenen un salari mínim més alt tenen més competitivitat, són més industrials i tenen un mercat de treball més qualificat”.
Salari mínim local: avantatge o inconvenient?
En el debat sobre l'SMI, els ponents fan referència en diversos moments de la trobada
a la flexibilitat que ofereix un salari mínim en l'àmbit local
o bé per comunitats, com passa per exemple en diversos estats o ciutats dels Estats Units. Per Camil Ros, el fet que es parli d'un salari mínim interprofessional de l'àmbit metropolità de Barcelona i que l'Ajuntament s'hi hagi compromès, “fa que entre uns i altres estirem i puguem arribar com més aviat millor al salari mínim de mil euros”.
Pel president de Pimec, Josep Gonzàlez, en canvi, “el fet de tenir salaris mínims en diverses comunitats pel que fa a flexibilitat està bé, però no sé si ens portaria a competir entre unes comunitats autònomes i unes altres, i això cal tenir-ho en compte”. “Amb la hipòtesi d'aplicar un SMI en l'àmbit local de Barcelona, no deixem de veure
la dificultat d'aplicar-ho i les conseqüències, tenint en compte que hi haurà treballadors de Barcelona que treballen fora i a la inversa”, segons l'opinió del dirigent de Pimec, que considera que “l'aplicació és molt complexa”.
Entre els col·lectius i professions que es poden veure afavorits per un creixement del salari mínim, se cita el dels treballadors del comerç, els que fan feines relacionades amb la dependència i la cura de les persones i els del sector tèxtil, en alguns casos petites empreses, tot i que també s'alerta de les empreses de serveis integrals, que ara creen molts llocs de treball, però en condicions precàries i convenis d'empresa per sota dels sectorials gràcies a la reforma laboral.
