Capitalisme
Manifestar-se anticapitalista no vol dir res. Una negació no és mai aclaridora. Com a persona amb molts anys i com a investigador d'història econòmica, he estudiat el comunisme i les seves variants trotskista, leninista i estalinista i en puc parlar llargament: puc parlar del fals comunisme que s'aplica a la Xina, puc fer-ho també de les falses democràcies de la Rússia de Putin, del moviment peronista amb les variants de Chaves-Maduro, he llegit Gramsci i he vist des de dins la revolució cubana. He estudiat els repetits fracassos d'una economia planificada. M'agradaria que els anticapitalistes es definissin. Si es declaressin anarquistes no violents potser els abraçaria, perquè l'anarquia és el millor sistema de govern possible en teoria i el més impossible en la pràctica, ja que obligaria que tots fóssim sants sense màcula. Si no hi ha capitalisme o economia de mercat, què hi ha?
He agraït d'allò més l'article d'Alfred Pastor sobre Malestar del capitalisme (La Vanguardia, 21 de juny). Ja era hora que un prestigiós economista plantegés les coses tal com són. El subscric de punta a punta i especialment les següents afirmacions, que en són un resum:
1. Estem concedint a la riquesa més importància de la que mereix. 2. Cal implantar valors a la societat. 3. Hem d'anar transformant la nostra varietat d'economia de mercat en una economia que doni feina a tothom amb uns sous que permetin l'accés a una vida decent.
I 4. Finalment, subratllar l'afirmació que fa Pastor del professor Fuentes Quintana, que ell recull i al qual jo vaig tenir el goig de conèixer: “Les solucions dels problemes econòmics no són mai econòmiques, sinó polítiques.” Dit d'una altra manera, si els homes i les dones no incorporem valors morals conegudíssims, el sistema econòmic en què vivim no millorarà. Els polítics han de ser millors del que són, però som nosaltres els qui hem de fer el tomb a un capitalisme miserable.
També jo reproduiré uns punts, al servei del que dic:
1. Els polítics han d'estar nets de corrupció i lluny de la cobdícia. 2. La societat civil ha de valorar més l'empresari que hagi salvat uns miserables, acollit uns refugiats, ajudat els abandonats, creat ocupació, introduït innovacions a l'empresa, que aquell que hagi realitzat més beneficis. 3. Les escoles d'administració d'empreses i les facultats universitàries han de posar l'ètica empresarial en un punt primordial de la carrera. 4. Que l'Estat permeti desgravar tots els donatius a les associacions serioses de caritat ben entesa. 5. Que la Generalitat o Foment del Treball concedeixin anualment un premi al millor empresari, d'acord amb aquests criteris.
Si el Dr. Pastor coneix bibliografia sobre aquest tema, li agrairia que me n'informés. La tònica general dels economistes escriptors és com guanyar diners i com abans millor. Sembla que no hem après la garrotada del tombant de segle i les seves seqüeles. Mentre els anticapitalistes pensen el que poden fer, seria bo que els qui pensen com el professor Pastor treballessin sobre els quatre principis esmentats. Hi podrien col·laborar des del papa Francesc fins a professors d'economia sense complexos i sense dependències, sociòlegs, polítics que no somiïn el càrrec i sindicalistes il·lustrats.