Per primer cop des del començament de la crisi, l'Anuari de la pime catalana, que elabora Pimec, presenta dades positives. La darrera edició, que recull les xifres registrades el 2014 i que es va presentar ahir, mostra evolucions positives en el nombre d'empreses, que creix un 2,9%; el valor afegit brut (VAB), que suma un 1,3%, i també el nombre d'ocupats, que avança un 3% respecte del 2013. “El primer any d'evolució positiva des del 2006”, va recordar ahir el president de Pimec, Josep González.

Però, a pesar de l'evolució positiva, Pimec també deixa clars els reptes que la pime catalana té encara. Un dels més evidents és la seva capacitat exportadora. Si bé el sector exterior ha estat motor indiscutible de la recuperació, segons les dades de l'anuari, tan sols un 26,4% de les pimes industrials catalanes –que representen el 99,5% del total del teixit manufacturer– van exportar el 2014. Aquest percentatge varia sensiblement en el cas del sector químic, en què prop d'un 54% de les pimes venen a fora, i en el de material de transport (un 39,1%), però en general encara és un percentatge baix, si bé la tendència és positiva, ja que el 2011 era d'un 24,2%.

En aquest sentit el conseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, va destacar ahir: “Hem de potenciar més la internacionalització i fer que hi hagi més pimes entre les empreses catalanes que exporten regularment.”

Altres punts febles són, en opinió del responsable de l'observatori de la patronal de pimes, Josep Guinjoan, la innovació, “que encara no és identificada per totes les pimes com un factor estratègic”, i la qualitat. Per Guinjoan, cal que les pimes “facin una aposta decidida” per la qualitat, tant en la producció com en l'ocupació: “Ens cal fer un salt en la creació de valor afegit brut si volem guanyar competitivitat a fora”, va destacar.

Quant a la dimensió de la pime, un altre dels reptes que s'han posat habitualment, González va subratllar ahir la necessitat d'anar més enllà del discurs, “perquè no només cal dir-ho, sinó creure-ho i facilitar-ho amb una fiscalitat adequada per créixer en dimensió”.

D'altra banda, l'anuari també posa de manifest la millora de la situació financera de la pime catalana, així com la consolidació dels recursos propis. La rendibilitat econòmica de les pimes va millorar un 3,9% el 2014 i les vendes es van anotar una alça d'un 5,5% respecte del 2013.

L'estudi de Pimec recull també un monogràfic sobre els terminis de pagament, que confirma que són les pimes les que suporten el major esforç. La mitjana del conjunt de pimes és de 79 dies, encara per sobre del termini de seixanta dies que fixa la llei, però sensiblement inferior als 93 dies del 2009: “La llei ha funcionat molt bé entre pimes, però les grans corporacions estan pagant a 180, 300 i fins i tot 500 dies”, va lamentar González.