Economia

Fernando Trias de Bes

Economista innovador

Fernando Trias de Bes “Les companyies més innovadores donen temps lliure als seus empleats”

Per innovar en el món empresarial hem de parar. Si no, és impossible
Quan estava malalt, vaig fer una llista de coses
que volia fer a la vida
i que no havia fet, i m'he posat a fer-les!

Humilitat, prudència i discreció d'una ment ultracreativa. Es podria definir com un economista que escriu novel·les i relats. Potser no és economista, potser no és novel·lista, potser és les dues coses. No importa l'etiqueta. Gaudeix creant, i amb Fernando Trias de Bes parlarem aquesta nit a Autèntics.cat de la seva conferència: Innovació i talent emprenedor.

L'emprenedor no desconnecta mai. Mai. És com un contracte laboral draconià de 24 hores al dia durant 365 dies a l'any...
Les persones que ens estimem molt el que fem no desconnectem. Això passa quan hi ha molta passió pel que fas. Fixa't que precisament la creativitat és fer connexions. I, per tant, a les persones creatives ens costa desconnectar, perquè estem pensant contínuament, no només connectats, sinó a més enllaçant.
Quins consells dóna per innovar en les seves conferències?
Depèn de si el problema és més aviat cultural. Em refereixo a cultura d'empresa. Hi ha empreses que tenen entre el personal, gent molt creativa, fins i tot pensem que tenen allà un comptable, un director financer que és una persona gris i avorrida i que no se li acut res... I no és cert, totes les persones tenim una creativitat latent, enorme. I de vegades el que tenen és un problema cultural. És a dir, no donen permís a la gent.
Per pensar...
Per pensar, per innovar, per crear... Diguem que hi ha pors. Què passa si proposo alguna idea, es fa i no surt bé i això fa perdre calés i em costa la meva carrera professional? Tot això són disfuncions culturals. Conec molts directors generals que diuen: “Vull més innovació.” Sí, però si tu després no articules clarament quin és el contracte dels errors que sortiran de les innovacions, perquè en sortiran... Innovar comporta un cert grau d'error.
La creativitat és el fet de connectar conceptes. Diferents idees...
Pensem que el cervell humà està dissenyat per connectar a la velocitat de la llum. Quan dic de la llum és de la llum. Perquè mitjançant impulsos elèctrics les neurones miren de connectar pensaments. En el nostre disseny, fins i tot biològic. La creativitat apareix quan ets capaç de posar-te davant de provocacions, impossibles i paradoxes. I, moltes vegades, el que passa és que la gent no hi està acostumada i pensem que perdem el temps. I d'aquí sorgeix la innovació.
Per innovar s'ha de fracassar abans...
I tant. Pensem que un fracàs vol dir que hi ha una valoració entre una expectativa i un resultat. Parlem de fracàs quan la meva expectativa era superior al resultat obtingut. Llavors és fracàs. Llavors jo puc preguntar: el problema era el resultat o era l'expectativa? Perquè llavors la lectura d'un possible fracàs potser és errònia; potser el que era fracassada era l'expectativa que tenies. Les coses són el que són. I avaluar-les massa no serveix.
Google dóna als empleats un dia lliure per pensar, el ‘free day thinking'. Per què ens costa tant implementar-ho aquí?
Són unes hores que en principi podrien semblar perdudes, que no ho són, perquè es dediquen a pensar i a provar idees. Hi ha altres empreses que donen fins i tot un mes sencer. Agafen una persona i li diuen que se'n vagi fora de la feina un mes. I te'n vas a un altre lloc a pensar. Per innovar en el món empresarial hem de parar. Has de parar. Perquè, si no, és impossible. Per això, les companyies més innovadores del món el que fan és alliberar temps del dia a dia.
I apostar per idees internes i que siguin els treballadors els que votin...
Estan molt bé els sistemes wiki, perquè és la mateixa organització que va decidint quines idees han de seguir prosperant. Això és igual que els espermatozous: van avançant, i el mateix sistema, amb sistemes d'intranet, va decidint aquesta sí, aquesta no, i les va polint. S'anomena intel·ligència de la multitud; tota l'organització pot tenir una mena d'intel·ligència col·laborativa i acabar decidint quines idees val la pena seguir i quines val més deixar de banda.
Vostè destaca sis rols d'innovació que ha de tenir un bon equip...
Activadors, buscadors, creatius, els que desenvolupen, els que implementen, els facilitadors...
Quin és vostè?
Creatiu i desenvolupador.
Quin perfil existeix més en la societat laboral?
Sobretot executors. Les empreses bàsicament el que miren és gent que implementi, que faci. Per això ens falta
una mica de capacitat innovadora al nostre país.
Ha escrit ‘Màrqueting lateral', ‘La bona sort' amb Àlex Rovira, ‘El venedor de temps', ‘El llibre negre de l'emprenedor', ‘Innovar per guanyar', novel·les i assajos que han estat traduïts a més de trenta idiomes... Quins són els principals errors dels emprenedors?
Primer, confondre motiu amb motivació; la motivació és la benzina, i emprendre és molt dur. Segon, donar massa importància a la idea de negoci; és molt més important la implementació, com la portes a terme, com la poses en relleu.
I el tercer error jo diria que és no vigilar prou amb els socis.
Per què?
D'això, se'n parla poc. Però és la causa número u que noves empreses no tirin endavant.
Com s'han de triar?
Valors. Amb un soci, al final, quan l'escala de valors està més o menys ajustada, t'hi entendràs.
A ‘El llibre prohibit de l'economia', diu que l'economia és com ‘Star Wars,' ja que també té el seu costat fosc... El problema és nostre perquè estem desinformats o és d'ells perquè no ens han explicat bé les coses?
Les dues coses alhora. Jo sempre dic que, quan a un l'enganyen, hi ha dos responsables: el que enganya i el que
es deixa enganyar.
Vostè parla de 126 definicions prohibides de conceptes econòmics i socials. Quins dos exemples em posaria d'aquestes definicions?
La intenció que hi ha d'alguna manera d'eradicar els diners en efectiu és una cosa impossible, perquè, és clar, per què es faria? Per controlar. Jo parlo del dret a la intimitat financera. Encara que intentin algun dia eliminar els diners en efectiu i que tot sigui electrònic, i això segurament arribarà amb el mòbil, la gent s'inventarà altres sistemes. Potser es farà servir or com a moneda d'intercanvi.
O tabac, com es feia als camps de concentració. O potser una divisa d'un altre país... És a dir, la gent al final vol tenir dret a la intimitat financera. Un altre cas que il·lustra com la comptabilitat nacional és tota una estimació és que tenim maneres d'estimar l'atur, la producció..., i cap de les dades quadra.
Quina qüestió econòmica l'ha indignat més?
Que amb diners públics s'hagin rescatat entitats privades quan tenien pèrdues. Jo crec que una entitat privada, si és privada, ho ha de ser a les verdes i a les madures.
Falta ètica, falten valors. Sé que prepara un nou projecte amb Àlex Rovira, amb qui va escriure el gran èxit de ‘La bona sort'. A vegades a la vida la bona sort
no arriba, i a vegades arriba i no te l'esperes. Ho ha explicat públicament, va tenir càncer... Com supera una malaltia dura després de fer sempre bones recomanacions als seus lectors?
Mira, et diré una cosa. Això no ho havia explicat mai. El meu oncòleg, que en aquell moment no coneixia la meva obra ni els meus llibres, la primera frase que em va dir quan em van extirpar el tumor va ser: “Has tingut molta sort.” No se m'oblidarà mai.
Quina frase...
Em vaig quedar de pedra. Primer, perquè jo havia escrit i parlat molt sobre la sort, i pensava que havia tingut molt mala sort pel fet de tenir càncer. I segon, perquè era un càncer amb una incidència d'un home cada cent mil. Però després he vist que sí que he tingut sort. Jo et diria que, si algú es troba en aquesta situació, sobretot no s'ha de preguntar “per què em passa això a mi”. S'ha de fer un canvi d'actitud i preguntar-se per a què ens pot servir tot això i com podem aprofitar-ho per reorientar coses de la nostra vida.
I li ho va fer replantejar tot...
Quan ets molt conscient que t'has de morir un dia, aprens a viure la vida més intensament. Vaig fer una llista de coses que volia fer a la vida i que no havia fet, i m'he posat a fer-les!
Molta sort, Fernando, en els nous projectes!


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Estats Units

La Fed retalla mig punt els tipus d’interès en la primera rebaixa des del 2020

Barcelona
Estats Units

Tupperware inicia el procediment de fallida

Barcelona
economia

Mataró guanya una primera demanda al Corte Inglés que li reclama 24 milions

Mataró
unió europea

Anul·len una multa a Google per pràctiques abusives en publicitat

barcelona

El Consorci de les Gavarres augmenta un 14,36 % el pressupost 2025

monells

El Girocamping PRO presentarà noves eines per potenciar la sostenibilitat

SANT PERE PESCADOR
Economia

El BBVA no apujarà l’oferta de l’opa al Sabadell perquè ja és “molt atractiva” pels accionistes

barcelona
economia

Nous ajuts per impulsar el comerç de Mataró

mataró

L’ampliació de l’Outlet Gran Jonquera s’obrirà el mes d’octubre

LA JONQUERA