“El problema de preus baixos demana relacions més justes”

Ens hem vist obligats a recol·locar molts elements perquè realment hi havia un possible col·lapse de la mateixa estructura ordinària del departament. Hem hagut de rescatar una part d'uns diners dipositats per a ajuts al sector a l'ICF per garantir el pagament de serveis mínims com la llum, i també hem mirat les línies vermelles per assegurar els ajuts bàsics, com els cofinançats per la UE, que es mantenen, i es mantenen també els mínims en les polítiques sanitàries, perquè les plagues no entenen de pressupostos. Respecte a les inversions, mantindrem els compromisos, però moltes s'alentiran.

El nostre compromís és fer tot el que estava programat, potser en més temps, però difícilment obrirem noves carpetes.

Hem constatat que l'arquitectura actual dels ajuts no està ajustada a la realitat del nostre sector, que, per començar, té un pes més alt en ramaderia (60%) que en agricultura (40%), just al contrari que al conjunt de l'Estat. Amb el ministeri, i aquí coincidim amb altres comunitats autònomes, estem debatent com s'ha de dissenyar el proper període i mirant si es pot modificar alguna cosa, tot i que en això som escèptics. D'altra banda, internament a Catalunya estem parlant amb el sector per aquesta anàlisi de com hauríem de dissenyar la política agrària que volem per al futur.

Encara estem en aquesta part d'anàlisi, però sí que hi ha unes línies estratègiques generals, que són afavorir el relleu generacional i afavorir la competitivitat i la viabilitat de les nostres explotacions. Aquestes han de ser les línies mestres.

Aquest és el repte permanent, però en tot cas en els darrers anys s'ha produït un cert rejoveniment, amb l'entrada de més de 700 joves en el sector i amb rècord enguany de joves inscrits a les escoles de capacitació agrària, amb més de 800.

Això és el que hem de veure ara: fins a quin punt som capaços de convertir això en tendència sostinguda, perquè és clar que en els darrers anys la crisi de la construcció ha fet que el camp torni a ser un refugi per a l'ocupació de molts joves.

Hi ha una cosa molt clara, i és que el govern no pot marcar preus. Una altra cosa és que siguem capaços de generar marcs que propiciïn relacions més justes i transparents que garanteixin la viabilitat de tota la cadena de valor del sector agroalimentari. Més enllà de les especificitats de cada sector, hi ha unes línies generals, com ara el desplegament de la llei interprofessional, que ajuda fomentant l'organització d'associacions de productors, i alhora hem d'anar impulsant aquells marcs on es facilitin aquestes bones relacions, com per exemple les llotges de preus.

Veurem si el que cal és una regulació i de quina manera, però el que realment és indispensable és que tots els agents del sector creguin que la llotja és un espai que els funciona i que el que en surt és beneficiós per a tot el sector, perquè si els mateixos agents no es prenen prou seriosament la llotja els seus preus no seran mai de referència per moltes lleis que fem.

Ara mateix no podem dir ni que sí ni que no, ho estem estudiant.

Nosaltres sempre hem complert els compromisos que hem adquirit. Vam optar per reunir primer la taula sectorial, perquè és l'òrgan que hi correspon, on hi ha representat tot el sector. I a través de l'acord d'aquesta taula s'impulsava una d'ampliada amb els agents de la distribució i, insisteixo, les estratègies es fan a base de construir diàleg, fer-ho unilateralment no té cap sentit.

Quan hem demanat diàleg sempre l'hem tingut. El consumidor cada vegada és més conscient i valora més el producte de proximitat i de qualitat, i la distribució n'és conscient d'això i, per tant, també hi és sensible i mira de donar-hi resposta. Crec que estem en un moment en què podem dir que estem començant a congeniar els diferents interessos.

Certament és un dels sectors més complexos, entre altres coses perquè és un dels que presenten més dificultats perquè s'hi incorporin productors nous. Cada cop que una granja tanca, difícilment se n'obrirà una altra. Cal entendre que venim d'una situació històrica marcada per un consum que supera la producció local, és a dir, som una zona receptora d'excedents d'altres àrees. Aquesta és una situació heretada del moment que vam entrar a la Unió Europea i es va instaurar el sistema de quotes. El problema és que quan es va desmantellar aquest sistema de quotes el mercat es va desajustar per complet i els preus s'han enfonsat a tot Europa. El que tenim clar a Catalunya és que l'estratègia que cal seguir l'hem de bastir molt juntament amb el sector, i junt amb una indústria que voldríem que apostés per la producció d'aquí, i evidentment si pot ser comptant també amb la distribució.

Hem constituït un grup d'experts que ja treballen propostes concretes en el sector i esperem poder fer-les públiques aviat. El que tenim clar és que s'ha de treballar molt en la promoció del producte perquè no s'ha educat prou el consumidor sobre les qualitats que té, i a partir d'aquesta promoció obrir més el negoci del sector.

Aquest és un repte mediambiental de país. Volem una visió integral, que promocioni la fertilització orgànica dels nostres camps, i això es basa en el tractament de les dejeccions en origen, amb tota la innovació i el coneixement que el sector ha estat desenvolupant des de fa temps amb importants inversions. Hem de ser capaços de valoritzar això i, alhora, tenir molt clar que les plantes de tractament no desapareixeran, però evidentment s'ha de reorientar el seu negoci perquè només amb purins no seran viables, però estem convençuts que han de ser una opció i que han de seguir existint. Per això estem ajudant a constituir una plataforma d'inversió per tal de poder aspirar al fons del pla Juncker de la UE.

Primer de tot vull posar en relleu que és el mateix sector qui marca les prioritats, però evidentment un dels eixos és mirar com promoure aquesta cooperació i vertebració empresarial. Però més enllà de parlar de fusions, el que importa és mirar com es pot augmentar aquesta cooperació per guanyar dimensió i reforçar la seva estratègia comercial.

El que ens correspon com a administració és vetllar perquè tot es faci correctament, des del punt de vista laboral, mediambiental, sanitari, etcètera. És evident que a tots ens interessa que el sector no perdi aquesta imatge de professionalitat, perquè la carn és un motor socioeconòmic de país.

Aquest fons de garantia fa molts anys que està sobre la taula, però mai s'havia acabat endegant per diferents motius. Entenc que hi pot haver discrepàncies sobre com ha anat el procés i que es generin dubtes, però l'objectiu del fons és enfortir el model cooperatiu i donar encara més confiança als dipositants de diners en aquestes seccions de crèdit. Genera més transparència i major rigor en la gestió i a més reforça els valors cooperativistes de solidaritat i cooperació.

Sí, el sector agroalimentari és molt agraït, i evidentment que hi ha crisi, però és un sector estratègic per al país, no només perquè proporciona aliments, sinó també perquè gestiona el territori. I dins el sector hi ha moltíssimes experiències d'èxit. La iniciativa que hem impulsat enguany de Benvingut a pagès precisament ens ha permès conèixer explotacions, moltes portades per joves, que ho estan fent molt bé. El que cal fer ara és donar-hi una projecció més positiva.

Sí, i pensem que encara té molt camp per recórrer perquè la demanda va creixent, hi ha moltes oportunitats, tot i que probablement en el sector ramader és on hem de fer més esforços per veure com el fem créixer.