Tribunals
El TC declara nul·les les taxes judicials per a les persones jurídiques que va imposar Gallardón
Els magistrats les consideren inconstitucionals perquè vulneren els drets dels ciutadans a l'accés a la Justícia
El Tribunal Constitucional (TC) ha estimat parcialment el recurs que el PSOE va presentar contra la Llei 10/2012 de taxes judicials i ha declarat inconstitucionals i nul·les les taxes que la reforma del ministre Gallardón va establir sobre la interposició de recursos judicials per part de les persones jurídiques. Per unanimitat, els magistrats sentencien que les taxes a les persones jurídiques “vulneren el dret a la tutela judicial efectiva”. El govern espanyol ja havia fet marxa enrere pel que fa a les taxes judicials que havien de pagar les persones físiques mitjançant un reial decret que el consell de ministres va aprovar el febrer del 2013, i per aquest motiu el TC declara extingit l'objecte del recurs en aquest camp.
En concret, el TC anul·la els incisos de l'article 7.1 de la Llei que fixaven les quantitats que havien de pagar les empreses jurídiques per poder interposar recursos. Eren de 200 euros per poder presentar un recurs contenciós-administratiu abreujat, 350 per a un recurs contenciós-administratiu ordinari, 800 euros per un recurs d'apel·lació, 1.200 per a recursos de cassació i extraordinari per infracció processal.
A l'ordre civil eren de 800 euros per presentar un recurs d'apel·lació i 1.200 euros per un recurs de cassació en qualsevol modalitat. A més, a l'ordre social establia una taxa de 500 euros per un recurs de súplica i 750 per a un de cassació.
El TC també anul·la l'article 7.2 de la Llei que imposava una quota variable depenent de la quantitat del litigi, i que era del 0,5% entre 0 euros i 1 milió d'euros, i 2,5% per a la resta amb una taxa màxima de 10.000 euros.
Els magistrats consideren que l'establiment de taxes per a l'exercici d'accions judicials vulnera el dret d'accés a la Justícia però no obliguen l'Estat a retornar les que s'han pagat des que va entrar en vigor la Llei.
Segons la sentència, “la quantitat de les taxes no s'adequa a la realitat econòmica d'una majoria significativa dels seus destinataris, per als quals resulta excessiva”, i “l'objectiu de finançament mixt de la Justícia no pot comportar el sacrifici d'un dret fonamental com és l'accés a la Justícia en qualsevol de les seves vessants”.