Obrim les portes de bat a bat

Les noves tecnologies empenyen des de fa anys cap a un nou marc social, laboral, polític i econòmic. Són imparables, veloces i canviants. No seguir el ritme suposarà abandonar el món desenvolupat i anar a remolc dels països capdavanters econòmicament i social. El sector industrial, com fins ara, continuarà sent el puntal productiu de les societats més competitives, però no tindrà les característiques que ara li atribuïm. Seran indústries més robotitzades –o del tot– que fabricaran productes que cobriran una àmplia gamma de necessitats, productes intel·ligents que ens facilitaran molt el dia a dia, nous articles que ara ni imaginem. Però per poder construir aquest nou sector industrial cal apostar, i fort, per la innovació. Cal que el capital privat s'ho cregui i desbordi en inversions en recerca i innovació. Cal que la societat eduqui en el seu concepte més ampli i obert. Cal deixar espai –molt d'espai– a la creativitat i a l'emoció de les persones. Cal posar a treballar unitats robotitzades en les ocupacions més pesades i rutinàries, i creure de manera valenta en el talent humà. I per avançar en aquest sentit cal, sobretot, un canvi de mentalitat global, deixar la individualitat a banda i interactuar i compartir coneixement.

Al nostre país, la crisi ha estat el detonant d'una reflexió correcta però tardana. Pel camí s'han deixat perdre massa empreses i llocs de treball, el sector s'ha aprimat en excés. La indústria catalana necessita una empenta decidida i els agents socials i econòmics han posat mans a l'obra perquè volen que recuperi la seva potència, la seva productivitat i la seva competitivitat. Però ja no són vàlids els models utilitzats fins ara. Si no volem una economia basada en els serveis, si pretenem no tan sols retenir sinó atreure talent, si busquem créixer de manera sostenible, s'ha de donar la benvinguda a la indústria 4.0 i a tot el que l'envolta, com a sector tractor que és. La revolució tecnològica és a la porta. L'hem d'obrir de bat a bat sense perdre més temps i amb coratge. Perquè ara, l'avui ja és demà.