Economia
La inversió estrangera directa va créixer un 60,4%
Ho recull l'informe de l'economia catalana del 2015, que calcula en un 18% l'increment registrat a l'Estat
El govern podria revisar a l'alça el creixement del PIB, previst en un 2,9% per al 2016
El procés català no provoca cap mena de por entre els inversors internacionals, tal com es desprèn de les dades sobre inversió directa al país. Segons recull el Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda en l'informe de l'economia catalana del 2015, la inversió estrangera directa a Catalunya va créixer l'any passat un 60,4%, mentre que a l'Estat espanyol ho va fer només un 17,8%. D'aquesta manera, Catalunya concentrava ja el 20,8% del total estatal i va arribar a atreure el 71% del capital de risc internacional que es va invertir a l'Estat. La xifra de la inversió estrangera directa a Catalunya va ser de 4.874 milions d'euros, un dels volums més importants dels últims anys.
De fet, l'economia catalana funciona bé. Ha crescut més que no pas el dèficit, i és una de les economies més obertes i dinàmiques d'Europa. El secretari d'Economia, Pere Aragonès, recordava ahir que Catalunya seria “plenament viable” econòmicament si fos un estat independent i assegurava que en cas que la situació política catalana tingués algun efecte sobre l'economia, no seria en negatiu.
L'any passat, el producte interior brut (PIB) va créixer un 3,4%, el creixement més alt des del 2007 i més del doble de la mitjana de la zona euro, gràcies a la demanda interna però també a l'empenta de les exportacions. De fet, entre els anys 2009 i 2015, les vendes de béns a l'exterior van augmentar un 54% en valors corrents i les exportacions catalanes ja representen el 25,5% de les exportacions de l'Estat espanyol, un percentatge superior quan es tracta de béns com ara els tèxtils (31%) o els productes químics (46%), entre altres.
Pel fet se ser una economia molt oberta, el seu superàvit comercial, de l'11,5% del PIB l'any passat, es va convertir en el tercer més elevat d'entre els països de la zona euro, només darrere d'Irlanda i Luxemburg. Cal tenir en compte que l'any 2000 s'hi registrava un dèficit comercial del -4,6% del PIB.
Tanmateix, el creixement es fonamenta en una base sectorial ampla, segons els experts del departament, que observen un cert procés de reindustrialització, en registrar una evolució de la producció industrial del 5,2% entre els anys 2012 i 2015 (per sobre del 3,4% de la zona euro o el 2,8% experimentat a Alemanya).
La directora general d'Anàlisi Econòmica, Natàlia Mas-Guix, va recordar que es manté la previsió de creixement del PIB del 2,9% per al 2016, tot i que va indicar que podria “revisar a l'alça” la xifra i que la decisió es prendria “en un parell de mesos”. A més, va destacar que Catalunya podria crear entre els exercicis del 2016 i del 2017 “entre 140.000 i 150.000 nous llocs de treball”.
LA FRASE
Ocasió per fer un repartiment just
El vicepresident i conseller d'Economia, Oriol Junqueras, va demanar ahir al govern espanyol que aprofiti el nou sostre de dèficit autoritzat per la Comissió Europea –del 2,8% al 4,6% del PIB– per portar a terme “per primera vegada un repartiment just” entre els territoris. “Seria bo que el govern espanyol sabés aprofitar i faria bé de repartir aquests marges de forma que no fos ni injusta ni arbitrària ni contraproduent”, va dir Junqueras. “La capacitat d'endeutament del Regne d'Espanya depèn en enorme mesura del creixement del PIB i aquest depèn en gran mesura del PIB català, així que el que li caldria seria deixar de posar pals a les rodes al creixement econòmic de Catalunya”, va dir. Junqueras va destacar que l'AIRef, l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal, avala “sostres més amplis” de dèficit per a les comunitats i fins i tot que els límits “no siguin els mateixos per a tothom”.
