Un fons sobirà per a pensions
El govern de Rajoy ha fet un ús intensiu del vehicle des del 2011
Fins i tot va eliminar els topalls per retirar més diners del pactat
El fons de reserva de la Seguretat Social va començar el seu camí l'any 2000, quan el govern de llavors de José María Aznar va aprovar la primera aportació: 601 milions d'euros fruit dels excedents de les cotitzacions socials.
El seu origen, però, data d'una mica abans, del 1995, quan el Congrés dels Diputats va aprovar el document de referència a l'Estat pel que fa al model de pensions: el pacte de Toledo. Aquest acord, signat pel conjunt de forces polítiques del moment i també pels agents socials, recollia la creació d'un fons sobirà que, en cas necessari, cobrís dèficits possibles en temps de vaques magres i evités haver d'apujar les aportacions d'empreses i treballadors.
El fons, de fet, no només va ser pensat per cobrir dèficits en temps difícils com els actuals, sinó també per fer front a la jubilació d'un important segment de la població nascut durant els anys del baby boom –en les dècades dels cinquanta i seixanta del segle passat– i que podria veure's afectada per l'actual descens demogràfic.
Així, i fins al 2011, el fons va anar engreixant-se any rere any fins a sumar actius per valor de 66.815 milions d'euros. Aquest racó de diners excedents en temps de puixança es van invertir en deute de, bàsicament, l'Estat espanyol i, en menys mesura, d'Alemanya, l'Estat francès i Holanda.
L'agreujament de la crisi, l'any 2011, i la forta desviació pressupostària pública va obligar el govern de Rajoy no només a utilitzar el fons per abonar les pensions, sinó a eliminar els límits que tenia incorporats quant a la utilització d'aquests recursos.
L'ús des de llavors ha estat intens, bàsicament per fer front a les pagues extraordinàries del juny i el desembre dels pensionistes. “El govern compleix escrupolosament el pacte de Toledo”, s'ha defensat el secretari d'Estat de la Seguretat Social, Tomás Burgos.
Això és cert, però també ho és que el 2011, abans de ficar-hi mà, el govern del PP va flexibilitzar la normativa que permetia un ús moderat del fons –només permetria reemborsament per un màxim del 3% del cost total de les pensions de l'exercici– amb l'objectiu de garantir la vida del vehicle i no descapitalitzar-lo.
