“Els treballadors volen recuperar el que han perdut”

Volem fer un congrés molt participatiu i per això hem fet unes fases prèvies, perquè volem que l'elaboració dels documents sigui molt participativa i que el congrés sigui molt obert.

Sí, és una manera d'adaptar-nos millor a les demandes de canvi social i institucional que fa la societat. Amb la crisi hi ha hagut un empitjorament de la democràcia i una crisi de les institucions en general, perquè no han donat respostes a les demandes de la gent. També les organitzacions sindicals necessiten revisar i repensar algunes de les coses que estan fent. No refundar-se, però sí repensar-se. La utilitat dels sindicats, però, és clara i és viva, i així ho demostren les dades d'eleccions sindicals i els nivells d'afiliació, que és cert que han baixat però que ho han fet en consonància amb l'atur.

Un dels problemes del model sindical del nostre país és que és un model de divisió sindical, d'entitats que competeixen entre si, tot i que el sindicalisme sigui el moviment obrer organitzat per defensar els seus problemes, i no té sentit que els sindicats es barallin entre si. Nosaltres apostem per la unitat d'acció i per trobar uns protocols en comú per comportar-nos davant les institucions i entitats, i en això treballem.

Sí. Tot i que es pot revisar i ampliar, nosaltres apostem per la unitat d'acció. Malgrat tot, hi ha petites organitzacions que continuen tancades en si mateixes i crec que això no és bo. El tercer sindicat a Catalunya no arriba a representar el 4% dels treballadors, i el quart, el 2%.

A CCOO tenim establerta una limitació de mandats que permet fer-ne dos de seguits més un tercer d'extraordinari, i jo ja n'he complert dos. A l'octubre, de manera col·lectiva, farem el debat sobre quin camí hem de seguir. Hi hauria la possibilitat de presentar-me de nou.

No és tant un tema de si hi estic interessat personalment o no, sinó de debat col·lectiu. Ni estic cansat ni esgotat, estic fent una bona tasca, juntament amb el meu equip, però també hi ha valors que el sindicat ha de projectar, com els de la renovació. L'organització és prou rica perquè hi hagi molts dirigents capaços d'encapçalar aquest projecte o de renovar equips. Tot això s'haurà de valorar col·lectivament i jo estaré disponible per al projecte que decidim i per al paper que calgui jugar. La renovació és un valor, però la continuïtat i l'experiència, evidentment també.

És cert que el sindicalisme ha passat a l'ofensiva i en el marc de la negociació col·lectiva, segons avancin les negociacions, la pressió s'anirà graduant, encara que en alguns sectors, com ara a la indústria càrnia, ja s'ha iniciat aquesta pressió. Dependrà de com d'oberta o de tancada estigui l'altra part de la negociació. La nostra voluntat sempre és poder arribar a solucions, però cal tenir en compte que la majoria social, els treballadors, volen recuperar el que han perdut.

Hem retrocedit molt en drets laborals, socials i en democràcia. Aquesta societat és més desigual i més pobra, menys lliure, més precària. Les expectatives vitals de les persones són avui pitjors que fa uns quants anys. Però no hem de mirar només com estàvem abans de la crisi, també hem de conquerir nous drets i avançar.