Societat
Quatre comarques gironines tenen l'atur més baix del país
La Cerdanya, el Pla de l'Estany, la Garrotxa i el Ripollès estan entre les set comarques catalanes amb la taxa d'atur més baixa
Les costaneres tenen índexs més alts
Salt registra l'índex més elevat d'atur entre les poblacions grans
La Cerdanya, el Pla de l'Estany, la Garrotxa i el Ripollès ocupen quatre dels set primers llocs entre les comarques catalanes amb una taxa d'atur registral inferior, concretament i per aquest ordre, la primera, la quarta, la cinquena i la setena posició. Els altres llocs entre les deu primeres comarques catalanes corresponen a l'Alta Ribagorça (2n), el Pallars Sobirà (3r), la Terra Alta (6a), la Segarra (8a), el Solsonès (9a) i la Conca de Barberà (10a). La comarca gironina amb una taxa més elevada és l'Alt Empordà, que està situada en el lloc 25 de les 42 comarques catalanes.
Així es desprèn de les dades de l'atur del mes de juliol que ha fet públiques l'Observatori d'Empresa i Ocupació. Aquest organisme de la Generalitat utilitza el terme de taxa d'atur registral, que defineix com “la relació entre l'atur registrat i una aproximació a la població activa registrada, calculada com a suma de l'atur registrat i la població de 16 a 64 anys afiliada a la Seguretat Social resident al territori considerat”. Aquesta taxa té una periodicitat trimestral, però la de l'atur registrat és mensual.
L'interior resisteix millor
Segons aquestes dades, també observem que les comarques de Girona de l'interior resisteixen millor els embats de l'atur que les costaneres –a les quals s'afegeix el Gironès–, i que registren totes unes taxes de dos dígits. No obstant això, aquest índex s'ha reduït significativament el juny d'aquest any amb relació a un any enrere, igual que ho han fet els valors absoluts del juliol passat amb relació al juliol del 2015.
Les dades també assenyalen que entre els principals municipis de les comarques, el de Salt registra la taxa d'atur registral més alta, seguit del de Figueres, mentre que les més baixes corresponen a Puigcerdà i Banyoles.
Entre tots els municipis gironins, els que han registrat les taxes més baixes el juny passat són, per aquest ordre: Pardines (Ripollès) i Sant Andreu Salou (Gironès), amb un 0,0% de taxa, Regencós (Baix Empordà) (0,93%), Ultramort (Baix Empordà) (1,16%), Setcases (Ripollès) (1,39%), Serra de Daró (Baix Empordà) (2,50%), la Tallada d'Empordà (Baix Empordà( (2,72%), Fontanilles (Baix Empordà) ( 2,78%), Viladasens (Gironès) (2,83%) i Cadaqués (Alt Empordà) (2,89%). En canvi, els deu municipis amb una taxa més elevada han estat: Albanyà (Alt Empordà) (24,39%), la Vajol (Alt Empordà) (21,95%), Sant Miquel de Fluvià (Alt Empordà) (21,81%), Massanes (Selva) (21,47%), Salt (Gironès) (19,65%), Fogars de la Selva (Selva) (19,32%), Maçanet de la Selva (Selva) (18,78%), Sales de Llierca (Garrotxa) (17,31%), Riells i Viabrea (Selva) (16,58%) i Sant Feliu de Buixalleu (Selva) (16,41%).
També cal assenyalar que el municipi de Girona ocupa el quart lloc entre els municipis catalans de més de 60.000 habitants amb una taxa d'atur més baixa, precedit per Sant Cugat del Vallès (7,93%), Barcelona (10,52%) i Cerdanyola del Vallès (11,46%). La segueixen Castelldefels (11,58%), Lleida (12,65%), el Prat de Llobregat (13,73%), Viladecans (13,73%), Tarragona (13,79%) i l'Hospitalet de Llobregat (13,82%).
Els cinc municipis catalans amb els índexs d'atur registral més elevats el
juny passat són Bausen (Aran) (38,46%), Senan (Conca de Barberà) (35,71%), Forès (Conca de Barberà) (33,33%), Querol (Alt Camp) (24,34%) i el Montmell (Baix Penedès).
LES XIFRES
Reducció de la desocupació en tots els sectors
El juliol és tradicionalment un mes en el qual el nombre de contractes augmenta i les xifres de l'atur evolucionen a la baixa. En el conjunt de les comarques, l'atur va disminuir el juliol passat en 1.215 treballadors amb relació al juny, fins a 38.103, un 3,09%
menys, i en el total interanual es va reduir en un 12,07%.
La reducció de l'atur també es demostra en tots els sectors de l'activitat econòmica, sobretot en els serveis en termes absoluts, amb una reducció mensual de 883 treballadors i interanual de 2.516. Però cal destacar que la construcció va incrementar el nombre de desocupats en 85 treballadors (1,69%) al juliol amb relació al juny, però en canvi va disminuir en 1.256 desocupats des del juliol del 2015 i va registrar una reducció relativa del 19,72%.
El sector de la construcció torna a oferir llocs de treball
J.O
El mes de juliol passat, a la demarcació de Girona es van oferir 641 llocs de treball, segons l'Observatori d'Empresa i Ocupació, un 16,54% menys que el mes de juny però un 9,39% més que un any enrere i un 25,95% més del gener al juliol amb relació als set primers mesos del 2015. La construcció és el sector que, des de la crisi, s'ha mantingut fins l'any passat de manera més estable a la franja baixa de la recuperació dels llocs de treball. L'any passat va donar un tomb sensible que sembla activar-se en el decurs del 2016.
Així doncs, si bé el sector serveis s'emporta gairebé el 85% dels llocs de treball oferts al juliol a les comarques de Girona, la construcció ja és el segon sector amb el 9,52% i, sobretot, amb un creixement intermensual del 96,77% i interanual del 221,05%. Aquesta evolució se sustenta amb un creixement en els set primers mesos del 99,22% interanual i dels dotze darrers mesos de l'ordre del 82,23% interanual. Cap altre sector es comporta en aquests moments amb tant de vigor, tot i que tots els altres experimenten creixements substancials, excepte l'agricultura, que davalla lentament però inexorable.
Segons les dades de l'Observatori, al mes passat van ser les empreses petites de menys de 50 treballadors les que van oferir el volum més important dels llocs de treball, concretament 344, un 53,67% del total, seguides de les mitjanes, de 50 a 249 treballadors amb un 33,85%. Les més grans, de 250 o més treballadors, només van oferir un 12,48%. Aquesta proporció es manté gairebé idèntica en els valors interanuals.
De molt curta durada
Pel que fa al tipus de relació establerta per aquests llocs de treball oferts, el volum més important (el 80,03%) és una relació laboral temporal, i només el 17,32% és una relació laboral indefinida.
La temporalitat dels contractes és realment extrema, com expliquen les xifres: dels 641 llocs de treball oferts al juliol, 152 (el 23,71%) no n'especifiquen la durada, però el segon grup més important són els contractes que tenen menys d'un mes de durada, que en són 148 (un 23,09%).