El nombre d'apartaments turístics es triplica en dos anys a la ciutat de Girona
Una major pressió als que dedicaven els seus pisos a aquesta activitat sense llicència i un augment de les pernoctacions, entre els motius de l'increment
La ciutat de Girona ha triplicat el nombre d'apartaments turístics en només dos anys. Si el 2014 hi havia a la ciutat cent deu apartaments amb la llicència turística corresponent, el juny d'aquest any ja n'hi havia tres-centes de concedides. Aquest augment ve determinat sobretot per dues circumstàncies. Per una banda, el major control que es realitza, ja que les administracions han incrementat la pressió sancionadora contra els propietaris que tenien pisos que utilitzaven com a apartaments turístics sense la llicència pertinent, obligant-los així a regularitzar la seva situació.
Per altra banda, hi ha influït el creixement que ha experimentat el turisme a la ciutat, i molt especialment la millora en un dels aspectes que el govern municipal s'havia marcat com a prioritari amb relació al turisme: aconseguir un nombre de pernoctacions més elevat. La potenciació del nom de Girona com a destí turístic a escala internacional –la publicació d'un reportatge a National Geographic i el rodatge de la sèrie Joc de trons a la ciutat hi han ajudat, sens dubte– ha incrementat la demanda
d'aquest tipus d'allotjament, a més del que ja ofereixen els establiments hotelers.
L'equilibri de models
Aquest creixement del nombre d'apartaments turístics té, però, una contraprestació. L'apuntava el president del col·legi d'API de Girona, Ramon Corominas, en una entrevista a Televisió de Girona fa tot just uns dies: “[Aquest increment] provoca que minvi l'oferta que pot haver-hi d'habitatges per a ús habitual.” Assegura, però, que no hi ha una situació conflictiva com passa a la capital del país, i ho atribueix a la gestió feta: “Aquí no tenim la problemàtica que hi ha a d'altres llocs. Està ben controlat. Per part de l'Ajuntament de Girona, s'han fet polítiques i s'ha parlat amb el sector, i no hi ha casuística d'incidències tan remarcables com les que s'han donat a la ciutat de Barcelona, per exemple.”
Tot i això, avisa que la capacitat de creixement del nombre d'apartaments destinats a usos turístics té un límit: “Hem d'aprendre que els creixements no poden ser en un grau superlatiu.” Apunta, a més, que aniria en contra del model de turisme cultural i de qualitat pel qual ha apostat el govern de la ciutat.
