Economia

Patrícia Coll i Josep Lluís Micó

Autors del llibre Hiperacceleració

“Amb la gestió i l’ús de les tecnologies hauríem de ser menys adolescents”

Amb la covid-19, hem passat de veure-la com una amenaça a tenir-la com una aliada

Ahores d’ara ja és un fet innegable que la pandèmia ha accelerat la transformació digital en molts sectors i la implementació de tecnologies que fins ara figuraven en l’estratègia empresarial a llarg termini i de manera gens prioritària. Aquesta hiperacceleració ha estat analitzada per dos periodistes, professors i investigadors de la Universitat Ramon Llull (URL), Patrícia Coll, doctora en comunicació, i Josep Lluís Micó, catedràtic de periodisme. El resultat ha estat del llibre Hiperacceleración. La revolución digital en la época del coronavirus, en què treballaven quan es va decretar l’estat d’alarma, i que des del juny es troba en format de llibre electrònic i imprès (editorialdieresis.com ).

L’impuls digital ha entrat en tots els racons?
P.: L’acceleració ha estat general, tot i que la velocitat en alguns àmbits ha estat major que en d’altres. Per exemple, en sectors com la salut, per al control del contagi o la prevenció, l’adopció de tecnologia s’ha accelerat i ho farà molt més encara. J.L.: També ho hem vist en el camp de l’atenció a les persones, de la feina a distància i en les relacions que vam mantenir amb el nostre entorn durant el confinament, que no hi va haver més remei que convertir-les en digitals. Això sembla molt obvi, però hi ha altres sectors que abans del confinament estaven més allunyats de la tecnologia, com ara l’oci, els esports, l’entreteniment i el sexe, i l’emergència sanitària ha accelerat que hi entressin.
Des de la tecnologia s’han fet contribucions creatives. S’utilitza intel·ligència artificial per al rastreig de persones, s’ha generalitzat l’ús de les imatges tèrmiques i els drons han transportat mostres analítiques...
P.: Hem passat de veure la tecnologia com una amenaça a tenir-la com una aliada. Un exemple d’això són les videotrucades, generalitzades durant el confinament, tant en l’àmbit familiar com empresarial. Certament, en la tecnologia trobem pros i contres, però al final aquesta et permet fer coses que sense ella no podríem fer. Avui dia, ha deixat de ser una opció no utilitzar-la.
On queda la privacitat tan reclamada?
JL: El respecte per la privadesa no pertany només a l’àmbit de la tecnologia. Hi ha circumstàncies que no tenim en compte, però que ajuden a entendre el context. Per exemple, en algunes autonomies a hores d’ara es fa un control a través del DNI a tothom que entra en un bar o en una discoteca. Aquesta és una intromissió encara no tecnològica, però ja ens indica cap a on ens dirigirem. Si les autoritats senten la necessitat de controlar-nos, ho acabaran fent independentment de la tecnologia.
El control dels ciutadans per part de les administracions ha arribat per quedar-se?
J.L.: És cert que les innovacions tecnològiques que ens encanten no ens fan tanta gràcia quan entren en esferes més privades. El cas és preguntar-se què considerem privat. Considero que és entrar en la meva privadesa geolocalitzar-me i, a partir d’aquí, oferir-me serveis que estan dins dels meus interessos o publicitat sobre Netfilx? El control del moviment de les persones es mantindrà durant la crisi sanitària, però tard o d’hora desapareixerà, perquè no veig que tingui cap utilitat per a les administracions. En canvi, en l’àmbit de la política, potser sí que és interessant aquest control i llavors, si ho és, s’utilitzarà.
Ho hem d’assumir com a normal?
P.: No hauria de ser així. J.L.: Nosaltres som més interessants per a Google o Facebook que per a la Generalitat, per posar un exemple. Llavors hem de pensar qui ens fa més por. La tecnologia permet moltes coses, però per falta de perícia o de diners no la fem servir i repetim els errors de fa dècades.
Hauríem de desenvolupar tecnologia ètica?
P.: A Europa tenim una mentalitat molt més instaurada sobre els valors dels drets i els deures. Si en algun lloc es pot desenvolupar tecnologia ètica és aquí. Seria bo fer-ho, però ara per ara no tenim gaire protagonisme.
Quin paper pot tenir aquí la ciutadania?
J.L.: Ens cal una formació més sòlida en aquest sentit, i les institucions haurien de fer un esforç didàctic. Hauríem de ser molt conscients de què cal fer en cada moment, de quins són els límits i quines les responsabilitats. No hi ha millor ocasió que un moment de crisi com aquest per entendre que això és així. Hauríem de ser menys adolescents.
Arrossegats per la covid-19, ja hem entrat de ple en la quarta revolució industrial?
J.L.: Potser no és tan important l’aplicació de la tecnologia i els sectors on s’aplica, sinó entendre que el món és diferent de com ho era durant la tercera revolució industrial. S’ha produït un salt qualitatiu en tot. La covid-19 ha comportat un canvi de filosofia general, ha estat un catalitzador de les necessitats.
I en aquesta hiperacceleració en què estem immersos, la culminació serà l’arribada de la tecnologia 5G?
J.L.: Serà la cirereta, però el pastís té tanta alçada que s’ha de veure qui puja fins a dalt de tot a posar-la. La 5G és molt més important del que ens pensem.
La tecnologia no avança per a tothom igual. S’accentuaran les desigualtats?
J.L.: La societat actual és temerària i perversa. L’ús intel·ligent de les tecnologies és una qüestió que afecta tothom i en això hem d’estar junts. És una feina col·lectiva.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Estats Units

La Fed retalla mig punt els tipus d’interès en la primera rebaixa des del 2020

Barcelona
Estats Units

Tupperware inicia el procediment de fallida

Barcelona
economia

Mataró guanya una primera demanda al Corte Inglés que li reclama 24 milions

Mataró
unió europea

Anul·len una multa a Google per pràctiques abusives en publicitat

barcelona

El Consorci de les Gavarres augmenta un 14,36 % el pressupost 2025

monells

El Girocamping PRO presentarà noves eines per potenciar la sostenibilitat

SANT PERE PESCADOR
Economia

El BBVA no apujarà l’oferta de l’opa al Sabadell perquè ja és “molt atractiva” pels accionistes

barcelona
economia

Nous ajuts per impulsar el comerç de Mataró

mataró

L’ampliació de l’Outlet Gran Jonquera s’obrirà el mes d’octubre

LA JONQUERA