Alemanya
L'escàndol Volkswagen
‘Made in Germany'
L'afer dels motors dièsel trucats embruta la imatge de solidesa d'Alemanya i qüestiona la qualitat dels seus controls de qualitat
La sospita s'estén a tota l'estructura del grup i a la connivència entre l'estament polític i els gegants econòmics del país
La investigacióassenyala el cap del departament d'Audi i un ‘software' dissenyat el 2005 i aplicat des del 2008
“El made in Germany, sota sospita general”, titulava dies enrere el diari de referència entre la premsa seriosa i conservadora alemanya, Frankfurter Allgemeine. Un títol gairebé idèntic al del diari econòmic Handelsblatt –“El made in Germany està en perill”– tot just quan va esclatar l'escàndol dels motors dièsel trucats a Volkswagen. Mentrestant, la sospita s'ha escampat com una taca d'oli per l'estructura de poder del primer grup europeu de l'automoció, amb dotze marques –entre les quals hi ha Volkswagen, Audi, Seat, Skoda i Porsche, així com les elitistes Bugatti, Bentley i Lamborghini– i amb una plantilla de 592.000 treballadors.
El president del grup, Martin Winterkorn, va dimitir cinc dies després que sortís a la llum el frau, que afecta 11 milions d'automòbils amb motor dièsel EA 189 d'1,6 i de 2 litres, equipats per falsejar-ne les emissions tòxiques. Els valors de la companyia han perdut un 43% en borsa i tot indica que les investigacions duraran mesos.
La purga va començar per la cúpula, després va baixar als responsables dels departaments de tecnologia i desenvolupament i ara la policia alemanya investiga quins i quants directius estan implicats en l'estafa global. La investigació interna, organitzada a corre-cuita i sota pressions del govern d'Angela Merkel, posa en el punt de mira el cap del departament d'Audi, Ulrich Hackenberg. Segons el dominical del popular diari Bild, hi ha testimonis d'enginyers que l'assenyalen com el responsable de la instal·lació en sèrie, a partir del 2008, d'un software dissenyat el 2005 per possibilitar el trucatge.
La pregunta immediata és fins a quin punt era coneguda aquesta pràctica en tota l'estructura directiva de la casa. També s'hauran d'aclarir responsabilitats entre els gremis de control i l'estament públic d'una marca el 20% de la qual pertany al land de la Baixa Saxònia. El nom Volkswagen es remunta als temps d'Adolf Hitler, que va encarregar el disseny del “cotxe del poble” –significat de Volks (‘poble') i Wagen (‘cotxe') en alemany– al genial enginyer Ferdinand Porsche. Els vincles amb el poder polític s'han mantingut des d'aleshores.
L'escàndol posa en perill el mite de la solidesa alemanya i la qualitat dels seus controls, tot i que més aviat sembla que plou sobre mullat –la crisi de Lufthansa, pressionada per la competència i per la catàstrofe aèria de la filial Germanwings, amb 150 morts, n'és un exemple.
Que el made in Germany ja no és el que era ho posa en relleu no només el fet que ni tan sols s'ha articulat un servei d'atenció al client eficient –la línia telefònica instal·lada a l'Estat espanyol va quedar col·lapsada durant hores–, sinó també –i més alarmant encara– que la mateixa fiscalia de Brunsvic (ciutat veïna a Wolfsburg, on hi ha la central de Volkswagen) va desmentir dijous el comunicat que ells mateixos havien redactat tres dies abans, per aclarir que a Winterkorn no se li havia obert sumari per frau, sinó només “diligències inicials”. Entre el primer i el segon comunicat es deuen haver fet unes quantes trucades telefòniques. Tot plegat fa pensar que els problemes de la credibilitat alemanya afecten també la justícia.
El perill vindrà dels EUA
Les investigacions judicials s'han estès dels Estats Units a França, el Regne Unit i Bèlgica. Des de l'Estat espanyol, el ministre d'Indústria, José Manuel Soria, va demanar la retirada de les subvencions als vehicles eficients del fabricant alemany –una amenaça que va quedar en no res després de rebre una delegació del grup automobilístic–. A Brussel·les hi va haver una reacció semblant dels ministres d'Indústria de la UE, que van decidir donar a Alemanya “el temps que calgui” per resoldre la qüestió. El principal perill no vindrà dels atemorits socis europeus, sinó dels Estats Units, on la investigació la porta el despatx d'advocats Jones Day, el mateix que va assumir el cas de corrupció d'un altre gegant alemany, Siemens.
Els conflictes judicials dels Estats Units contra Volkswagen ja van tenir un capítol sonat als anys noranta, amb el cas d'espionatge industrial de General Motors contra el gran fitxatge de Volkswagen, l'espanyol José Ignacio López de Arriortúa, Superlópez. Les demandes actuals de la justícia nord-americana contra Siemens, Volkswagen i Deutsche Bank podrien adoptar perfils de guerra comercial transatlàntica. Però això no exculparà el made in Germany. El problema són tant els responsables de la companyia com la falta de control o potser la connivència de l'estament polític amb els gegants econòmics del país.
