L'any en xifres

El 2015 ja ha deixat enrere el que havia de ser la remuntada després de la caiguda. Aquí i a fora. I si bé és cert que es constata la tendència de canvi, també és veritat que encara queda camí per recórrer. Sobretot, en el camp laboral: més de 520.000 persones sense feina, el 60% de les quals no rep cap mena de prestació i prop de 10.000 treballadors inclosos en expedients de regulació són només algunes de les xifres de l'exercici.

N'hi ha d'altres de color verd, com el milió de vehicles matriculats al conjunt de l'Estat i que fa retrocedir fins al nivell del 2008, o l'augment en el nombre d'hipoteques, amb les millors xifres dels últims cinc anys. El crèdit es torna a obrir i les famílies sembla que recuperen poder de compra. El mateix Banc d'Espanya ehaureix les últimes setmanes per revisar a l'alça les previsions de tancament (3,2%) d'un any que s'acabarà millor del previst. Però el 2015 també haurà estat l'any del corralito grec, del tocat i enfonsat de qui va ser un ministre exemplaritzant per a alguns, Rodrigo Rato, i simplement expoliador per a d'altres. I el de la crisi més gran en el sector de l'automoció i de confiança en una marca, la que encara combat Volkswagen, que també continuarà lluitant el 2016.

Tot i que aquest any l'atur ha donat una lleugera treva, la gran quantitat de col·lectius que queden exclosos de la millora preocupa. Per a moltes persones de més de 45 anys la desocupació continua sent un mal crònic, i com que passen els anys sense trobar feina, les ajudes s'esgoten. És per això que la taxa de cobertura, el percentatge de desocupats que reben algun tipus de prestació o subsidi sobre el total d'aturats amb experiència laboral- no ha fet més que caure durant el 2015. Per tant, si al gener cobria el 62,5% d'aturats, ara per ara no arriba ni al 60%. Segons les dades disponibles del mes d'octubre, a Catalunya hi ha 199.600 desocupats que ja no ingressen res a final de mes.

Tot i que són la meitat dels que eren un any abans, la falta de feina encara afecta milers de persones al país. El nombre de treballadors afectats a Catalunya per expedients de regulació d'ocupació (ERO) en els deu primers mesos del 2015 va ser de 9.936 persones, un 48,5% menys que en el mateix període d'un any abans. A l'Estat espanyol el nombre de treballadors inclosos en ERO des del gener fins a l'octubre va ser de 81.856, un 37,9% menys que el 2014.

El Banc d'Espanya va considerar la setmana de Nadal que l'evolució de l'activitat en el darrer trimestre de l'any “lleugerament més favorable al que es va anticipar al setembre” li permetia revisar a l'alça (una dècima) la taxa estimada de creixement mitjà anual del producte interior brut (PIB) del 2015, fins al 3,2%. Només en l'últim trimestre de l'any, el PIB va millorar un 0,8% i les previsions de l'entitat presidida per Luis María Linde per a l'exercici del 2016 indiquen un creixement més moderat, del 2,8%. La desacceleració dels països emergents i les polítiques econòmiques són els principals focus de risc de cara a l'any que ve, diu l'organisme.

El passiu de l'empresa sevillana Abengoa supera els 25.000 milions d'euros, la qual cosa la situa com el més gran preconcurs de la història de l'Estat espanyol, i si s'aconsegueix un conveni en els pròxims mesos, en la insolvència més gran. El deute financer, d'uns 20.264 milions d'euros, s'explica per un deute corporatiu de 2.600 milions i projectes finançats per més de 10.000, entre d'altres. Per fer-se'n una idea, cal comparar la xifra amb quelcom conegut. Els 25.000 milions de deute equivaldrien a una mica més del rescat del sector financer espanyol i entre els afectats hi ha l'Estat, la banca, els accionistes i bonistes –que hi han invertit més de 4.200 milions– i, per descomptat, els treballadors, més de 24.000, 6.000 d'ells, a l'Estat.

Tot i que finalment la va acabar rebaixant fins a 34 milions d'euros, el jutge de l'Audiencia Nacional Fernando Andreu va imposar aquesta impressionant fiança (800 milions d'euros) a quatre antics membres de la cúpula directiva de Bankia –entre els quals el seu expresident, i també exvicepresident del govern espanyol amb el PP de José María Aznar i expresident del FMI, Rodrigo Rato–, en la investigació de la sortida a borsa de l'entitat amb informació falsejada. Però falsejada amb majúscules. Segons investigacions del Banc d'Espanya, la cúpula de Bankia va inflar els seus recursos propis en 544 milions d'euros i va amagar unes pèrdues de 2.083 milions d'euros fins que, deu mesos després de la seva sortida a borsa, va haver de ser rescatada amb 22.424 milions d'euros de recursos propis. És un ball de xifres exorbitants que no té aturador i que porta cua, des que al juny del 2012 se'n va destapar el cas.

Arran de la investigació anunciada al febrer per l'Agència Tributària sobre 705 contribuents que es van acollir a l'amnistia fiscal aprovada pel ministre Cristóbal Montoro l'any 2012, Rato va ser detingut a l'abril i, després, va ser posat en llibertat. Se l'acusava dels delictes de frau fiscal, blanqueig de capitals i alçament de béns i va acompanyar les forces de seguretat durant les hores dels escorcolls al seu despatx i al seu domicili. A més, està implicat en el cas de les targetes opaques i a final de desembre va recórrer la resolució del jutge Fernando Andreu que donava per conclosa la fase d'instrucció en justificar que ja ha reintegrat l'efectiu del que va disposar.

L'annus horribilis del fabricant de cotxes europeu més gros, el grup Volkswagen (VW), va començar al setembre. A mitjan mes el consorci alemany va haver d'admetre el que l'Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units havia descobert: que les emissions d'alguns motors dièsel dels seus vehicles incorporaven un programari capaç de reduir-ne les emissions quan detectava que estava sent sotmès a inspeccions en un circuit tancat. D'aquesta manera esquivava els nivells legals d'emissió, tot i que els vehicles podien arribar a emetre fins a 40 vegades el límit legal d'òxids de nitrogen. Els models afectats, una quarantena, es repartien entre les marques VW, Audi, Seat, Skoda i Porsche. A l'Estat, el nombre de vehicles amb el programari trucat arriba fins a les 680.000 unitats i al món super els 11 milions. L'afer va provocar la dimissió del màxim responsable, Martin Winterkorn, el seu relleu per Matthias Müller i va posar en dubte l'eficàcia d'una marca i el rigor de la indústria d'un país.