En defensa del 9-N

La històrica repressió dels governs espanyols contra el poble català continua. Però d'ara endavant, la nostra resposta cal que sigui radical, contundent i més enèrgica que mai. El poble català és jutjat i contínuament castigat per ser diferent. Treballem per què els despistats s'adonin que cal recuperar la dignitat com més aviat millor.

La democràcia, penso, és en primer lloc, al respecte als drets humans, tot seguit la voluntat del poble, sempre que aquesta voluntat sigui conforme als drets humans, i després, la llei, sempre que aquesta respecti la voluntat del poble i estigui d'acord amb els drets humans. Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega han complert tots tres requisits. Qui els jutgen neguen els dos primers. En definitiva, clarament, la no-democràcia (digueu-li nomocràcia, digueu-li autoritarisme d'arrel franquista) jutjant la democràcia. El meu suport, president i conselleres, i la meva admiració.

Encoratjo als acusats d'aquest delicte, tant greu de posar urnes i coneixer l'opinió del poble, perquè es mantinguin en la seva ja prou demostrada dignitat. Sento vergonya aliena pel comportament de un estat tant corrupte i antidemocràtic com l'espanyol. Tinc pressa per marxar.

Lamentablement la justícia està en els nivells gestors molt polititzada.  El sistema judicial està en fallida per molts motius, però forma part d' un altre sistema que és l' elit del poder  situat a Madrid. Per primera vegada ens hem quadrat i això sí que és una referència. La llei ha de ser interpretada d' acord a la realitat social del temps. El Sr. Mujica d' Uruguay també era un terrorista d' acord a la llei, després va ser president del seu país, però sobre tot és un home honest. Ens cal molta tranquil·litat de consciència davant aquestes lleis plenament desprestigiades.

Particularment, crec que el 9-N, en convertir-lo en un procés participatiu amb votació no vinculant, va ser una gran oportunitat perduda per fer un referèndum vinculant sobre l’autodeterminació de Catalunya. El judici em sembla un despropòsit des de tots els punts de vista: jurídic, polític, democràtic. Tanmateix, no crec que puguem esperar res més d’un estat, l’espanyol, autoritari i antidemocràtic, que es dedica a perseguir la llibertat d’expressió i la democràcia (que hi ha més democràtic que una votació?). Mentrestant, els hereus del franquisme continuen infiltrats en els aparells d’aquest Estat.

Que la justícia es dediqui a perseguir actes de polítics elegits democràticament per actuacions com convocar una consulta sense cap vinculació legal és impropi d’un estat, la construcció del qual es basa en la separació de poders i el respecte als drets humans. Això demostra que la fiscalia depèn directament de l’executiu i que la separació de poders s’ha diluït quan es tracta d’interpretar la llei per escarmentar, en lloc de per deixar votar els catalans. És un judici clarament polític i un desprestigi per a la justícia, que ha d’estar lluny de decisions injustificades com reformar el Constitucional per donar-li funcions executives impròpies d’aquest tribunal.

És una vergonya. Aquest estat Espanyol és una vergonya per a la democràcia, la tolerància, el sentit comú i la cultura. La situació, avui és molt complexa i no es trobaran solucions fàcils. Forçosament, haurà de ser una solució complexa si el plantejament actual és complexe. Per això, avui es pot dir que ho tenim complicat de resoldre però no ens hem de desanimar gens i hem de continuar sent molt oberts. El que no entenc són aquells polítics d’esquerres que no s’atreveixin a definir-se encara, tot i conèixer la situació sobradament. Per a mi, això és un error que em decep profundament.

L’Estat i tots els seus aparells sempre ho han tingut molt clar. Els anhels de llibertat i justícia social del nostre poble i la seva gent s’han de combatre, i per fer-ho qualsevol mitjà els és vàlid. I el judici a Mas, Ortega i Rigau és un nou, i significatiu, acte de repressió cap a l’independentisme i cap a les institucions del nostre país. I prescindint de qualsevol llunyania ideològica amb els jutjats o de la qüestionable gestió del 9-N, ara toca mostrar la nostra solidaritat amb els represaliats i renovar el compromís amb les institucions i amb tots els que s’hi juguen el tipus en aquest, esperem, definitiu embat davant l’Estat espanyol.

El 17 de gener, la justícia italiana condemna 8 militars bolivians, xilens, peruans i uruguaians, per la seva responsabilitat en el disseny i l’execució de l’anomenat Plan Cóndor, que va coordinar entre les dictadures llatinoamericanes de l’últim terç del segle XX la tortura i desaparició de milers de dissidents polítics. El 9 de febrer, la justícia espanyola –amnèsica en relació amb els crims del franquisme– sotmet a judici uns líders polítics per la gosadia de permetre que un moviment ciutadà organitzés i realitzés un procés participatiu no vinculant. El contrast és demolidor.

Com a societat democràtica volem expressar la nostra voluntat i, al reclamar els nostres drets, el que realment estem fent és reclamar justícia. La mateixa que durant segles estem reclamant les dones per a la igualtat de gènere. La justícia és l’equitat en la protecció dels drets i el càstig dels errors. Però què ens estem trobant quan exercim la democràcia, ens trobem sempre amb la prohibició. Prohibint decidir i, fins i tot, prohibint opinar. I és democràtic i “just” que es judicialitzi als representants que hem escollit per fer sentir la nostra voluntat i que actuen per dur-la a terme? Rotundament no. Si els jutgen a ells ens jutgen a tots.