La Fiscalia demana una multa de 14.400 euros per al promotor de la xiulada a l’himne en la Copa del Rei

La Fiscalia de l’Audiència Nacional demana una multa de 14.400 euros al president de Catalunya Acció, Santiago Espot, com a promotor de la xiulada a l’himne en presència del rei Felip VI, a la final de la Copa del Rei al Camp Nou entre el Barça i l’Athletic de Bilbao, disputada el 30 de maig del 2015. En el seu escrit d’acusació, la fiscal Ana Noé considera Espot autor dels delictes d’injúries al rei i d’ultratge a Espanya, pel que serà jutjat finalment pròximament davant el Jutjat central penal de l’Audiència Nacional.

Aquests fets promoguts per Espot, segons destaca la Fiscalia, “van ser presenciats públicament per milions de persones, i van generar un sentiment d’indignació en gran part de la població espanyola ja que van ser menyspreats i rebutjats símbols representatius de la seva dignitat com a poble i com a nació”.

La fiscal sosté que l’acusat va actuar “en execució d’un pla preconcebut i planificat per ell mateix amb el deliberat i ferm propòsit d’ofendre i menysprear al Cap de l’Estat espanyol i a l’himne nacional, per la qual cosa tots dos representen com símbols per als sentiments col·lectius identificats amb la nació espanyola”.

En el marc d’aquest pla, Espot va publicar el 28 de maig del 2015 en el perfil de Facebook de Catalunya Acció, un manifest titulat: “Per la xiulada a l’himne espanyol i al rei Felip de Borbó”. El manifest assenyalava que Catalunya “viu una situació política decisiva” i, afegia que en aquest context “s’expliquen les grans mobilitzacions dels últims anys que han aconseguit posar la independència de Catalunya com a eix central de la política catalana”.

Per arribar “a la victòria final, que no és una altra que la proclamació de l’Estat català independent”, Espot plantejava afegir als fronts “polític, social, cultural o lingüístic” el de “la protesta col·lectiva cívica”. Amb aquest fi va veure la copa del Rei del 2015 com “una ocasió immillorable per manifestar una vegada més que volem deixar de ser súbdits del regne d’Espanya”. “Ha de ser llavors quan (...) tots els seguidors catalans que assisteixin al partit (i els que no també) han de manifestar sonorament el seu desacord, tant per la presència del monarca com pel so dels acords de l’himne espanyol, amb una sonora xiulada, que sens dubte acompanyessin també els seguidors bascos”.

A aquest manifest, segons la fiscal, es van adherir una desena d’associacions sobiranistes, i el 29 de maig totes elles al costat de Catalunya Acció, des del seu perfil de Facebook, van anunciar que repartirien “milers de xiulets als assistents a la final” per “fer més sonora la protesta contra la presència del monarca espanyol i la interpretació de la marxa real a la capital de Catalunya”.

Finalment, recorda l’escrit, el dia de la final es va produir “una massiva i col·lectiva xiulada” que va fer “inaudible” l’himne nacional, mentre es retransmetia aquest acte “nacional i internacionalment”, “aconseguint així l’acusat la materialització del pla ideat”. La fiscal rememora també que la Comissió Estatal contra la Violència, el Racisme, la Xenofòbia i la Intolerància en l’Esport va formular proposta de sanció contra l’acusat com a persona física per la seva implicació i participació personal.

A final de juliol, el jutge de l’Audiència Nacional, Fernando Andreu, després de decretar dues vegades l’arxiu d’aquesta causa, va dictar acte d’obertura de judici oral per aquests fets a l’entendre que les actuacions investigades “ofereixen mèrits suficients per exigir responsabilitat criminal”.

El passat 14 de novembre, Espot va comparèixer a petició de la Fiscalia com a investigat davant Andreu i aquest es va acollir al seu dret a no declarar, al·legant que es tracta d’una “causa polititzada” i que s’estava vulnerant el seu dret a la llibertat d’expressió.

Abans de cridar-lo a declarar, Andreu havia arxivat la denúncia que va donar lloc a l’obertura a aquesta causa, interposada per VOX i Manos Limpias, argumentant que la Fiscalia no va veure delicte en una altra xiulada a l’himne el 2009 a la final de la Copa del Rei a Mestalla (València) i en presència del cap de l’Estat, pel que va ser finalment arxivada. La Fiscalia es va oposar a que se li donés carpetada a aquest assumpte al·legant que, si bé es tractava de fets “molt similars”, no eren “d’absolutament idèntiques característiques”, i la Sala penal va obligar finalment a Andreu a investigar aquests fets.

En les dues anteriors finals coperes disputades entre els dos equips, amb Joan Carles I com rei, la situació va ser similar, ja que es van produir xiulades a l’himne espanyol tant al Vicente Calderón madrileny, el 2012, com a l’estadi de Mestalla, el 2009.