A poc a poc i mala lletra
Futbol. 2a divisió A. Empat insuficient del Girona, que podria desencadenar la destitució de Josu Uribe deu jornades després d'haver agafat l'equip. Els gironins van desaprofitar el 0-1 de Coro (7')
A poc a poc i mala lletra. En aquests moments, la diferència entre l'empat i la derrota és gairebé imperceptible. Ni que hagués sonat la flauta i l'equip hagués guanyat a Cartagena. Tant se val. El Girona ja fa temps que utilitza més els peus per dirigir el club que no pas per jugar a futbol. I el duel d'ahir a Cartagonova va ser el setzè episodi de l'equip lluny de Montilivi en què torna sense botí o amb les escorrialles. Curiosament, el primer punt d'Uribe a camp contrari també serà el seu últim punt com a entrenador del Girona, perquè difícilment el tècnic asturià superarà el consell de dilluns. De fet, ja va viatjar a Cartagena amb el punyal clavat a l'esquena.
L'equip es manté a sis punts de la zona de salvació, però la situació ha empitjorat perquè queda una jornada menys de marge. I encara sort que el van acabar mig salvant els empats a última hora del Celta a Osca i del Sabadell contra el Guadalajara, perquè, si no, la situació ja seria terminal.
El futur, però, és tan negre que la majoria de jugadors ja deuen haver encarregat als intermediaris que els busquin un equip a segona A. Perquè l'equip no se'n sortirà. I tot i que un dels candidats a la banqueta és més famós per la seva flor que per les seves aptituds, el Girona necessita un exuberant jardí per sortir-se'n.
Amb el partit encara a les beceroles, una combinació ràpida i incisiva entre Juanlu, Acuña i Coro va situar el 0-1 que va dibuixar l'escenari ideal per al Girona, que en la següent acció va tenir l'oportunitat, en un cop de cap del paraguaià, de clavar el 0-2 a un rival que ben aviat hauria pogut ensumar la magnitud de la tragèdia.
Els gironins, però, no van saber furgar en la ferida del Cartagena, que de mica en mica va recuperar el pols. Els locals primer van fer un pas endavant, després van començar a inquietar Dani Mallo i finalment van restablir la igualtat. No és que l'1-1 es veiés a venir d'una hora lluny, però a ningú li havia d'estranyar que el Girona encaixés un gol. De fet, no ha acabat ni un sol partit lluny de Montilivi amb la porteria a zero. Total, que de poder arribar al descans amb 0-1, l'equip local buscant els papers perduts i l'afició emprenyada s'hi va arribar amb 1-1, el Cartagena envalentit i el públic esperançat. I amb la sensació que els gironins no havien fet cap gran negoci.
Poca pólvora
El Girona va tenir dues arribades en l'inici del segon acte que podien fer preveure un duel obert i amb possibilitats de sucar alguna cosa més que l'empat, però l'equip es va anar apagant ofensivament. El Cartagena va agafar el comandament i va estar força més a prop del segon gol que no pas el Girona. Part del punt és degut a Dani Mallo, que va treure una mà impressionant en una rematada de cap de Raimundi que semblava letal.
CARTAGENA1
GIRONA1
L'estructura defensiva, canviada
No enganyava Uribe quan deia que havia trobat la part ofensiva però que li faltava la defensiva. I la mostra va ser la revolució que va fer en l'alineació, amb quatre novetats respecte a l'últim partit, totes a la part de la rereguarda o en la zona de contenció. Dels quatre integrants de la línia defensiva, només va repetir Tortolero. Va canviar el lateral dret (Juanlu), la parella de Tortolero (Tébar, superada la sanció) i el lateral esquerre (David Garcia, que no jugava des que es va lesionar a Alcoi, encara dins del 2011). També va ser sorprenent la inclusió en l'onze de l'argentí Matías Ballini, que havia arribat en el mercat d'hivern tot i que només va jugar –també de titular– a Elx. Els dos principals damnificats van ser Migue i Acciari. Probablement per les molèsties de Jandro, Uribe va fer escalfar 12 jugadors. Si l'asturià no hagués superat l'última prova, Moha hauria format part de l'onze inicial.
