BÀSQUET / FINAL A QUATRE DE L'EUROLLIGA BERLÍN 2009

Pòquer d'asos

Berlín, seu d'una final a quatre de nivell superlatiu

El Regal Barça torna a l'elit avalat pels resultats i pel seu joc

Als blaugrana els espera avui el campió, el CSKA d'Ettore Messina

Olympiacòs-Panathinaikòs, duel fratricida entre els gegants grecs

Si haguéssim fet a principi de curs una travessa sobre quins equips arribarien a la final a quatre de Berlín, la majoria hauríem coincidit a assenyalar els noms dels quatre equips que lluitaran al modern O2 World Arena pel ceptre europeu. Els més poderosos del bàsquet continental, encapçalats pel CSKA, el defensor del títol, han fet valer els seus arguments –i per què no dir-ho, la seva butxaca– per plantar-se a l'esprint final del torneig i deixar a la cuneta els outsiders que han gosat qüestionar l'establishment. A diferència de fa un any, en la final a quatre de Madrid, no hi són ni un Maccabi anat a menys ni un Montepaschi que tiranitza amb fermesa la Lega, però que li falta un pas més per arribar al cim continental. El Tau de Vitòria, un altre habitual en la cita –quatre anys seguits sense perdre-se-la– és la tercera absència respecte al curs passat, per culpa d'un Regal Barça que tres anys després (des de Praga 2006) torna al club dels escollits. Tornen també els dos gegants grecs, el Panathinaikòs –campió el 2007– i l'Olympiacòs, que enguany ha llançat la casa per la finestra per fer ombra al seu etern rival. Tots dos disputaran un duel fratricida en una de les semifinals, mentre que al Barça li tocarà ballar amb un CSKA que va ser botxí dels blaugrana a Praga, també en les semifinals i que, gràcies a Ettore Messina viu instal·lat en l'èxit: dos títols aquesta dècada (2006 i 2008) i set presències seguides (des de Barcelona 2003) en la final four.

La presència del CSKA, el Barça, el Panathinaikòs i l'Olympiacòs suposa aplegar a l'O2 World Arena de Berlín tota una constel·lació d'estrelles del bàsquet europeu. Langdon, Siskauskas, Holden, Smodis, Lorbek, Spanoulis, Diamantidis, Batiste, Papaloukas, Childress, Vujcic, Navarro, Lakovic, Ilyasova i Fran Vázquez formen part d'aquest reguitzell inacabable d'il·lustres que aplegarà la cita, i que exemplifica el potencial econòmic de la classe alta europea –a Berlín hi seran gairebé tots els jugadors més ben pagats del continent–. L'Olympiacòs és el que més s'ha gratat la butxaca, ja que es va emportar Josh Childress dels Atlanta Hawks –en què havia estat el millor sisè home del curs passat en l'NBA–, Teo Papaloukas del CSKA, i Nikola Vujcic i Yotam Halperin del Maccabi. Tot a cop de talonari per tornar a una final a quatre i posar fi a deu anys d'absència (des de Munic 1999).

Pronòstic obert.

Els quatre presents a Berlín, doncs, tenen prou arguments per aixecar el ceptre europeu, i no es veu un gran favorit clar, tot i que el CSKA, el defensor del títol, és el que té més números per penjar-li aquesta etiqueta. Està acostumat a guanyar i, sobretot, parteix amb l'avantatge de tenir un bloc consolidat –continuen bona part dels seus homes clau tot i les baixes d'Andersen (Regal Barça) i Papaloukas (Olympiacòs) –i disposa a la banqueta d'un estrateg de primera. Això sí, és un equip amb una estructura diferent respecte a l'any passat, sobretot en el joc interior, amb menys cincs purs –sense Savrasenko i Van den Spiegel– i carregat de polivalència amb l'arribada de Lorbek i Terence Morris, que s'afegeixen a Smodis i Kryapa i que són jugadors que poden fer mal tant lluny com a prop del cèrcol. Han patit alguns dubtes durant el curs, com l'eliminació de la copa en semifinals o la sortida de Savrasenko, per unes declaracions queixant-se del seu paper a l'equip, i els problemes físics d'Smodis també els han afectat, però juguen gairebé de memòria i semblen arribar a Berlín en el seu millor moment. Aquest és el gran handicap que haurà de superar el Regal Barça, que ja ha demostrat del que és capaç. Els blaugrana poden presumir d'una trajectòria quasi immaculada en el torneig (17-4) i en el camí, que ha estat ple de roderes, ja s'han exhibit contra equips com ara el Panathinaikòs, al qual va apallissar al Palau (90-66) i va derrotar també a Atenes (76-87). El retorn de Navarro –l'únic que queda del Barça campió d'Europa del 2003–, l'arribada d'Andersen i, sobretot, l'eclosió d'Ilyasova i Fran Vázquez –en un joc interior de primera fila i que permet moltes variants– han apujat el potencial d'un Barça que té tot el crèdit per repetir l'èxit del Sant Jordi contra l'aleshores Benetton de Messina

Els blaugrana també hauran de superar una defensa impenetrable, un fet que, tenint en compte les prestacions exhibides enguany pels blaugrana en aquesta faceta, fa preveure un partit duríssim. I és que, cara a cara, es trobaran dues de les millors defenses del torneig: 61,7 punts de mitjana han encaixat els russos en l'Eurolliga i 67,5, el Barça. Al darrere, la missió blaugrana serà desactivar algunes peces clau dels russos com ara Siskauskas –Barton podria ser clau–, Langdon o Smodis.

Els de Xavi Pascual, d'altra banda, hauran de superar també el desgast físic d'un calendari molt més exigent i atapeït que el del seu rival, que ha tingut més descans abans de Berlín i aquest curs ha jugat deu partits menys (52) que els blaugrana (62). Messina, però, creu que això juga en la seva contra.

Verds contra vermells.

L'altra plaça per a la final se la jugaran els dos grans del bàsquet grec. El Panathinaikòs, després del daltabaix del curs passat –va quedar eliminat en el Top 16– torna a la cita per frenar l'ascens del seu etern rival, l'Olympiacòs. Els d'Obradovic s'han mostrat irregulars durant el curs, però a l'hora de la veritat no han fallat, i van superar el Montepaschi a quarts. Tenen una nòmina de primera fila (amb sis jugadors que ja van ser campions el 2007 més reforços de primera com ara Nikola Pekovic) i un tècnic amb sis títols. A més, recuperen Diamantidis, millor defensor del curs, que estava lesionat.

Al davant, l'Olympiacòs arriba en línia ascendent. El canvi de tècnic, Panagiotis Giannakis per Pini Gershon, els va provar i, de mica en mica, les peces del seu multimilionari trencaclosques han començat a encaixar, amb Vujcic i Papaloukas de cervells. Això sí, arriben a la cita amb Vasilopoulos i Pelekanos arrossegant molèsties.

ELS CAMPIONS DE TOTES LES FINALS A QUATRE

1988:
Phillips Milà
1989:
Jugoplastika Split
1990:
Jugoplastika Split
1991:
Pop 84 Split
1992:
Partizan Belgrad
1993:
Llemotges
1994:
JOVENTUT BADALONA
1995:
Real Madrid
1996:
Panathinaikòs
1997:
Olympiacòs
1998:
Kinder Bolonya
1999:
Zalgiris Kaunas
2000:
Panathinaikòs
2001:
Maccabi (Suproleague)
2002:
Panathinaikòs
2003:
FC BARCELONA
2004:
Maccabi Tel-Aviv
2005:
Maccabi Tel-Aviv
2006:
CSKA Moscou
2007:
Panathinaikòs
2008:
CSKA Moscou

Cinc supervivents de Praga

Del Barça que va jugar la final a quatre de Praga, només en queden cinc supervivents: Basile, Trias, Sada, Navarro i el capità Roger Grimau. En aquell Barça, que dirigia Dusko Ivanovic, també hi jugaven Fucka, Marconato, Shammond Williams, Ed Cota, Rodrigo de la Fuente, Kakiouzis, Thornton i Marc Gasol. El CSKA, de nou el rival ara, va privar el pas a la final (75-84).

Messina no ha perdut mai una semifinal

Diuen que les estadístiques estan per trencar-les, i aquest és el repte que tindrà el Barça, que intentarà posar fi a la ratxa d'Ettore Messina en la final four. El tècnic italià ha disputat fins a set semifinals, i sempre les ha guanyat. A més, si comptem la semifinal del 2001 en format de play-off, el balanç de Messina en semifinals és de 8-0. Xavi Pascual, que debuta en una final a quatre i és el tècnic més jove que hi arriba (36 anys), ja s'ha enfrontat amb l'italià amb el Barça, a Praga –com a ajudant d'Ivanovic– i el curs passat en el Top 16 (derrota per 72-55 a Moscou i victòria al Palau (64-62). Enguany, el CSKA i el Barça no s'han enfrontat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.