Com canvien les coses

Fa només 16 dies el Manresa va humiliar la Penya en un amistós a Sant Hilari Sacalm, per 16 punts (62-78). Dues setmanes després les coses han canviat radicalment. D'entrada, perquè els verd-i-negres, amb vuit cares noves, han tingut temps de conjuntar-se, i els nous (sobretot Tripkovic, Tucker i Valters) estan il·lusionant. Els manresans, en canvi, no van trobar el seu referent en tot el partit, que ha de ser Cusworth (10 punts) –Tucker, des del primer dia, ho és a la Penya–, ni cap altre jugador que el secundi. L'equip del Bages no té direcció, falla la posició de base tot i que San Miguel hi posa bona intenció. La teòrica igualtat de la semifinal no va existir perquè ràpidament es va veure que hi havia un equip superior a la resta, malgrat que en certs moments Sito Alonso va tenir a pista un cinc amb Franch, Jelinek, Pere Tomàs i Norel –mitjana de 19 anys–. Però quan hi va haver els principals pesos pesats no hi va haver color. Després del descans, dos triples consecutius de Tripkovic i Tucker –la Penya ha passat de la doble R de Ricky i Rudy– a la doble T va fer que la diferència pugés fins als 23 punts (70-43). Ja feia estona, però, que el duel estava trencat, perquè en cap moment els manresans van fer la sensació de poder donar guerra ni oposar resistència. Els 12 jugadors de la Penya van anotar algun punt, deixant clar que el segell que vol instaurar Sito Alonso és el mateix que els últims anys: intensitat, córrer i rotacions constants. El que va quedar més clar, però, és que tant el Joventut com el Manresa encara els queda molta feina per fer en els 15 dies que hi falten per començar l'ACB.