Haussler fa d'heroi i els favorits s'ho miren de lluny

Pluja, fred, vent i una fletxa anomenada Heinrich Haussler (Cervélo). Així es pot resumir la temuda jornada d'ahir entre Vittel i Colmar, que no va tenir cap incidència entre els homes de la general tot i la presència en el recorregut de dos ports de segona, un de primera i dos de tercera. Amb el temps que feia l'etapa hauria pogut ser un infern, però ningú va gosar posar en dubte la supremacia de l'Astana. Quan la carretera s'empinava tot l'equip blau se situava al capdavant per intimidar la competència. La maniobra de dissuasió va funcionar a la perfecció en tots els punts mínimament conflictius. El mateix Lance Armstrong, imperial, va estirar el pilot amb força al pas del Platzewasel, el coll més exigent de la jornada. Contador i els altres rivals no li van perdre mai la vista, però cap equip va provar de fer una emboscada o alguna cosa semblant. El líder, Ricardo Nocentini, va aprofitar-se de la feina dels Astana per mantenir una jornada més el seu preuat jersei.

L'immobilisme entre els grans del Tour no va ser compartit per tots aquells valents que van desafiar les inclemències i van llançar-se des del primer quilòmetre a escriure la seva pròpia llegenda èpica, alguna cosa per explicar a la vora del foc. La llista d'aspirants a la coronació va ser, des del primer moment, molt àmplia. L'alemany Heinrich Haussler, que viu a prop de la frontera francesa i tenia apamat el territori, va ser un dels secundaris que des del principi van reclamar protagonisme. Al seu costat, s'hi van afegir tota mena de ciclistes, alguns velocistes, mig escaladors, gregaris, buscadors de fortuna, etc. Només un, el caçarecompenses per excel·lència, Sylvain Chavanel, va resistir al seu costat la pujada a Platzewasel. La diferència al coll no era definitiva –uns tres minuts– però l'alemany d'origen australià va baixar aquell port com si anés a la recerca de la terra promesa. Amb tots els revolts xops i les voreres sense proteccions, Haussler va començar la seva pròpia contrarellotge cap a la glòria.

Rere seu tots els equips van decidir plegar veles i tancar la paradeta, però l'últim mohicà de l'Euskaltel –un equip ferit ahir per l'afer Landaluze–, Ametz Txurruca, va decidir iniciar una persecució impossible contra la locomotora de Nova Gal·les del Sud, Haussler. Chavanel, apagat com un llumí sota una tempesta, va treure la bandera blanca.

L'escapat, en canvi, pujava els últims ports –Bannstein i Firstplan– més ràpid que tot el pilot junt. En creuar la línia d'arribada el jove ciclista (24 anys), que va estar a punt de tastar la glòria en l'última Milan-San Remo, va plorar com no havia fet mai des que és professional. Completar una escapada de 200 quilòmetres com la d'ahir amb el temps que feia està a l'altura de molt pocs. Amb el d'ahir Haussler ja ha aconseguit victòries d'etapa en cites tan rellevants com la Vuelta, la París-Niça i el Tour. Pel que es va veure això no s'acabarà aquí, el Cervélo té una vertadera joia a les seves mans.

Pels que han de lluitar per la general l'etapa només va ser de desgast. Andy Schleck (Saxo Bank) va tenir un ensurt pujant el Firstplan i durant uns moments va semblar que el Silence de Cadel Evans provaria alguna cosa, però ningú es va moure de la foto, un escenari ideal de moment per a Armstrong, que veu com passen els dies i manté la pressió psicològica sobre Contador, que demà haurà de demostrar si realment vol ser el líder de l'equip en la primera etapa alpina, amb final a Verbier, un port inèdit en la història del Tour.