Nissagues amb rodes

Si Andy i Frank Schleck conserven el segon i tercer lloc assoliran un fet mai vist en la història del Tour, que dos germans acabin al podi. Amb tot, la història del ciclisme està plena de nissagues i germans que han compartit aquesta dura professió. A França, la família Simon, que va esclatar en els anys vuitanta, és tota una referència. Hi havia quatre germans professionals –Pascal, Regis, Jerome i François–i els tres primers van aconseguir victòries d'etapa en el Tour. Pascal, a més, va arribar a portar el mallot groc durant set dies en el Tour del 1983 i el va perdre per una lesió.

Fa uns trenta anys, també van coincidir els tres germans Planckaert –Willy, Walter i Eddy–. Tots tres van obtenir triomfs de prestigi: Willy dues etapes del Tour (1966) i tres del Giro (1967), Walter una etapa del Tour (1978), l'Amstel Gold Race (1972) i la volta a Flandes (1976) i Eddy victòries en la París-Roubaix, el Tour, el Giro i la Vuelta. Aquest últim va arribar a assolir més de 100 triomfs com a professional. El fill de Willy, Jo Planckaert, va tenir cert èxit en els noranta i un fill d'Eddy, Francesco, també ha debutat ja com a professional.

En el ciclisme espanyol, fa uns anys també van coincidir alguns germans que van competir amb cert èxit, com ara Aitor Osa –vencedor d'una volta al País Basc– i Unai Osa –podi en el Giro del 2001–, i Igor i Álvaro González de Galdeano. També prometien molt Ricardo i Javier Otxoa, que van veure truncada la seva carrera per un tràgic accident el 2001. El primer va morir i el segon no va poder tornar a competir com a professional.

Miguel Indurain també tenia un germà, Pruden, en el mateix equip, i el vencedor de la Vuelta del 2001, Ángel Casero, també va competir amb un germà menys brillant, Rafael. Altres que han compartit pilot són Efimkin (Vladimir i Alexander) de Rússia, Zberg (Marcus i Beat) de Suïssa, i Vanderaerden (Eric, Danny i Gert) d'Holanda. Cap d'ells, però, s'ha acostat als èxits dels encara joves Schleck.