Tucker i la canalla

A un club venedor i pobre respecte als grans com és el Joventut, mantenir les seves estrelles és una missió impossible. De la plantilla de fa dues temporades només hi queda un jugador: Sonseca. La resta, sàvia nova. Ha marxat la triple R, Rudy, Ricky i Ribas; també Aíto... Això ha obligat a tornar a fer apostes. I més en temps de crisi. Sito Alonso tenia clar que feia falta un líder, i l'ha trobat en la figura de Clay Tucker, un jugador per qui s'han hagut de posar diners però que garanteix punts, amenaça i lideratge. De fet, feia més d'una dècada que la Penya no tenia un capità nord-americà. L'últim va ser el base Andre Turner. S'ha de ser fidel a la filosofia i, sobretot, no arronsar-se. La Penya ha fet apostes que no s'haurien fet a cap altre club: Eyenga ocupant una plaça d'extracomunitari sense haver jugat ni un sol partit en l'ACB i venint de LEB Plata i apostant per molts joves. Durant la pretemporada, Sito Alonso ha arribat a tenir a les seves ordres als júniors Joan Tomàs, Albert Ventura, Ferran Bassas, Anton Regal, i fins i tot un cadet com és Albert Homs. L'objectiu de la Penya, després dels dubtes que ha deixat la pretemporada (1 victòria i 7 derrotes), és entrar al play-off, a la copa i intentar enlairar l'Eurocup per assegurar el bitllet a l'Eurolliga de l'any següent, com ja va fer fa dues temporades. El que és inqüestionable és que hi ha jugadors per fer una bona temporada. El fitxatge de Tripkovic, un referent del Partizan del curs passat però que només té 23 anys, encaixa perfectament amb la filosofia de la Penya. Hi ha altres jugadors que han de fer un pas endavant com ara Norel, Valters, Mario i Bogdanovic, perquè l'equip els necessita. I sobretot Sonseca, un dels més ben pagats, que ha de ser el puntal dins la zona.