La ira i la virtut

El conjunt de novel·les que Philip Roth (Newark, Nova Jersei, 1933) ha dedicat a la vida política nord-americana durant el segle XX constitueix una de les grans aportacions de la novel·lística contemporània. Obres com Pastoral Americana i La marca de l'home ens donen tota una feridora immersió en quines han estat les disjuntives socials, morals i polítiques a què s'han hagut d'enfrontar els nord-americans durant la passada centúria, tot i que ens faltava poder incloure Em vaig casar amb un comunista en les obres traduïdes al català, novel·la que constitueix una peça no gens menor d'aquesta Trilogia americana que conformen els tres títols citats. El radicalisme d'esquerres dels seixanta i la paranoia de la correcció política dels noranta –tractat als dos primers llibres– troben en aquesta novel·la un antecedent: la cacera de bruixes que el llòbrec senador McCarthy va emprendre contra les figures més representatives de l'esquerra que nodrien el cinema, la ràdio i la televisió. En aquest cas, el jueu perseguit és l'Ira Ringold, un actor de radionovel·les arrauxat i irrespectuós, desmesurat i comunista, infeliçment casat amb una actiu cèlebre, la qual –com va patir Roth després de divorciar-se de la també actriu Claire Bloom– escriu una obra pamfletística contra seu... Aquesta és també una commovedora història de formació, la del narrador, Nathan Zuckerman, l'alter ego més usat per Roth, ara encara un joveníssim escriptor més preocupat per la literatura com a forma de redempció social que no com a il·luminació purament artística.

Com totes les novel·les de Roth, la història està al servei d'una moral, d'uns valors, els quals queden reforçats per mitjà de l'homenatge del narrador a Murray Ringold, el germà del protagonista. Una gran novel·la.