Un terç dels municipis, sense Neucat
Fins a 65 municipis continuen sense el pla dos anys després de la nevada
S'ha millorat molt però un cas semblant tornaria a provocar desperfectes
El març del 2010 només tenien el pla Neucat 87 ajuntaments; ara ja en són 143
Avui fa just dos anys d'un dels episodis catastròfics més recents que han afectat les comarques gironines. La nevada del 8 de març del 2010 va deixar desenes de milers de famílies sense llum durant dies, va provocar el caos a les carreteres i va deixar al descobert la fragilitat del sistema elèctric i de la coordinació d'emergències. Aquell temporal ha quedat ja en la memòria col·lectiva, i des d'aleshores s'ha avançat i millorat en els punts que més van fallar aquells dies. Per començar, Protecció Civil ha canviat els criteris d'alertes del pla Neucat, el que s'activa quan hi ha risc de nevades. Segons explicava ahir el director general de Protecció Civil, Manel Pardo, ara també s'hi incorpora la vulnerabilitat del municipi en funció de la població o la xarxa viària, per exemple: “Això ha facilitat la feina, però a més hem avançat en les normatives d'operacions per evitar anar a remolc de les emergències, i poder-nos avançar.” Això vol dir que s'ha augmentat la coordinació entre les diverses administracions, i que ha millorat l'entesa.
La Generalitat està redactant ara el pla sectorial gironí de nevades, que es posarà en servei la temporada vinent i serà un pas més. També els ajuntaments s'han posat les piles amb el pla Neucat, que han d'elaborar per preveure com s'actuarà en cas de risc. Dels 87 que el tenien fet el març del 2010, s'ha passat a 143 dels 208 municipis totals. D'aquests, 36 tenen l'obligació de fer-lo, i 172, només la recomanació. Dels obligats, tan sols quatre no el tenen fet. Destaca el cas de Lloret, que va ser dels municipis més afectats fa dos anys i que està pendent de completar-lo. La resta són Blanes, Ripoll i Camprodon. En total, són 65 els ajuntaments que tenen el pla Neucat o bé caducat o bé pendent d'homologació. Per Pardo, aquestes xifres no són negatives, tenint en compte sobretot l'evolució dels últims anys i la major conscienciació.
Reglamentació elèctrica
Pel que fa a la reglamentació referent a la construcció de les línies elèctriques, des de la Generalitat s'ha apuntat que s'han introduït recomanacions per fer-les més resistents a fenòmens d'aquesta mena tot i ser en altituds baixes, i que les companyies estan complint aquests criteris. De fet, Endesa ja va tenir-los en compte quan va refer les torres malmeses. Segons la direcció general d'Energia, el reglament referent als criteris constructius és potestat de l'Estat, i la Generalitat no hi pot entrar.
El degà del Col·legi d'Enginyers Tècnics Industrials de Girona, Narcís Bartina, ha explicat que la normativa segueix igual, i que no es va tocar, tot i que s'havia arribat a plantejar: “La Generalitat podria dictar normes industrials, però no ho ha fet perquè les elèctriques diuen que allò va ser un episodi excepcional, si bé és veritat que han endurit el criteris motu proprio.” Per Bartina, la xarxa ha millorat des del 2010, i ara una nevada semblant no seria tan crítica, i els problemes serien menors.
La brutícia continua acumulada als boscos
O.MasEls boscos gironins, sobretot de zones com ara les Gavarres o el massís de les Cadiretes, continuen plens de fusta trencada durant el temporal. L'any passat, diverses veus vinculades als espais naturals i al sector forestal ja van avisar que un cop acabades les ajudes, poca cosa més es podria fer per retirar la fusta. Josep Maria Tusell, tècnic del Consorci Forestal de Catalunya, explicava ahir que durant el primer any després de la nevada és quan es va fer la feina més important, i que ara el que es fa és la gestió habitual del bosc: “S'estan netejant finques i fent aclarides; el propietari les concentra allà on veu que la nevada va fer més mal, però no es pot fer res excepcional.” Per tant, bona part de la biomassa que hi ha acumulada al bosc s'hi quedarà seguint la dinàmica pròpia forestal, amb el podriment de la fusta. En aquest sentit, Tusell ha admès que la biomassa que s'envia cap a Itàlia per convertir-la en energia ha ajudat a trobar sortida a una determinada fusta: “Però com que aquí no hi ha centrals de biomassa, havent-la d'enviar a fora es paga menys al propietari; en canvi, si en tinguéssim es podria pagar més i podria sortir més a compte retirar la fusta dels boscos.” Tusell també ha descartat que hi hagi més ajudes econòmiques per completar aquest procés.
