medi ambient
L'estació per controlar el cabal del Ter a Girona torna a estar aturada
La Generalitat afirma que hi passen els 3 metres cúbics per segon, però les entitats ho neguen
Faran una acció per saber sempre l'aigua que hi passa
El Ter torna a baixar amb poca aigua Pasteral avall. Actualment, però, no es pot comprovar si s'està incomplint la llei del Ter, que marca un cabal mínim de 3 metres cúbics per segon al pas per la ciutat de Girona. L'estació d'aforament de l'Agència Catalana de l'Aigua situada al pont de la Barca ha deixat de donar dades des del 31 de març passat, ja que segons el Departament de Territori i Sostenibilitat no és temporalment operativa perquè s'hi estan fent treballs de millora. En tot cas, aquesta és una situació que s'ha repetit els últims anys diverses vegades, i que han denunciat reiteradament alguns sectors com ara les entitats ecologistes.
Les dades de cabal del Ter són aquestes últimes setmanes que surten del Pasteral uns 7 metres cúbics per segon i que a Torroella n'arriben al voltant de 3, de manera que segons la Generalitat es garanteixen els 3 metres cúbics per segon per Girona. Abans d'arribar al pont de la Barca, bona part de l'aigua es desvia per a altres usos, com ara la sèquia Monar, i les entitats asseguren que novament s'està incomplint la llei. Pau Masramon, de l'Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona, assegura que no es creuen la versió oficial i que els mateixos tècnics de l'ACA els expliquen que la majoria de dies tan sols hi passa 1 metre cúbic, i ha lamentat que no es disposi de les dades de l'estació d'aforament, “perquè diuen que està embussada”.
Acció reivindicativa
Per això l'ateneu, juntament amb l'Associació de Naturalistes de Girona, està organitzant una acció reivindicativa perquè la gent pugui saber sempre si es compleix o no el cabal mínim. L'acció, per a la qual es té el suport de l'Ajuntament de Girona, consistirà a pintar un mural artístic que farà referència a la situació del Ter en un dels pilars del pont de la Barca, on a més es dibuixarà una ratlla que marcarà a partir de quan se superen els 3 metres cúbics per segon. L'acte anirà acompanyat de la lectura d'un manifest, i està previst organitzar-lo en les setmanes vinents.
Presenten un llibre sobre el transvasament
L'Observatori del Ter de l'Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona va presentar ahir el llibre El transvasament del riu Ter. Passat, present i futur d'una realitat incòmoda, que ha editat amb la col·laboració del Consorci Alba-Ter. El llibre, coordinat per Albert Ruhí i Pau Masramon i en el qual han participat diversos col·laboradors, consta de 40 pàgines a través de les quals s'explica el paper que ha tingut el riu en el desenvolupament de Catalunya, els motius del transvasament i els impactes que té en l'entorn natural. Acaba amb les recents mobilitzacions per a la recuperació de cabal, i amb una proposta de futur per a la gestió hídrica de Catalunya. La presentació es va fer a la sala de plens de l'Ajuntament de Girona, hi van assistir representants polítics, científics, dels regants o les entitats ecologistes, i es va convertir en una queixa pel tracte injust que rep el Ter i en una reivindicació de la necessitat d'un canvi urgent per no aprofundir més en les conseqüències que el transvasament està generant. Masramon va insistir que la voluntat del llibre és fer arribar a la gent la problemàtica del Ter, encara molt desconeguda. Francesc Camps, president de la Plataforma del Ter, va explicar que “tot Catalunya està fent un abús del Ter”, amb un transvasament cada vegada més gran, a la vegada que cada any entra menys aigua a la conca. Jordi Munell, president del Consorci Alba-Ter, va reclamar que es busquin fórmules per canviar la gestió de l'aigua a Catalunya i que es modifiqui la llei del 1959 “perquè la situació ha canviat molt”. L'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, va afirmar que Girona és “la capital del Ter” i que la ciutat “es posa al servei de la causa, perquè el riu és part de la nostra vida i si el maltracten, n'abusen o l'ignoren també ens ho fan a nosaltres”, i va reclamar que es reconegui l'esforç que ha fet la conca.