El compostatge domèstic és el pròxim repte del reciclatge
A tot el país només 140 ajuntaments han distribuït compostadors per a les cases
A les comarques gironines, el poble que en té més als domicilis és Vilafant, on l'Ajuntament ha fet una aposta decidida per aquest sistema
De manera paral·lela a la recollida selectiva de matèria orgànica a gran escala –en contenidors a la via pública, per després tractar-la en plantes i fer-ne adobs–, a Catalunya s'ha mirat de fomentar que el procés d'aprofitament de les restes de menjar i de jardineria es faci a les cases, amb l'objectiu d'estalviar despeses de transport i tractament. La distribució dels aparells corresponents (uns contenidors petits anomenats compostadors) i les campanyes informatives es van iniciar a mitjan dècada passada. Vuit anys més tard, els resultats són encara modestos: dels 947 municipis catalans, només uns 140 s'han apuntat a la campanya de la Generalitat per dur compostadors domèstics a les llars. L'administració ha distribuït uns 20.000 aparells per tot Catalunya. Aproximadament un 10% es troben a la demarcació de Girona, segons les dades de l'Agència de Residus de Catalunya (ARC), referides a mitjan 2012.
Marge de millora
El director de l' ARC, Josep Maria Tost, admet que hi ha molt marge de millora i que per això aquest tipus de reciclatge s'haurà de potenciar a curt termini. “Estem preparant un nou pla per executar-lo els pròxims anys, que tindrà objectius com ara aconseguir que el cicle de les deixalles orgàniques es tanqui en el mateix municipi, almenys en els d'àmbit rural, on és més fàcil fer-ho”, ha explicat Tost.
Vilafant, el referent
Un exemple de municipi on la iniciativa sembla consolidada és Vilafant (5.600 habitants), el poble de la demarcació de Girona que té més compostadors domèstics: 223. És a dir, n'hi ha en el 20% de les llars. El fet que moltes famílies visquin en cases amb jardí o hort i l'aposta decidida del consistori semblen els factors determinants de l'èxit. Per convèncer els veïns, als que fan compostatge se'ls rebaixa un 20% el rebut de les escombraries. “En el nostre cas, el compostatge domèstic ja no és un fet anecdòtic i ens permet un estalvi d'uns 1.500 euros a l'any”, explica l'alcaldessa, Consol Cantenys.
A una escala menor, un altre poble on la iniciativa funciona és Tortellà (800 habitants). Hi ha 44 famílies que ho fan i, segons l'Ajuntament, n'hi hauria algunes més si encara els quedessin contenidors. “L'Ajuntament els va adquirir aprofitant unes línies de subvenció, però no n'han concedit més”, han explicat. “Els resultats són satisfactoris –diu l'alcalde, Joaquim Pagès, fent balanç–, ja que ens permet estalviar en el tractament d'aquestes deixalles.”
Porqueres (4.000 habitants) va ser dels primers municipis que es van decidir pel compostatge casolà. Ja fa set anys que hi treballen i han aconseguit que 83 famílies ho facin. El regidor de Medi Ambient, Jordi Burch, n'està satisfet, però considera que encara és una activitat “simbòlica”. El procés que ha seguit Porqueres és un exemple del que han fet en altres llocs: l'any 2005 l'Ajuntament va comprar uns compostadors per als equipaments municipals i en va provar el rendiment. En veure que anaven bé, l'any següent van oferir-los als veïns, a un preu subvencionat de 25 euros (valien cent euros, recorda Burch) juntament amb unes breus instruccions d'ús. Al cap de poc temps, el Consell Comarcal va ampliar la iniciativa a tot el Pla de l'Estany, aprofitant les ajudes de l'ARC. Per incentivar els veïns, a Porqueres subvencionen amb 30 euros les llars que es decideixen a tractar les seves deixalles orgàniques. “Aquest serà el quart any seguit que donem subvenció. Si hi hagués més gent que fes compostatge a casa ens sortiria molt més a compte anar donant aquestes ajudes que portar-ho a reciclar”, diu el regidor, que es mostra convençut que el compostatge a les cases s'acabarà consolidant al poble.
