“Molts nens introdueixen l'ecologia en les seves llars”

Al contrari! Si no és que tenen una família molt conscienciada i ja ho han viscut, és a través de l'escola que els nens introdueixen en les seves llars conceptes com ara l'ecologia, el reciclatge, el compostatge, l'estalvi energètic i de l'aigua...

Sí. Com sempre, dependrà de les famílies, perquè n'hi ha de sensibles i d'altres que descuiden aquests conceptes. Això sí, sempre estem més receptius si les propostes vénen dels nostres fills. Crec que els nens ens ensenyen i ens fan veure moltes coses que els pares, per anar atrafegats, no veiem.

Hem de pensar que si volem aprendre una cosa, primer l'hem de fer. L'escola sovint és un lloc massa teòric, excepte en matèries com ara la plàstica o la música, i amb els horts escolars trenquem aquesta tendència i tornem a un entorn més manipulatiu. Els nens poden provar allò que aprenen.

Sí, però també s'ha vist que és una eina molt útil en integració. En escoles amb problemes d'immigració molt forta, molts d'aquests nens immigrants, sobretot els que vénen del Magreb, tenen encara molt arrelada la cultura de l'hort i en saben, de fer-ho anar; potser en altres assignatures no són els primers, però en aquesta són destres, els interessa i hi poden destacar. També en nens que són moguts funciona molt bé, és ideal per als nens més trastos, perquè hi estan molt atents, li veuen un sentit.

Sí. N'hi ha de molt maques. Entre els joves i adolescents titllats de problemàtics s'ha vist que millorava l'autoestima quan se'ls demanava que ensenyessin horticultura a nens més petits. Els nois veuen que són útils i que els petits els tenen com els seus mestres. Això els fa pujar molt l'autoestima.

La pega més important és que si l'hort escolar depèn només d'un professor, que és l'únic que hi aposta, això és feina i compromís i és fàcil que al final s'abandoni el projecte perquè el professor marxa del centre o se'n cansa. Pot cremar molt si no és compartit i l'escola no l'ha assumit com a projecte. Ara passa cada vegada menys, però quan es va començar amb els horts escolars, molts professors patien aquesta solitud.

És difícil donar una xifra, però jo diria que la meitat de les escoles catalanes tenen hort, si no més.

No, no ho és pas, perquè hi ha horts que es poden fer sense sòl, a través de taules de cultiu o en recipients que ens permeten mil maneres diferents de cultivar. L'espai mai no és el factor limitant, com tampoc no ho és si es tenen menys hores de sol: les plantes que es cultivaran seran diferents que en llocs assolellats, però es podrà fer un hort.

No, la sensibilitat és compartida. Els ambients rurals potser ho tenen més fàcil per organitzar un hort escolar, però en les ciutats és un reclam molt maco. A l'escola La Farigola, del Clot de Barcelona, tres alumnes d'una classe ens van dir que volien ser pagesos de grans i estic segura que si ho haguéssim preguntat fa cinc anys o deu no n'hagués sortit cap. Això és molt enriquidor i denota que hi ha un canvi. També en l'alimentació. Si la cuina de l'escola hi col·labora, també als nens els encanta menjar aquells enciams que han conreat i introdueixen en el menú productes que potser no haurien tastat.

En part depèn dels pares, que vulguin canviar els hàbits i els menús dels fills introduint-hi més cereals, llegums i verdures, però s'està millorant.