Residus de Solius per fer viable a l'hivern la planta de Lloret
La Generalitat compta amb brossa del Baix Empordà per poder obrir la planta el 2014
El dipòsit de Llagostera funcionaria a ple rendiment només als mesos d'estiu
La mancomunitat de Solius tem que l'abocador no es pugui mantenir
L'Agència de Residus de Catalunya (ARC) continua estudiant fórmules per posar en marxa la planta de triatge de residus de Lloret de Mar. A banda dels municipis de la Selva i part del Gironès, la consecució d'un volum de tones que faci viable l'entrada en servei de la instal·lació depèn del fet de poder captar bona part de les deixalles que les poblacions del Baix Empordà aboquen actualment al dipòsit de Solius. Però l'opció, que s'havia plantejat ja per a aquest any i que ara s'ajorna fins al gener del 2014, genera recels.
D'una banda, les poblacions que no gestionen l'abocador temen que el procés s'encareixi, a més del sobrecost del triatge, per l'increment de quilòmetres que hauran de fer fins a la Selva. I, de l'altra, els cinc governs de la Mancomunitat Intermunicipal de la Conca del Riu Ridaura –explota l'abocador llagosterenc– tampoc veuen clar que la instal·lació de Solius sigui sostenible si la resta de poblacions baixempordaneses hi deixen de dur el rebuig.
Proposta salomònica
L'ARC fa mesos que negocia una solució de consens, que consisteix a ajustar a la baixa la tarifa del triatge a Lloret –molt més elevada que el simple dipòsit de les deixalles compactades entre capes de terra– i, alhora, garantir un volum de tones perquè el funcionament de Solius tampoc deixi de ser viable.
La darrera proposta, que fa pocs dies l'agència de la Generalitat va traslladar a la mancomunitat del Ridaura, planteja que Llagostera, Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d'Aro, Castell-Platja d'Aro i Calonge continuïn fent servir el dipòsit de Solius tot l'any, si volen. Però sense les aportacions de la resta de municipis del Baix Empordà als mesos d'hivern. A l'estiu, quan l'activitat turística a Lloret, Blanes, Tossa o Santa Susanna ja garantiria prou massa de deixalles per tractar a la planta de triatge de la Selva, tot el rebuig del Baix Empordà es podria tornar a portar a Solius, com fins ara.
Interrogants econòmics
El president de la mancomunitat del Ridaura i alcalde de Llagostera, Fermí Santamaria, explica que la proposta s'ha d'acabar de polir. La pèrdua dels milers de tones anuals que es derivarien a Lloret se sumaria a la davallada que ja han notat en els darrers anys per la caiguda del consum, i ara les despeses fixes d'explotació de l'abocador de Solius recaurien, un mínim de sis mesos l'any, exclusivament sobre les cinc poblacions mancomunades.
L'altra qüestió que assenyala Santamaria és el fons econòmic que des de fa temps reserven per sufragar, en el futur, el costós procés ambiental de clausurar el dipòsit. Llagostera, Santa Cristina, Sant Feliu, Castell-Platja d'Aro i Calonge hauran de gestionar, durant 25 anys, la depuració dels lixiviats i les emissions de la matèria en descomposició dipositada a l'abocador, per evitar, per exemple, la contaminació de les capes freàtiques. Els diners reservats surten fins ara d'un cànon que s'aplica a cada tona tractada, però si la resta de la comarca du les deixalles a Lloret, les cinc poblacions temen que el fons quedi compromès.
Per Santamaria, l'opció que Solius continuï funcionant a ple rendiment als estius és raonable, per simplificar els desplaçaments i la logística els mesos de més activitat, però espera acordar un seguit de compensacions amb el conseller de Territori, Santi Vila.
LES FRASES
Torroella, un cas excepcional
E.ALa perspectiva d'haver de dur les deixalles sis mesos a l'any fins a la planta de la Selva, sobrecostos a banda, es veu amb una inquietud especial en les poblacions més pròximes a l'Alt Empordà, com ara Torroella de Montgrí. El regidor de Serveis, Genís Dalmau, creu que té poc sentit que, “si s'ha d'anar a abocar a fora de la comarca, els camions de Torroella i l'Estartit hagin de recórrer 80 quilòmetres fins a Lloret, quan hi ha el dipòsit de Pedret a poc més de 40”.
En previsió d'haver de desplaçar els residus a més distància, el govern del municipi ja ha previst la construcció d'una planta municipal de transferència que permeti articular un sistema de transport més eficient, amb camions més grans que estalviïn “hores de xofers, consums excessius de combustible i el desgast dels camions”, apunta Dalmau. Pel regidor, haver de dur a Lloret totes les deixalles que Torroella i l'Estartit generen a l'estiu no seria sostenible.
Mesos d'incertesa
Dalmau admet que l'opció d'abocar a Solius, tot i ser més barata que el triatge, tampoc és la millor ambientalment, però creu que la negociació de l'ARC fins ara “ha propiciat un escenari amb més incertesa que solucions”. En espera de conèixer tarifes i el cost real del transport. L'edil avança que triaran “el que sigui més econòmic” i que no és partidari d'anar fins a Lloret si la Generalitat no subvenciona els 40 quilòmetres extres respecte a Pedret.
L'efecte en les taxes i l'obra pendent
Els regidors de residus de les altres poblacions de la mancomunitat del Ridaura rebutgen que per vestir de viabilitat econòmica la planta de Lloret la Generalitat opti per despullar el futur de l'abocador de Solius. Com Santamaria, coincideixen que defensaran els interessos dels ciutadans dels seus municipis i alerten que l'escenari podria fer encarir les taxes locals de residus. A Sant Feliu, on el tribut enguany ha superat els 170 euros, el govern municipal ha estimat una hipotètica puja al voltant del 15%. I a Platja d'Aro, el regidor Antoni Botellé tampoc creu que sigui el millor moment per repercutir en els veïns un sobrecost que podria ser del voltant del 20%.
Tot i que per ara l'activitat de la planta de compostatge de matèria orgànica de Solius està garantida els 12 mesos de l'any, Santamaria i el regidor cristinenc Jordi Oriol també recorden que hi ha pendents obres de millora per contenir males olors que arriben a Santa Cristina a l'estiu.