La bandera blava no oneja sola
Les platges gironines han rebut tres certificats de qualitat
Des de fa 27 anys, ens hem acostumat a veure a les nostres platges una bandera blava que ens assegura que ens banyem en una platja de qualitat. Tot i ser el més comú i el que té més ressò mediàtic, aquest no és l'únic distintiu de qualitat que s'atorga a les platges. El litoral gironí llueix fins a tres certificats de qualitat que acrediten el bon estat de les platges. Tot i que no hi hagi cap llei que obligui a acreditar aquestes distincions, bona part dels municipis costaners opten per fer auditories que distingeixin les seves platges amb la bandera blava, la Q de qualitat o els certificats ISO 14001 i EMAS.
Múltiples opcions
En total, aquest any a la costa gironina, 28 platges han estat acreditades amb banderes blaves, cinc amb la Q de qualitat i com a mínim vuit municipis acrediten la certificació ISO 14001 o EMAS.
El més habitual és que els ajuntaments es decantin per demanar una acreditació o l'altra, però les platges de Sant Antoni –a Sant Antoni de Calonge– i la d'Empuriabrava –a Castelló d'Empúries– tenen tots tres tipus de distintius. D'altra banda, els municipis de Torroella de Montgrí, Palafrugell, Palamós, Platja d'Aro i Sant Feliu de Guíxols han estat acreditats amb dos certificats.
Com que aquesta mena de distincions no tenen caràcter obligatori, cada consistori és el que pren la decisió de demanar les auditories. La planificació estratègica, la creença que un certificat o un altre s'ajusta més al model de platja i a la disponibilitat pressupostària són alguns dels elements que porten els municipis a decantar-se per una opció o una altra. A Lloret de Mar, han optat per l'exclusivitat de la bandera blava. Actualment, quatre de les cinc platges de la població la llueixen i, segons el regidor de Medi Ambient, Ignasi Riera, la intenció és dedicar esforços a aconseguir la cinquena bandera. “Hem optat per aquesta distinció perquè té un caràcter internacional, és més coneguda i es comercialitza millor”, diu Riera. Pel que fa a les distincions ISO/EMAS, el regidor explica que se centren en mecanismes de gestió amb els quals ja treballen. “Però per acreditar-los cal un pressupost i, de moment, l'invertim a aconseguir la bandera blava per a la platja de Canyelles”, afegeix Riera. El cost econòmic també va ser el motiu que va fer que el 2012 el municipi lloretenc deixés de demanar la Q de qualitat.
Les cales i platges del municipi de Cadaqués es troben dins del Parc Natural del Cap de Creus. La normativa dels parcs naturals i la protecció ambiental d'aquest espai difícilment permeten dubtar de l'estat d'aquestes platges. Tanmateix, no n'hi ha cap que estigui distingida amb algun dels tres certificats. “Cadaqués és un poble especial; per ser un poble de qualitat no et calen els certificats”, diu l'alcalde, Joan Figueras, que hi afegeix: “Els voldríem, però per tenir la ISO 14001 has de ser un poble amb platges molt estàndard i el nostre és un lloc de racons. Som conscients que no són perfectes perquè la gent hi vagi, però prioritzem trencar el mínim possible el seu estat natural.”
El cost econòmic
LA FRASE
Qualitat de les aigües i educació ambiental
El distintiu més estès i més conegut pels usuaris continua sent la bandera blava, que atorga l'Associació d'Educació Ambiental i del Consumidor (Adeac) de la FEE (Fundació d'Educació Ambiental), en col·laboració amb la Generalitat. Aquesta acreditació certifica el compliment, en un moment determinat, d'uns paràmetres vinculats amb la qualitat de les aigües, la informació i l'educació ambiental, la gestió ambiental i la seguretat, els serveis i les instal·lacions. La FEE és una organització no governamental i sense ànim de lucre que actua arreu del món amb diversos programes per promoure l'educació ambiental. A banda de les banderes blaves, també gestiona programes com ara la clau verda –que promou el turisme sostenible– i les ecoescoles.
El certificat de les patronals espanyoles
La Q de qualitat és un certificat que concedeix l'Institut per a la Qualitat Turística Espanyola (ICTE), format per les patronals dels principals sectors turístics, la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, les comunitats autònomes i la secretaria de Turisme de l'Estat espanyol. El sistema de gestió segueix el cicle següent: el primer any s'aconsegueix l'auditoria de certificació, el segon i el tercer es fa l'auditoria de seguiment i el quart es fa l'auditoria de renovació. Les auditories de certificació i de renovació es fan sobre tots els requisits marcats per la norma que regeix cada sistema de gestió. Les auditories de seguiment revisen els punts principals dels requisits marcats per la norma que regeix cada sistema de gestió. Per tant, són auditories més breus en temps i una mica més econòmiques.
