La reforma de Sant Antoni entra en la fase més difícil

La imatge del mercat de Sant Antoni completament buit, que permet apreciar-ne la seva immensa extensió –5.200 metres quadrats– canviarà a principis de l'any que ve. La mastodòntica obra que és la reforma del mercat, amb 60 milions d'euros d'inversió, afrontarà aleshores la fase més complexa: l'inici de l'excavació de la pantalla protectora de 38 metres de profunditat i un metre de gruix que envoltarà el mercat.

Aquests murs protectors són el pas previ al buidatge interior del mercat per fer tres noves plantes al subsòl (un nou espai comercial d'entre 8.000 i 10.000 metres quadrats, una planta de logística i una altra per a un aparcament de 400 places).

Ja només per fer la pantalla protectora i el buidatge interior es necessitarà tot l'any 2011, durant el qual també s'enderrocarà la marquesina exterior, on es fa el mercat dominical del llibre. Al febrer o març els llibreters –210 parades– es traslladaran al carrer Urgell, entre Tamarit i Floridablanca.

El calendari d'obres és lax. Tot i que ahir, en la visita d'obres, van assegurar que el termini d'execució s'estava complint al peu de la lletra, l'afirmació és inexacta. Quan l'octubre del 2009 el mercat del fresc (96 parades) i els encants de roba (180) es van traslladar a la ronda de Sant Antoni, es va donar com a termini d'obres 36 mesos. Ara ja ha passat un any, en el qual s'han desmuntat i protegit els elements amb valor històric, s'ha buidat i derrocat tot l'interior i s'ha acabat la primera fase de l'estudi arqueològic de l'antic baluard de la muralla, trobat a l'entrada pel carrer Manso. En canvi, ahir el gerent de l'Institut Municipal de Mercats, Jordi Torrades, va assegurar que els 36 mesos començaven a comptar justament a partir d'ahir. Aquest termini podria variar en funció de com avancin les noves excavacions que s'han de fer al baluard, que s'integrarà en la reforma.

Amb l'enderroc de la marquesina dels llibres, Sant Antoni –el mercat més gran de Barcelona– recuperarà la imatge que va tenir just quan es va crear, el 1882. Això propiciarà, segons va destacar l'alcalde, Jordi Hereu, “guanyar espai públic a fora” i fer del mercat “un motor de la vida econòmica i social”. Hereu va posar a la llista de peticions al nou president de la Generalitat, Artur Mas, que faci els possibles per fer coincidir la prolongació de l'L2 del metro –que és, avui, un projecte congelat– amb les obres del mercat.