L'Estat assumiria una gestió autònoma de l'aeroport

De mica en mica es va avançant en la definició del que ha de ser el nou model per a l'aeroport de Girona. Si dijous les institucions territorials –Generalitat, Diputació i Cambra, agrupades en l'Agi– presentaven la seva proposta, ahir el secretari d'estat de Transports, Isaías Táboas, va respondre deixant la porta oberta a aquesta possibilitat. Després d'una reunió amb la Cambra de Comerç, pactada ja feia setmanes, Táboas va afirmar, referint-se a la proposta de l'Agi: “Hi ha la voluntat d'obrir la participació en la gestió de l'aeroport, i trobarem la fórmula que s'ajusti a les possibilitats.”

En la reunió, Táboas va exposar les possibilitats legals per complir amb l'acord de l'última comissió bilateral Estat-Generalitat d'assolir una gestió individualitzada i autònoma de l'aeroport. D'una banda, hi hauria l'opció de treure la gestió a concurs públic, com s'ha fet al Prat i a Barajas. I, de l'altra, la creació d'una societat filial, que és l'opció per la qual aposten les institucions territorials per tal d'agilitzar els tràmits i garantir-s'hi la presència. I el secretari d'estat va comprometre “la voluntat total del ministeri” d'avançar cap a aquest objectiu. Per Táboas, “Aena és el primer interessat a recuperar viatgers a Girona després de la inversió de 120 milions que hi ha fet”, i la col·laboració amb el territori ha de ser, segons el seu parer, un element primordial per recuperar terreny: “I si trobem un instrument per fer-ho junts, millor, amb el compromís de continuar invertint en l'aeroport.”

Les diferències es troben ara en el pes que cadascuna de les parts haurà de tenir en aquesta societat filial. L'Agi apostava per entrar en l'accionariat amb una posició majoritària i determinant, però Táboas ho va descartar, perquè, segons la llei, Aena ha de tenir un mínim del 51% en cada societat que es creï, ja que és la propietària de la infraestructura. Pel que fa als terminis, Táboas no va descartar arribar a un acord abans de les eleccions, si bé va avisar que completar el procés tardarà com a mínim uns mesos més. El president de la Cambra, Domènec Espadalé, va reivindicar que el territori vol tenir “veu decisòria” en la societat, i en aquest sentit va advertir que això dificultarà arribar a un acord.

Malgrat tot, i un cop l'Estat ha acceptat en part la proposta, els pròxims passos seran definir com aquest model es portaria a la pràctica i com es resoldrien aspectes de la gestió de l'activitat. En la reunió, de fet, Táboas va explicar també que la situació seria diferent si les institucions decidien invertir i posar diners en la societat, ja que aleshores el marc podria variar lleugerament.