El corredor, mediterrani

Europa no pensa pagar per foradar els Pirineus si pot fer servir la Via Augusta amb què els romans ja connectaven els actuals estats espanyol i francès. La Comissió Europea apostarà finalment pel corredor mediterrani, tot i que només fins a Cartagena, i deixarà fora l'eix central pirinenc, segons ha pogut saber aquest diari. Tot i que l'eurocomissari de Transports, Siim Kallas, no farà pública la decisió fins al 19 d'octubre, ahir ja va informar-ne alguns eurodiputats de manera informal. Brussel·les hauria esborrat del seu mapa de prioritats el corredor ferroviari de mercaderies que travessaria per sota els Pirineus, i n'hauria dibuixat un altre per la costa mediterrània que connectaria els ports dels Països Catalans amb França però sense arribar a Algesires.

També el corredor atlàntic, que connectaria el País Basc amb Bordeus, ha aconseguit colar-se en aquesta xarxa bàsica transeuropea junt amb el mediterrani, i rebrà finançament comunitari. Brussel·les preveu invertir uns 32.000 milions d'euros entre el 2014 i el 2020 en aquests eixos ferroviaris prioritaris i 10.000 milions més en fons de cohesió si l'Estat espanyol els construeix abans del 2015. La direcció general de Transports de l'executiu de José Manuel Durão Barroso va comunicar ahir la seva decisió als representants dels grups polítics de l'eurocambra, com el president de la seva comissió de Transports, el laborista britànic Brian Simpson.

Tot i la pressió del govern espanyol, l'eix Madrid-Saragossa-Tolosa quedaria fora de la xarxa bàsica, segons el mapa que ja han pogut veure els eurodiputats i que Kallas manté en secret. “Ens sap greu pels aragonesos i el centre d'Espanya, però foradar les muntanyes és caríssim”, adverteixen fonts coneixedores de la reunió. “Honestament, construir tres corredors no és viable, llevat que Espanya i França se'ls vulguin pagar”, argumenten. El corredor mediterrani tiraria endavant però a mitges, perquè el seu tram andalús no rebria suport econòmic de Brussel·les. La connexió dels ports de Barcelona, Tarragona i València amb el centre i el nord d'Europa es quedaria a Cartagena, però no baixaria més al sud, fins a Almeria, Màlaga i Gibraltar, com reivindica el lobby Ferrmed. La CE, però, recollirà en un segon mapa les infraestructures que no considera prioritàries.

Esprint final de negociacions a Brussel·les: el president de la SNCF francesa, Guillaume Pepy, va dinar ahir amb eurodiputats, mentre que la Deutsche Bahn alemanya va organitzar un sopar, també al Parlament. I és que no només estan en joc els corredors de mercaderies; aquests dies també es decideix la liberalització dels ferrocarrils europeus. Fonts de l'Eurocambra veuen com un “intent desesperat per evitar un desastre socialista a l'Aragó” el 20-N la pressió d'última hora del ministre espanyol de Foment, José Blanco, que la setmana passada es va despenjar fent campanya pel corredor central pirinenc a París. El mapa de Kallas s'haurà de discutir ara al Parlament Europeu, on la socialista aragonesa Inés Ayala pressionarà perquè no s'esborri la connexió Pau-Canfranc.