El ple de Vilafranca del Penedès va llançar l'octubre de 2010, amb el suport unànime de totes les forces polítiques, un ultimàtum a l'ens gestor de les infraestructures ferroviàries, Adif, perquè complís amb la normativa vigent de sorolls i vibracions després de viure durant tres anys els efectes dels TAV. En el moment de complir-se el termini per portar Adif als tribunals, l'alcalde, Pere Regull (CiU), va frenar l'acció perquè preferia “un bon acord a una mala sentència”, però ara, al cap de nou mesos, ha decidit emprendre el camí dels tribunals “després d'exhaurir-se tots els límits de la paciència. Ara calen gestos de força”, diu.

Regull va comunicar dilluns la decisió als veïns, i ahir va fer públic als mitjans que interposarà un contenciós administratiu contra l'ens, “amb el consens dels altres partits, per no complir amb la normativa de soroll i vibracions i no fer bé els acabaments de l'obra”. L'alcalde va justificar que si ha esperat tant a prendre la decisió ha estat perquè era “optimista” que Adif s'assegués a negociar i tanqués el conflicte. Regull va explicar que un dels principals problemes que té Vilafranca és el soroll, 13 decibels per sobre del límit que preveu la normativa al tram descobert i les vibracions que, encara “excessives”, tenen els veïns del tram que es va fer subterrani. Regull fa uns dos anys que pressiona Adif, sense èxit, perquè accepti part del cost que suposarà cobrir el tram més problemàtic, que costarà 10 milions, i a canvi pagar gradualment el deute que té Vilafranca amb Adif per les obres: 21,5 segons Vilafranca, i 29 segons Adif. Regull va negar ahir que la decisió de portar ara als tribunals l'ens es pugui considerar “electoralista”, malgrat que ho faci ara en campanya electoral i que confia que el nou govern de l'Estat “prengui consciencia del problema i actuï amb sentit ètic” per negociar una sortida i no haver d'arribar a judici.