La nova Mina
L'arribada de 120 famílies és un pas més en la transformació social d'aquest barri de Sant Adrià
S'han fet equipaments però s'han de reallotjar centenars de persones
El barri de la Mina continua la lluita per canviar la imatge de marginalitat que l'ha acompanyat des de la seva creació, a principi dels anys setanta. Ja fa més de deu anys que un consorci d'administracions inverteix recursos per a la transformació de la zona, que pertany a Sant Adrià de Besòs però que està situada a molt poca distància de Barcelona. Una transformació social, però sobretot urbanística, que és la que més pot cridar l'atenció a qui no hagi trepitjat aquest territori des de fa temps.
Ahir, gairebé tres anys després que comencessin a fer-se els primers pisos públics que hi ha projectats al barri, es va donar el tret de sortida a la primera operació que ha d'acabar portant nous veïns a la Mina, nous residents que ampliïn el teixit social d'una zona on la població d'ètnia gitana és molt majoritària.
Més d'un centenar de famílies procedents d'altres zones de Sant Adrià, però també de Badalona o de Barcelona, ja tenen les claus dels pisos de la primera promoció d'habitatges protegits d'iniciativa privada oberta a qualsevol interessat que es fa a la zona. Així, un pas més en la regeneració urbana d'aquest territori, després d'un seguit d'actuacions ja enllestides i d'altres que encara no s'han acabat, alentides per la crisi i per la falta d'acord entre veïns i administracions.
Espais fets... i per fer
La Mina ha estrenat en els últims anys un grapat d'equipaments. Una comissaria dels Mossos presideix l'entrada nord del barri, mentre que al costat s'alça una flamant biblioteca que, amb el pas dels mesos, ha anat consolidant una bona xifra de socis. Més avall, enmig del barri, una nova escola fa oblidar l'antiga, mentre que a poca distància se situa l'institut que va jubilar l'edifici vell. A l'oest, on s'alcen els petits blocs de la Mina Vella, s'han instal·lat ascensors, mentre que a tocar de la ronda Litoral hi ha una zona esportiva i un modern temple per al culte evangèlic. Els creients cristians, però, també van estrenar parròquia fa uns anys. Finalment, i com a eix vertebrador, una nova rambla travessa la Mina de dalt a baix, per on passa una línia de tramvia que connecta més ràpidament amb Barcelona i amb Badalona, però què és un focus de conflictivitat dins i fora dels combois.
Malgrat totes aquestes actuacions, n'hi ha altres de pendents. El barri fa molt que reclama la construcció d'un nou ambulatori –ara sembla que podria ser una realitat el 2013–, i també somia poder tenir algun dia la primera escola bressol municipal de tot el marge dret de la ciutat.
Però la qüestió més espinosa i, ara per ara, estancada, és el reallotjament de les famílies que estan afectades per un parell d'intervencions urbanístiques que s'han previst per reduir la massificació de veïns que hi ha als grans edificis que caracteritzen la zona: l'obertura d'un parell de galeries de pas entre alguns blocs i l'enderroc total d'un d'aquests blocs, on viuen més de dues-centes famílies. Les negociacions entre veïns i Ajuntament per les condicions del reallotjament estan en punt mort i, mentrestant, els nous habitatges destinats a aquestes famílies, acabats fa mesos, estan tancats.
La rebaixa de l'IVA revifa la venda de pisos privats
A banda de més de 400 pisos públics, l'oferta immobiliària de la nova Mina es completa amb un nombre molt més baix d'habitatges privats, alguns dels quals són d'alt nivell i estan allunyats del centre del barri. La principal promotora privada que hi treballa explicava ahir que des que a l'estiu es va rebaixar l'IVA per a la compra d'un habitatge nou –del 8% al 4%– les vendes s'han revifat, després d'una època en què aquests immobles es venien amb comptagotes.
