Salut

Salut

Sessions d'oxigen

Més de 900 persones han passat per la cambra hiperbàrica de l'hospital de Palamós des que es va posar en funcionament fa divuit anys

Es programen sessions adreçades a malalts oncològics que pateixen els efectes adversos de la radioteràpia

El juny del 2010,es va posar en marxa el nou equipament, amb major capacitat

Més de 900 persones han passat en els darrers 18 anys per la cambra hiperbàrica de què disposa l'hospital de Palamós per rebre algun tractament, urgent o programat, d'oxigenació hiperbàrica. L'hospital de Palamós, que forma part dels Serveis de Salut Integrats Baix Empordà, és, juntament amb l'hospital Moisès Broggi de Sant Joan Despí, un dels dos únics centres catalans que disposen d'aquest servei. En el cas de Palamós, la cambra és sobretot coneguda pel seu ús amb submarinistes que tenen un accident mentre practiquen aquesta activitat. I també amb aquelles persones que pateixen una intoxicació de monòxid de carboni a causa de la mala combustió d'una caldera. Així, arran del temporal de neu del març del 2010, per la cambra hiperbàrica van passar un total de 74 persones que van rebre 99 sessions d'oxigenació, unes xifres força més elevades que altres anys. “El monòxid de carboni és l'assassí perfecte: és inodor, incolor, insípid i no irritant”, destaca el doctor José María Inoriza, coordinador de la unitat de medicina hiperbàrica. En aquell moment, aquella cambra hiperbàrica –amb capacitat per atendre, de forma simultània, únicament entre dos i tres usuaris– vivia els seus darrers dies abans de ser substituïda (el juny del 2010) per l'equipament actual, on caben fins a vuit pacients. Des del 1994, moment en què va entrar en funcionament aquest servei a l'hospital de Palamós, fins al juny del 2010, per l'antiga cambra hiperbàrica van passar prop de 900 pacients i es van dur a terme més de 7.000 sessions. El nou equipament ha permès ampliar el nombre de pacients que reben el tractament de l'oxigenació hiperbàrica en sessions programades, és a dir, per a casos no urgents. Tot i que l'activitat programa és la menys coneguda per la població, suposa un 85% de les sessions que duen a terme al llarg de l'any. I és que, segons explica Inoriza, especialista en medicina subaquàtica, l'oxigenació hiperbàrica afavoreix la regeneració dels teixits tous i els processos de cicatrització, de manera que aquest tractament està indicat, per exemple, per pal·liar els efectes adversos dels pacients oncològics sotmesos a radioteràpia. Fins a Palamós es desplacen malalts de càncer tractats a l'ICO de Girona. “Sempre havíem proporcionat aquest tipus de tractaments, però amb les noves instal·lacions donem resposta més ràpida i en unes millors condicions de confort”, va subratllar. En aquest unitat treballen 6 metges, 21 infermers i 4 tècnics. El metge dirigeix el tractament i el personal d'infermeria està dins de la cambra durant el tractament per vetllar pels pacients.

El busseig, una activitat de risc

Aquest any, a la Costa Brava, han mort nou submarinistes mentre practicaven immersions. Un nombre de morts elevat en comparació al que s'ha registrat altres anys. Inoriza recorda que, contràriament al que creu molta gent, entre ells molts dels que practiquen aquesta activitat recreativa, el busseig és un exercici intens per al qual es requereix d'un bon estat físic. Molts dels submarinistes que aquest any han mort en una immersió són persones amb una edat avançada. “Es tracta de persones que, o bé fa molts anys que bussegen i que continuen fent-ho empesos per una falsa confiança, o bé s'han incorporat a aquesta pràctica de forma tardana portats sovint per la idea que és un exercici a l'abast de tothom”, subratlla aquest especialista. Així que, a banda del reconeixement mèdic a què s'han de sotmetre els potencials bussejadors, i que segons admet Inoriza no està del tot ben regulat, cada persona ha de ser conscient que “submergir-se al mar sempre comporta riscos”. I fa una criada a la responsabilitat individual. L'any passat, en la cambra hiperbàrica van tractar 28 persones que van patir un accident mentre feien submarinisme, una xifra que es manté força estable. A la Costa Brava, cada any es fan entre 200.000 i 300.000 immersions.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.