“Córrer no és equivalent a fer una marató”

La crisi! Jo crec que es pensen que s'acaba la possibilitat de fer coses quan als 40 ets súper jove, per tant pots començar a córrer. Ara, has d'adaptar una mica les teves circumstàncies si no has fet res prèviament.

El primer, valorar la teva salut. S'ha de mirar el cor, articulacions i la capacitat respiratòria, i com la persona col·loca els peus, si el cor li va ràpid, si li costa respirar... Cal mirar que no hi hagi cap problema articular, a l'esquena o cardiorespiratori que ho contraindiqui.

Primer, obrir l'armari i mirar què tens.

Quan surtis a córrer la superfície s'ha d'adaptar als teus peus. I les sabates són com les rodes del cotxe: han d'estar en bon estat. Si t'has de comprar unes vambes, vés on et donin un bon consell segons les teves necessitats. I el material tèxtil sovint no el tenim present.

No. Convé un material tècnic.

Perquè quan corres, sues, i la suor pesa, s'acumula i no deixa que s'evapori. Això és un fre al fet que el teu cos pugui termoregular bé. A l'hivern abriga't a capes i cobreix-te les mans i el cap, que és per on es perd més calor. A l'estiu cal molta crema solar, tapar-se el cos i el cap. I les ulleres de sol són importants, tant a l'estiu com a l'hivern.

Que les vambes són diferents, que el patró de les samarretes és diferent, perquè és millor que la samarreta no quedi ampla, ja que balla i llavors pot fer fricció als mugrons. Això als homes els passa molt. Per evitar-ho, la vaselina o una tireta per tapar els mugrons ajuda molt.

És molt important. Encara que tinguis poc pit, el fet d'anar impactant fa que tot el pit vagi botant. Tenim uns lligaments que subjecten, i que si vas sumant es poden fer malbé.

Depèn de la persona. Hi ha qui està molt actiu a la nit i hi ha qui necessita córrer per arrencar el dia.

Sí, l'alimentació és molt important. Aquesta gent que surt a córrer sense haver menjat comet un error. Córrer és un desgast energètic i córrer sense haver menjat podria fer que et trobis malament.

Sí. Per a tirades curtes, cereals, una fruita, una barreta... que donaran una energia ràpida. Si has de fer tirades llargues, millor arròs i pasta, per no cremar de seguida aquesta energia ràpida.

I sabem? Córrer implica un escalfament, córrer i un refredament. Si corro una hora he de tenir 10 minuts per escalfar, estirant braços, esquena, cames i cap, i deu per refredar perquè el cor torni a la normalitat. Si el cor disminueix dràsticament la freqüència, poden aparèixer marejos i lesions musculars.

M'hidrato, però amb aigua si són curses curtes. A partir de l'hora i mitja cal begudes específiques, perquè perdem aigua i sals minerals. Amb el menjar passa el mateix; és important recuperar i no dir allò de “no menjo per no engreixar-me”. Si el cos s'acostuma a la rutina de córrer, cremarà el que hagi de cremar.

Sortir a córrer tres dies a la setmana és correcte, perquè el descans és terapèutic. No recomano només córrer, sinó alternar-ho amb altres activitats: nedar, pilates, ioga...

La vorera és el pitjor, perquè l'amortidor són les teves cames i el calçat que duus. L'urbanita ha de combinar i córrer per parcs. La cinta és una altra opció que ajuda a entrenar quan fa mal temps.