Centenari de Turing
La vida d'Alan Turing va ser la d'un científic genial. La mort, malauradament, també. Se'l considera el pare de la computació moderna i el primer a plantejar el concepte d'intel·ligència artificial, però també va ser un matemàtic brillant i va contribuir a decantar la Segona Guerra Mundial del costat dels aliats desxifrant el codi nazi de la màquina Enigma. Malauradament, amb només 41 anys, es va suïcidar recreant la mort de la Blancaneu: va mossegar una poma que ell mateix havia enverinat amb cianur.
La comunitat científica celebrarà demà, amb un seguit d'actes repartits per tot el món, el centenari del naixement d'Alan Turing (Londres, 1912 - Wilmslow, 1954), una figura clau per entendre el món computeritzat en què vivim. Expliquen d'ell que va aprendre a llegir tot sol en tres setmanes i que les seves ànsies de coneixement eren tals que, un any en què el primer dia de curs coincidia amb una vaga de transports, va pedalar durant tota la nit per assistir a classe. Les seves aportacions importants, però, van venir més endavant. “Va ser un científic amb la capacitat de modular la realitat a partir de les matemàtiques”, explica Sebastià Xambó, catedràtic de teoria de la informació per la UPC.
El 1936, amb 24 anys, va publicar un estudi en què introduïa per primer cop el concepte de la Màquina Universal de Turing, un model formal de computador. Amb aquest aparell, teòric i extremadament senzill, es podia implementar qualsevol problema matemàtic que es pogués representar mitjançant un algoritme. “Va tenir una idea precisa del que seria un ordinador modern abans d'haver-lo construït, i també va deixar clar que hi hauria una sèrie de problemes que les màquines mai podrien resoldre”, aclareix Xambó, exdegà de matemàtiques de la UPC.
Durant la Segona Guerra Mundial, Turing va ser reclutat en secret pel seu govern i va dirigir un grup de centenars d'homes. Concentrat en una casa de camp anglesa, va treballar –sense que ni la seva família ni els amics ho sabessin– amb lingüistes, matemàtics, enginyers i fins i tot jugadors d'escacs fins que van descobrir el secret de la màquina Enigma, l'aparell que utilitzaven els nazis per encriptar els seus missatges. Va ser una contribució clau per tal que els aliats poguessin anticipar els atacs i moviments militars dels nazis i tinguessin, doncs, més facilitats per derrotar-los. Durant aquest temps, Turing ja va dissenyar algunes màquines electromecàniques que eliminaven una gran quantitat de claus candidates. El seu paper, però, es va mantenir en secret fins al 1970, anys després de la seva mort.
Després del conflicte, Turing va ser nomenat director del laboratori de computació de la Universitat de Manchester i va treballar en el programari d'una de les primeres computadores reals, la Manchester Mark I. Uns anys després, cap al 1950, va contribuir al naixement d'una nova disciplina, la intel·ligència artificial, qüestionant-se si les màquines arribarien mai a pensar o si aquesta era una facultat únicament animal. “Ell creia que algun dia entendríem les claus de la intel·ligència i que seria programable, tant la humana com la col·lectiva, que pot ser més profunda encara. Així que per determinar si les màquines pensen va idear el que es coneix com a test de Turing: si posem un humà a dialogar alhora amb una màquina i un humà que són fora del seu abast visual i no sap distingir qui és qui, voldrà dir que la màquina és intel·ligent.”
Els darrers anys de la seva vida, Turing va treballar en la morfogènesi. En el seu afany de vincular matemàtiques i biologia va buscar l'existència dels números de Fibonacci en les estructures vegetals, però es va llevar la vida abans d'escatir-ho.
Final dramàtic
Alan Turing va ser víctima d'un assalt a casa seva en el qual estava implicat un home que havia estat la seva parella. Quan va presentar la denúncia i va exposar la seva homosexualitat a la policia, va ser processat i condemnat, ja que aquesta opció es considerava un delicte. Paradoxalment, va quedar exposat públicament com un delinqüent sexual i havia de guardar el secret sobre els mèrits que havia fet pel país. El govern britànic, que enmig de la guerra freda tenia Turing constantment vigilat com a part implicada en el conflicte anterior, no va intercedir i el jutge li va donar dues opcions: cadena perpètua o castració química. Turing va triar la segona, però les seqüeles físiques i psicològiques derivades de les injeccions d'estrògens van ser massa per a ell, que el 7 de juny de 1954, amb 41 anys, va enverinar una poma amb cianur i se la va menjar.
Abans, però, va enviar una carta a un amic amb un fals sil·logisme en què expressava les pors internes que els seus desafiaments intel·lectuals no fossin acceptats únicament pel rebuig social a l'homosexualitat: “Turing creu que les màquines pensen. Turing va amb homes. Per tant, les màquines no pensen.” El 2009, el primer ministre britànic, Gordon Brown, va demanar disculpes en nom del govern pel tracte dispensat a Turing.
Entre molts homenatges, un dígit binari dubtós
Aquest any se succeeixen les activitats d'homenatge a Turing arreu del món. Sovintegen els cicles de xerrades i debats, hi ha un boom de publicacions que glossen la seva figura i fins i tot una òpera. Una de les iniciatives més originals i properes, però, és la que proposa Hidrogenesse. El grup barceloní acaba de publicar Un dígito binario dudoso. Recital para Alan Turing, un àlbum amb vuit cançons que giren al voltant de la figura del matemàtic. “Ens agradaria fer d'ell una icona pop, però en tindrem prou si algun melòman s'interessa per la seva figura”, explica Genís Segarra, un dels membres d'Hidrogenesse. La banda defensa que, més enllà de l'amor i el pas del temps, la informàtica també pot ser el tema d'una gran cançó.