Per què no subcontracta la memòria a un ordinador?

Un, no: dos. El primer, el 1998, és un xip identificador per a l'ordinador del meu edifici. Va ser un experiment per saber què se'n podia fer.

L'ordinador m'encenia els llums, m'obria les portes, em saludava... Va servir per canviar la mentalitat sobre el que es podia fer. El segon xip, el 2002, conté cinc elèctrodes implantats en el meu sistema nerviós, per saber si la tecnologia pot ajudar persones amb discapacitat, però també per saber si podem adquirir noves capacitats.

Per exemple, com podríem fer que els senyals del pensament li permetessin comunicar-se de manera diferent? Si el problema és obtenir senyals d'una part del cervell perquè la boca es mogui, podem fer-ho diferent? Amb un implant, buscaria obrir les seves capacitats comunicatives...

No, però, si aparegués un bon finançament, jo hi treballaria.

Era una de les coses que volia veure: la reacció del cos. El rebutja?, és dolorós? Bé, doncs no intenta expulsar-lo, sinó que l'encapsula en teixit fibrós i el col·loca al seu lloc. El teixit dóna un suport mecànic i ajuda a establir-hi la connexió.

La tecnologia pot ajudar les persones que tenen problemes neurològics. No tinc cap dubte que, amb el temps, hi haurà un tractament electrònic per a aquests trastorns, i per altres, com l'esquizofrènia.

La tecnologia pot millorar la memòria, augmentar el ventall d'impulsos sensorials... Tot això és estimulant, però la qüestió principal és la comunicació entre éssers humans, i entre nosaltres i la tecnologia.

Fins a un cert punt. La comunicació de cervell a cervell permetrà entendre millor els sentiments, les emocions i les idees de l'altra persona. Això no significa que puguem saber el que pensa.

Alguns desenvolupaments tenen una raó immediata, perquè resolen un problema. Però hi ha una recerca que es fa perquè és estimulant o ens ajuda a trobar els límits del que és possible. No tota la ciència es fa per una utilitat immediata.

El tipus de recerca que faig obre la porta a un més gran control; sí. Però també que la persona el tingui de la tecnologia.

Gran part del cos humà no es particularment bo des del punt de vista tecnològic. La societat actual té problemes amb el cos. El nostre cos no hi encaixa. Hi ha molta obesitat, la gent ha de fer dos hores de gimnàstica per estar en forma. Quina pèrdua de temps! Per què no utilitzar la tecnologia i substituir algunes de les peces biològiques poc eficients?

És tota la meva vida. Quan era un nen m'encantava la ciència ficció, tot el concepte de crear vida artificial... M'encanta viure els meus somnis. I, damunt, em paguen!

Quan era adolescent vaig llegir una història de Michael Crichton, L'home terminal, una persona a la qual implanten elèctrodes al cervell. Com altres obres de Crichton, la vaig llegir com si fos científica. I em vaig preguntar si allò seria possible. Més tard en vaig adonar que la narració havia estat una gran font d'inspiració. També m'agraden les pel·lícules de ciència ficció, com ara Terminator i Matrix.

Amb els nostres cervells fem coses que les màquines fan millor. Per exemple, la memòria. Els ordinadors en tenen molta. Per què no connectar el nostre cervell a un ordinador i subcontractar-li la memòria? I que la tecnologia sigui la nostra memòria, perquè és més bona...